Les quatre conclusions de l’IPCC sobre l’impacte de la crisi climàtica

La primera conclusió de l’informe és, potser, la més contundent. «És inequívoc que l’activitat humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la superfície terrestre», diu la revisió d’experts de l’IPCC. La radiografia de l’impacte de la crisi climàtica, doncs, comença assenyalant els responsables d’aquesta crisi.

L’augment de gasos amb efecte d’hivernacle en l’atmosfera ha sigut, inequívocament, causat per l’activitat humana. La concentració d’aquests gasos segueix en augment des del 2011. L’emissió d’aquests gasos ha sigut l’impulsor principal de l’escalfament global. Aquest factor, per si sol, ha contribuït a l’escalfament global entre un i dos graus.

Cada una de les últimes quatre dècades ha sigut més càlida que qualsevol dècada anterior des de 1850. En els últims 20 anys, la temperatura global de la superfície ha sigut gairebé un grau més alta que entre 1850 i 1900. En total, s’estima que la temperatura mitjana al planeta ha augmentat fins a 1,2 graus centígrads respecte a l’era preindustrial. 

La influència humana és la responsable principal del retrocés global de les glaceres, la disminució del gel àrtic i del desglaç de Grenlàndia de les últimes dècades. També es relaciona, inequívocament, l’impacte de l’activitat humana amb l’escalfament de la capa superior dels oceans, l’acidificació de les aigües i l’augment del nivell del mar. 

El Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic també corrobora que «molts dels canvis observats en el clima no tenen precedents en milers, si no en centenars de milers d’anys». Per això, segons destaquen, estem en vista d’una crisi sense precedents.

El 2019, les concentracions de CO2 atmosfèric van ser més altes que en qualsevol altre moment dels últims 2 milions d’anys i les concentracions de CH4 i N2O van ser més elevades que en els últims 800.000 anys.

L’escalfament global en els últims 50 anys ha augmentat més ràpid que qualsevol altre moment dels últims 2.000 anys. Les temperatures registrades durant aquesta última dècada superen les estimades per a l’últim període càlid del planeta, fa 65.000 anys. 

En l’última dècada, l’extensió anual del gel àrtic va arribar al seu nivell més baix des d’almenys 1850. Els nivells de gel registrats a finals d’estiu eren menors que en qualsevol altre moment dels últims 1.000 anys. El retrocés de les glaceres, registrat en tot el món des de la dècada de 1950, no té precedents en almenys els últims 2.000 anys. 

El nivell del mar ha augmentat més ràpidament des de 1900 fins ara que durant qualsevol segle anterior en, almenys, els últims 3.000 anys. La temperatura mitjana de l’oceà s’ha incrementat més durant el segle passat que des de finals de l’última transició glacial, fa uns 11.000 anys. Els nivells d’acidificació de l’oceà també marquen un precedent en els últims 2 milions d’anys. 

L’informe estima que és «pràcticament segur» que els extrems càlids (incloses les onades de calor) s’han tornat més freqüents i intensos a la majoria de les regions terrestres des de la dècada de 1950. Alguns pics de calor observats durant l’última dècada haurien sigut «extremadament improbables sense la influència humana en el sistema climàtic». 

Tot apunta que la influència humana ha augmentat la possibilitat d’esdeveniments extrems des de la dècada de 1950. Això inclou un augment en la freqüència i intensitat d’onades de calor i sequeres a escala mundial; un augment en el risc d’incendis a tots els continents habitats; i un augment de precipitacions i inundacions extremes al planeta.

També s’estima que la crisi climàtica provocada per l’ésser humà ha contribuït a l’augment de les sequeres agrícoles i ecològiques en algunes regions del planeta a causa de l’augment de l’evapotranspiració de la terra. Les zones més afectades per aquest fenomen seran el Mediterrani (inclòs Espanya), el sud de l’Àfrica, així com parts d’Austràlia, Sud-amèrica i el sud-oest d’Amèrica del Nord. 

L’informe, lluny de ser un retrat catastrofista del planeta, és una crida a l’acció. Segons explica el científic Francisco J. Doblas-Reyes en una entrevista a EL PERIÓDICO, «encara estem a temps, però hem de començar ja». «Igual que ha quedat molt clar que aquesta crisi és culpa de l’activitat humana, també sabem que l’acció humana és l’únic que podrà mitigar-ne l’impacte», afirma.

Els experts criden a «aplicar mesures immediates, contundents i a gran escala per reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle» . Només així, esgrimeixen, aconseguirem contenir l’avenç d’aquesta crisi climàtica global. Sobretot tenint en compte que, fins i tot si avui mateix s’implementen mesures dràstiques per frenar les emissions, el planeta trigaria entre 20 i 30 anys a reprendre el pols. 

L’últim informe de l’IPCC, publicat el 2014, va servir per traçar el full de ruta de l’Acord de París del 2016, el pacte internacional per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Només el temps dirà si aquesta última apel·lació del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) servirà per salvar el planeta.