Erupció

Les dues colades del volcà de La Palma més pròximes a La Laguna acaben per unir-se

La lava del volcà de La Palma ja ha cobert 840 hectàrees

Actualment hi ha quatre centres d’emissió de piroclastos, amb activitat intermitent

Les dues colades del volcà de La Palma més pròximes a La Laguna acaben per unir-se
8
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Autero

La colada 8 i la colada 10, les més al nord de l’erupció i que dimecres van obligar a l’evacuació dels barris situats al nord-oest, han acabat per unir-se i semblen dirigir-se sud-oest per passar per sota de la muntanya de La Laguna, aprofitant un tàlveg per passar per l’esmentada direcció, segons ha informat el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, qui va assenyalar que en les pròximes hores podria veure’s com aquesta colada podria saltar cap a una conca próximai acabar baixant per la carretera cap a la costa. Aquesta probabilitat és la que va fer que el Comitè Director del Pevolca adoptés mesures de protecció civil dimecres passat a les 20.30 hores per evacuar els veïns de Las Martelas, Marina Alta, Marina Baja, La Condesa i Costa Zapata, a causa de l’avanç de les colades i en previsió que aquestes discorreguessin cap a aquests barris.

La superfície coberta per les colades de lava del nou volcà de La Palma és ja de 840 hectàrees, segons l’informe del Comitè Director del Pevolca publicat aquest dijous. Un document en el qual no es descarta l’aparició de nous centres d’emissió en l’entorn del con principal, així com altres observables superficials (emissions visibles de gas) dins de la zona d’exclusió. La morfologia del con canvia de manera reiterada pels successius processos de creixement i reconfiguració.

L’assessora científica del Pevolca, María José Blanco, ha assenyalat que el procés eruptiu pot mostrar episodis d’increment i disminució de l’activitat estromboliana, així com polsos amb activitat freatomagmàtica, mentre que l’altura de columna de cendres i gasos mesurada avui, així com la seva dispersió, arriba als 4.000 metres d’altura.

Continua el predomini del vent del nord a nord-est en la baixa i mitjana-baixa troposfera (fins a uns 3.000-4.000 m). El núvol de cendres i SO2 està disposat cap al sud i sud-oest del focus eruptiu i es preveu que continuï així les pròximes 36-48 hores. Aquesta posició de plomall suposa un escenari favorable, tant per a l’operativitat de l’aeroport de La Palma, com per a la resta d’aeroports canaris. Les zones més afectades per la caiguda de cendres serien les que es troben en les proximitats del focus eruptiu i cap al sud i sud-oest. No es descarta arribada de cendra fina a El Hierro. La inversió tèrmica continua el seu gradual ascens en altitud, i es recuperaran valors normals per a l’època a partir de demà. L’augment en l’altitud de la inversió unit a la intensificació del vent del nord-est origina que s’afavoreixi la dispersió de contaminants. Probabilitat de pluges febles al nord i est de La Palma divendres i dissabte.  

Erupció fissural

L’erupció fissural continua mostrant mecanisme estrombolià (això és, un mecanisme de caràcter mixt, amb fases d’explosivitat que produeixen dipòsits piroclàstics i fases efusives que produeixen les colades de lava, de forma simultània), ara amb predomini de la fase efusiva. En volcanología la magnitud de les erupcions volcàniques es mesura en l’escala de l’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI per les seves sigles en anglès) amb valors entre 0 i 8; en el cas d’aquesta erupció el VEI estimat és 2.

El flux principal de les colades de lava discorre pel flanc nord, baixant per la part nord de les colades prèvies, seguint trajectòries cap a l’oest i nord-oest, dins de la zona d’exclusió actual. A la sortida del centre d’emissió, el flux es concentra en un canal làvic esglaonat. El seu embús momentani i les oscil·lacions del cabal làvic, originen desbordaments puntuals que formen colades efímeres que es vessen lateralment sobre el con principal i colades prèvies. Posteriorment aquest canal es ramifica en canals, alguns dels quals han desenvolupat tubs volcànics. Continuen actius els centres d’emissió del cràter. Actualment hi ha quatre centres d’emissió de piroclastos, amb activitat intermitent, i un amb emissió de lava. La colada de lava que discorre pel sud de Muntanya de La Laguna avança lentament cap a la costa. La colada cap a La Laguna contínua activa. 

Sismicitat

La sismicitat continua localitzant-se, principalment, pròxima a la sismicitat dels primers dies, a profunditats entre 10 i 15 quilòmetres. Es registren també terratrèmols situats a profunditats superiors a 20 km, que en les últimes hores continuen tenint una elevada magnitud i menor freqüència. Es mantenen els valors alts de l’amplitud del senyal de tremor, amb polsos d’intensificació. La magnitud màxima observada ha sigut 4.3 mbLg d’un esdeveniment a 37 km de profunditat, amb intensitat IV EMS. L’elevada sismicitat registrada a profunditats intermèdies i profundes, s’emmarquen en el mateix procés eruptiu actual. No es registra sismicitat superficial significativa. El nivell de sismicitat actual continua indicant que és possible que es produeixin més sismes sentits, i es poden assolir intensitats VI (EMS) i originar petits ensorraments en zones de pendent. S’inclou informació rellevant sobre aquest tema, en l’apartat de Recomanacions de l’informe. La deformació mostra un patró d’estabilitat en l’entorn del centre eruptiu i una lleugera deflació regional d’origen profund detectada a les estacions més allunyades del centre eruptiu. 

Emissió de gasos

Durant el dia d’ahir (20/10), l’emissió de diòxid de sofre (SO2) associat al plomall volcànic (emanacions visibles de gasos volcànics) continua registrant valors alts, i arriba a valors de 2.710 tones diàries (valor subestimat). Així mateix, l’emissió difusa de diòxid de carboni (CO2), associada als 220 km2 de la dorsal volcànica de Cumbre Vieja (emanacions no visibles de gasos volcànics), reflecteix una tendència descendent durant els últims vuit dies i ha sigut estimada en 663 tones diàries a data de 20/10. El monitoratge del flux difús de diòxid de carboni (CO2), a l’estació geoquímica de Los Llanos (LP10) reflecteix una fracció major magmàtica-hidrotermal que l’observada a l’estació geoquímica de Fuencaliente (LP08). Totes aquestes observacions geoquímiques són coherents amb l’actual procés eruptiu.

Qualitat de l’aire

Respecte a la qualitat de l’aire, pel que fa al diòxid de sofre (SO2), durant la matinada i ahir al matí es van registrar valors alts a l’estació de Puntagorda, amb una superació del llindar horari (establert en 350 µg/m³) a les 03.00 i que va mantenir valors alts fins a les 13.00 h aproximadament. Aquest esdeveniment finament va suposar la superació del llindar diari (establert en 125 µg/m³) a l’esmentada estació. En la resta d’estacions es van mantenir valors baixos i no es va produir cap superació dels llindars horaris ni diaris. Durant el dia d’avui s’estan registrant valors baixos de SO2 en el conjunt d’estacions de l’illa. Respecte a les partícules menors de 10 micres (PM10), ahir es va observar una disminució general en les concentracions, a causa del debilitament de l’episodi d’intrusió sahariana que estem observant els últims dies. No obstant, es van registrar episodis d’alta intensitat a les concentracions de PM10 a les estacions de Los Llanos i El Pilar (Santa Cruz de La Palma), relacionades principalment amb la resuspensió de les cendres amb motiu de l’augment en la intensitat del vent així com pel trànsit rodat en les vies pròximes a les estacions. Aquests esdeveniments han provocat la superació del llindar diari (establert en 50 µg/m³), en aquestes dues estacions. En la resta d’estacions no s’han produït superacions de l’esmentat llindar. Durant el dia d’avui s’estan registrant valors horaris inferiors al llindar diari.

Per la seva banda, el director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va recordar que dimecres a la tarda des del Pevolca es va decidir adoptar com a mesura de Protecció Civil l’evacuació dels veïns de Las Martelas, Marina Alta, Marina Baja, La Condesa i Costa Zapata, a causa de l’avanç de les colades i en previsió que aquestes discorreguessin cap a aquests barris. Les persones allotjades són 416 persones, 47 més que fins a la jornada de dimecres, de les quals 375 estan reallotjades a Fuencaliete i la resta a Los Llanos de Aridane. Dimecres es van evacuar 150 persones, tot i que en realitat es van evacuar 45 veïns, cosa que significa que la resta de persones havien abandonat ja les seves vivendes anteriorment.

Morcuende va assenyalar que l’amplada màxima de la colada continua sent de 2.900 metres, sense que hagi variat pràcticament en les últimes jornades. La colada més al nord es troba «pràcticament mantinguda des de fa una setmana, amb uns 120 metres de distància de la costa».

Segons Copernicus, hi ha 2.185 edificacions destruïdes, de les quals 76 estan en risc de ser danyades i un total de 2.261 construccions afectades. Malgrat la informació donada per aquesta eina, segons el cadastre serien 1.196 edificacions les que haurien sigut destruïdes, de les quals 963 són d’ús residencial, 124 d’ús agrícola, 57 d’ús industrial, 27 d’ús hostaleria i oci, 10 d’ús públic i 14 d’altres usos. Morcuende va afirmar que la sismicitat continua produint-se en zones mitjanes i altes en profunditat i a la mateixa zona.

A preguntes dels periodista sobre el rescat dels quatre gossos que es trobaven aïllats però que no s’han pogut localitzar des de fa almenys un o dos dies amb la sospita que hagin sigut rescatats a peu, Morcuende va dir que li sembla «menyspreable» que hi hagi persones que se salten el perímetre d’exclusió de les colades de lava perquè es fixen per garantir la salut de la població.

Notícies relacionades

Sobre el rescat d’aquests gossos atrapats a Todoque, va comentar que la direcció del Pevolca va fer el que havia de fer per organitzar el dispositiu però no li han «comunicat res» sobre la situació dels conillers. Així, ha relatat que «el primer» que van fer al conèixer la situació va ser «mirar d’alimentar-los» i per això «es va enviar aigua i menjar» amb drons i van aconseguir recuperar-se físicament,

Després, es va sol·licitar un rescat per terra que va ser descartat perquè el comitè científic va plantejar que «no era possible» i fa tres dies, una empresa de drons va presentar un pla de rescat per via aèria que després de diverses proves es va aprovar. «Ja no sé res més, no m’han comunicat res. Hem fet el que havíem de fer», va asseverar.