L’escalfament global provocarà pèrdues milionàries al mercat laboral

El món es dirigeix cap a un futur on l’escalfament global extrem impactarà dràsticament en tots i cada un dels aspectes de la vida humana. Si la temperatura global augmenta tres graus de mitjana (l’escenari ara mateix més probable), la calor extrema provocarà pèrdues d’hores de treball i productivitat que podrien ascendir fins a 1,4 bilions d’euros anuals. «Cada grau extra causarà més pèrdues econòmiques. I a mesura que el món s’escalfa, estratègies com traslladar el treball a les hores més fresques del dia deixaran de ser efectives», conclou un estudi publicat aquest mateix dimarts a la revista científica ‘Nature Communications’. 

L’anàlisi assenyala l’impacte de l’augment global de les temperatures en l’activitat de les persones que treballen a la intempèrie. Sobretot al sector agrícola i en el de la construcció, on les jornades laborals sumen gran quantitat d’hores i es porten a terme, en gran part, a l’aire lliure. «Si les temperatures globals pugen dos graus més respecte al present, serà gairebé impossible realitzar aquests treballs de manera segura durant les tardes d’estiu en molts llocs del món», destaca la investigació. 

Notícies relacionades

Els països més contaminants del món són els menys afectats pels danys ambientals

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

A escala global, s’estima que països com l’Índia, la Xina, el Pakistan i Indonèsia patiran la majoria d’hores laborals perdudes per calor extrema, ja que gran part de la població treballa en exteriors. L’estudi també assenyala una llarga llista de regions on l’augment global de les temperatures provocarà les màximes pèrdues per càpita al mercat laboral. Entre els països més afectats destaquen els Emirats Àrabs Units, Bangladesh, Tailàndia, Gàmbia, el Senegal, Cambodja, Ghana i Sri Lanka.

«Lamentablement, molts dels països i de les persones més afectades per aquestes pèrdues laborals no són responsables de la majoria de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que han desencadenat la crisi climàtica», argumenta Luke Parsons, investigador climàtic de l’Escola de Medi Ambient Nicholas de Duke i primer autor d’aquesta investigació.