El corrent atlàntic s’alenteix: Europa es refreda

Els científics ho advertien des de fa anys. El més recent estudi no només ratifica la pèrdua de potència d’aquest corrent marí, sinó que en preveu una frenada en sec en un futur no tan llunyà. L’aturada tindrà conseqüències a tot Europa, on provocarà llargues sequeres i sumirà la major part del continent en un hivern gelat permanent.

«Una vegada que això passi, el moviment d’aigües càlides tropicals a la zona de l’Atlàntic nord cessarà, i es convertiran en aigües més fredes i influiran de manera determinant en el clima de la regió», assegura el físic atmosfèric de la Universitat  Complutense de Madrid Juan Jesús González Alemán.

Segons aquest estudi, publicat a la revista Nature, hi ha ja prou indicis en el comportament d’aquesta ‘cinta transportadora’ d’aigua (coneguda com a atlantic meridional overturning circulation –AMOC–) com per determinar que està a punt d’un «col·lapse imminent».

La circulació termohalina (CTH) és un dels components més importants de la circulació oceànica a escala global. Bàsicament, per la seva significativa participació en el flux de calor neta de tot el globus, és un dels factors determinants del clima mundial.

L’AMOC, que es troba dins d’aquesta cinta transportadora, és la responsable, per la seva banda, de regular la temperatura a la zona meridional de l’Atlàntic. «Gràcies a aquesta, el clima a Madrid és més càlid que a Nova York, malgrat que són a una latitud similar», assenyala el físic atmosfèric.

El seu funcionament es caracteritza per un flux d’aigües càlides i salades que es mouen per les capes superiors de l’Atlàntic, mentre un altre flux transporta cap al sud les aigües més fredes i profundes que després formaran part de la circulació termohalina.

Tanmateix, el motor que impulsa aquest corrent atlàntic ha perdut força en l’última dècada i es creu que el responsable és el mateix canvi climàtic. «No se sap amb exactitud, però moltes teories apunten al desglaç de Grenlàndia com a principal motiu d’aquesta desacceleració», assegura González, ja que és justament el gel dels llocs més freds d’Europa els que permeten que funcioni aquest corrent atlàntic.

Això, unit a la densitat que adquireixen les aigües superficials a causa de l’aprofundiment del canvi climàtic, ha provocat que el sistema sigui a un pas de col·lapsar totalment.

L’estudi no especifica el temps en què podrà passar aquest fenomen, però no descarta que passi en les pròximes desenes d’anys, i probablement abans de final de segle. «Això tindrà uns impactes catastròfics per a Europa i tot el món», conclou l’investigador, ja que es donarà de manera abrupta «canviant radicalment el clima».

De fet, es considera aquesta circumstància concreta com un «punt d’inflexió del sistema climàtic», cosa que vol dir que, una vegada passi, el clima d’aquesta zona no tornarà a ser el mateix.

Són nou els punts d’inflexió climàtics que s’han inclòs en la llista elaborada pel Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), per estar afectat de manera greu o per trobar-se en greu risc de desaparició.

Aquests nou elements són el gel marí de l’Àrtic, la capa de gel de Grenlàndia, els boscos boreals, el permafrost, el sistema de corrents de l’oceà Atlàntic, la selva de l’Amazones, els coralls d’aigües càlides, les capes de gel de l’oceà antàrtic occidental i l’Antàrtida oriental. Tots aquests punts d’inflexió estan interconnectats i, per tant, el que afecti a un té repercussions en un altre.

«Aquesta circumstància pot ser molt pitjor que l’escalfament climàtic, ja que amb aquest els efectes es van notant a poc a poc, però amb això, tanmateix, és un canvi radical amb efectes encara inesperats», insisteix.

Entre els possibles impactes es troba el descens de pluges, una cobertura de neu molt més densa a més zones d’Europa, problemes en l’agricultura o una probabilitat més gran que es produeixin esdeveniments com ara ciclons encara més intensos.

El que passa, com adverteix González Alemán, és que, tot i que sembli que aquests efectes són contraris al canvi climàtic i d’alguna manera podrien equilibrar-lo, és molt possible que no sigui així.

«Hi haurà llocs on pugui marcar un equilibri entre els dos fenòmens, en d’altres on redueixi els efectes del canvi climàtic i en d’altres on el reforci», insisteix l’investigador, que remarca que l’únic que produeix aquest col·lapse és que l’escenari futur sigui «molt més complex». «No sabem tots els efectes que pot tenir, i probablement generi esdeveniments impredictibles», sentència.

Fa ja tres anys, una investigació internacional en què va participar la Universitat Complutense de Madrid, publicada a ‘Nature’, va demostrar noves evidències d’una disminució del 15% de l’activitat de la circulació meridiana de l’Atlàntic respecte als registres del segle XX.

És a dir, aquest flux pel qual es redistribueix la calor del mar des del sud cap al nord hauria disminuït un 15% des de l’última meitat del segle XX, segons aquesta investigació. «Analitzem dades i models de molt alta resolució que demostren que hi ha un patró de temperatures a l’Atlàntic que deixa clar que la circulació de l’oceà ha disminuït», va indicar Alexander Robinson, coautor de l’estudi i investigador de la facultat de Físiques de la UCM.

Va ser llavors quan es van obtenir les evidències més sòlides fins a la data del que fins aleshores eren suposicions basades en simulacions. «Vam detectar un patró específic de refredament oceànic al sud de Grenlàndia i un escalfament inusual davant les costes dels Estats Units, cosa que és molt característica de la desacceleració» d’aquests corrents, també coneguts com a Gulf Stream System», va indicar Levke Caesar, un altre dels investigadors.

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

Des d’aleshores, noves investigacions han anat corroborant aquests descobriments.

Estudi de referència: https://www.nature.com/articles/s41558-021-01097-4