Primera cimera internacional per a un tractat contra els residus plàstics

Més de 2.000 experts han acabat una setmana de negociacions, impulsades per l’ONU, sobre la contaminació plàstica, en una de les conferències mundials més grans celebrades fins ara sobre aquest problema, que segueix totalment fora de control. L’objectiu és firmar un acord internacional per combatre a escala planetària aquesta plaga. Tot i això, les primeres divergències rauen en si aquest acord ha de ser voluntari i per països, o bé obligatori i a escala mundial.

Va ser la primera reunió d’un comitè de les Nacions Unides creat per redactar el que pretén ser un tractat històric per posar fi a la contaminació plàstica arreu del món.

«El món necessita aquest tractat, perquè estem produint milers de milions de plàstics», va afirmar Jyoti Mathur-Filipp, secretària executiva del Comitè Intergovernamental de Negociació de Plàstics en declaracions a Associated Press. «Cada any es produeixen milers de milions de tones de plàstics i no hi ha absolutament cap manera de garantir que aquest plàstic no acabi al medi ambient».

Platges senceres en el que solien ser illes verges ara són plenes d’escombraries. Fins i tot l’examen d’un grapat de sorra a l’atzar en molts llocs demostra la presència de petits i innombrables fragments de plàstic.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va fer la reunió en una ciutat coneguda per les seves platges, Punta del Este, Uruguai, al llarg de la setmana passada, durant cinc dies.

Delegats de més de 150 països, representants de la indústria del plàstic, ambientalistes, científics, recicladors, líders tribals i altres afectats per la contaminació van assistir-hi en persona o virtualment. Els recicladors de plàstic, sobretot dels països pobres i que treballen sense cap garantia laboral o sanitària, busquen el reconeixement de la seva tasca i una transició justa a feines justament remunerades, saludables i sostenibles.

Fins i tot en aquesta primera reunió (d’un total de cinc de previstes per als pròxims dos anys), van quedar perfilats diversos bàndols o faccions. Alguns països van apostar per solucions nacionals i altres per una estratègia internacional. Sigui com sigui, si finalment s’adopta un acord, seria el primer tractat global legalment vinculant per combatre la contaminació plàstica.

La indústria no recolzarà restriccions

La indústria no recolzarà restriccionsLiderant el punt de vista de la indústria hi havia l’American Chemistry Council, una associació comercial de companyies químiques. Joshua Baca, vicepresident de la divisió de plàstics, va afirmar que les empreses volen treballar amb els governs en el tema, perquè també estan frustrats pel problema. Però, malgrat això, va advertir que no recolzaran les restriccions de producció, com volen alguns països.

«S’està treballant per garantir que els plàstics utilitzats mai ingressin al medi ambient», va dir Baca. «Un enfocament de dalt cap a baix, que posi un límit o una prohibició a la producció, no fa res per abordar els desafiaments que enfrontem des de la perspectiva de la gestió de residus», va afegir.

Els Estats Units, un dels principals països productors de plàstic, recolzen que es dissenyin plans nacionals, perquè aquests permeten als governs prioritzar les fonts i tipus més importants de contaminació plàstica.

La major part del plàstic està fet de combustibles fòssils. Altres països productors de plàstic i de petroli i gas també van demanar que es responsabilitzin les nacions individuals. El delegat de la Xina, per la seva banda, va coincidir que seria difícil controlar de manera efectiva la contaminació plàstica global amb un o fins i tot diversos enfocaments universals.

El delegat de l’Aràbia Saudita també va assenyalar que cada país ha de determinar el seu propi pla d’acció, sense estandardització ni harmonització entre ells. El plàstic juga un paper vital en el desenvolupament sostenible, va dir el delegat, per la qual cosa el tractat ha de reconèixer la importància de continuar amb la producció de plàstic mentre s’aborda la causa arrel de la contaminació, que va atribuir a una gestió deficient de les deixalles.

¿Plans nacionals o un pla mundial?

¿Plans nacionals o un pla mundial?Alguns es van referir a aquests països com el grup de «baixa ambició». Andrés Del Castillo, advocat principal del Centre de Dret Ambiental Internacional, va explicar que, si bé els plans nacionals són importants, no haurien de ser la columna vertebral del tractat, perquè aquest és el sistema (o la falta de sistema, en realitat) que el món ja té.

«No veiem el sentit de reunir-nos cinc vegades amb experts de tot el món per discutir accions voluntàries, quan es necessiten mesures de control específiques dirigides a reduir i després eliminar la contaminació plàstica al món», va assenyalar. «És un problema transfronterer».

El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va intervenir amb un tuit: «Els plàstics són combustibles fòssils en una altra forma i representen una greu amenaça per als drets humans, el clima i la biodiversitat», deia.

L’autodenominada «coalició de gran ambició» de països vol posar fi a la contaminació plàstica abans del 2040, utilitzant un instrument internacional legalment vinculant, ambiciós i efectiu. Aquests països estan liderats per Noruega i Ruanda.

El delegat de Noruega en la reunió va assenyalar que s’ha de frenar la producció i l’ús de plàstic, i que la primera prioritat ha de ser identificar quins productes plàstics, polímers i additius químics l’eliminació dels quals suposaria millores més ràpides.

Les nacions africanes, Suïssa, Costa Rica, l’Equador, el Perú i d’altres també van demanar un enfocament global, argumentant que els plans nacionals voluntaris i fragmentats no abordaran la magnitud de la contaminació plàstica. Els petits països insulars que depenen de l’oceà per a la seva alimentació i aliment van dir que estan desconcertats pels rebutjos plàstics que arriben a les seves costes. Els països en desenvolupament també van afirmar que necessiten suport financer per combatre la contaminació plàstica.

Austràlia, el Regne Unit i el Brasil, per la seva banda, van considerar que les obligacions internacionals han de complementar l’acció nacional.

També és un problema de salut

Tadesse Amera, un científic ambiental, va explicar que el tractat ha d’abordar no només els rebutjos, sinó també els problemes de salut ambiental que plantegen els productes químics en els plàstics quan els productes s’utilitzen, es reciclen, es descarten o es cremen com deixalles. Amera és directora de l’Associació Pesticide Action Nexus d’Etiòpia i copresidenta de la Xarxa Internacional d’Eliminació de Contaminants.

«No és un problema de gestió de residus», va dir. «És un problema químic i un problema de salut, de salut humana i també de biodiversitat».

Les persones de les comunitats afectades per la indústria van anar a la reunió per assegurar-se que les seves veus s’escoltessin durant les converses del tractat. Això va incloure Frankie Orona, director executiu de la Societat de Nacions Natives a Texas.

«Hi ha una falta d’inclusió dels que es veuen directament afectats negativament per aquesta indústria. I necessiten estar a la taula», va dir. «Moltes vegades tenen solucions».

Orona va dir que les converses semblen enfocades, fins ara, a reduir el plàstic, quan els governs haurien d’apuntar més alt. «Necessitem alliberar-nos completament dels plàstics», va afirmar.

La pròxima reunió està prevista per a la primavera a França i en aquesta es vol avançar cap a l’establiment de mesures concretes per acabar amb la invasió de plàstic.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es