Les balenes ingereixen 10 milions de trossos de microplàstics al dia

Les balenes blaves —considerades els gegants dels mars i els animals més grans del món— ingereixen 10 milions de trossos de microplàstics al dia. Aquesta és la conclusió a què arriba un estudi publicat aquest dimarts a la revista ‘Nature Communications’ sobre la contaminació que afecta aquests mamífers marins.

Per calcular quant microplàstic ingereixen aquests animals gegants, els investigadors van plantejar el següent estudi. En primer lloc, van etiquetar 191 balenes blaves, d’aleta i geperudes que viuen davant les costes de Califòrnia, als Estats Units, per seguir-ne els moviments. «Vam posar com un [rellotge connectat] Apple Watch al dors de la balena», explica Shirel Kahane-Rapport, investigadora a la Universitat estatal Califòrnia, a Fullerton, i principal autora de l’estudi.

Segons les dades obtingudes amb aquesta eina, les balenes s’alimenten, sobretot, a entre 50 i 250 metres de profunditat, just on se situa «la principal concentració de microplàstics a la columna d’aigua», va declarar l’especialista a l’AFP.

A partir d’aquí, els investigadors van calcular quantes mossegades diàries fan les balenes i la seva mida; i també el que filtren, i van elaborar tres escenaris. Per això, segons suggereix aquesta anàlisi, a l’escenari més probable les balenes blaves ingeririen fins a 10 milions de trossos de microplàstics al dia. L’equivalent a 43,6 quilos diaris de residus.

Cadena tròfica

Tot i que es podria imaginar que les balenes aspiren grans quantitats de microplàstics quan s’obren camí per l’oceà, els investigadors van esbrinar que això no és així. Els experts estimen que el 99% dels microplàstics van penetrar al cos de les balenes perquè ja estaven dins de les seves preses. És a dir, els ingereixen a través dels seus aliments.

Notícies relacionades

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La reforestació per compensar els efectes de la petjada de carboni i crear ocupació local i inclusiva

«Això ens preocupa», explica la investigadora principal de l’estudi, ja que els humans també mengen aquestes preses. «Nosaltres també mengem anxoves i sardines», va assenyalar, afegint que «el krill [un petit crustaci semblant a una gamba] és la base de la cadena tròfica», la cadena alimentària marina. Estudis anteriors van mostrar que quan un krill es troba en un tanc on hi ha microplàstics, se’ls «menja», va declarar la científica.

Ara que els científics han estimat la quantitat de microplàstics que absorbeixen les balenes, volen determinar l’abast dels danys. «La dosi fa el verí», va remarcar l’experta després de recordar que ja, segons apunten altres investigacions, s’han trobat fragments de plàstic des del fons dels oceans fins a les muntanyes més altes, i fins i tot en òrgans i a la sang humana.