També a Espanya
La crisi climàtica sembra el terreny per a incendis més grans i devastadors
Un nou estudi assenyala els quatre ingredients que, en un món immers en una emergència ecològica sense precedents, propicien l’explosió de grans focs

GRAF9458 RAMALES DE LA VICTORIA CANTABRIA 18 02 2019 - Llamas de un incendio en los montes proximos a la localidad cantabra de Ramales de la Victoria cuya comunidad ha sufrido un centenar de incendios de los cuales mas de 30 se mantienen aun activos EFE Pedro Puente Hoyos /
A mesura que la crisi climàtica avanci a Espanya, el país serà cada vegada més vulnerable als incendis forestals més intensos, més grans i més duradors. Sobretot en territoris, com el Mediterrani, on l’augment de les temperatures propiciat per l’escalfament global va acompanyat de grans sequeres. Un nou estudi del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’, mostra de quina manera la crisi ecològica del planeta està propiciant megaincendis a tot el planeta.
La investigació apunta a quatre ingredients que, una vegada es combinen, augmenten exponencialment el risc d’incendis en una regió: la ignició (el foc o la capacitat de generar foc), el combustible (la massa susceptible de ser cremada), les sequeres i unes condicions meteorològiques apropiades. «Aquestes condicions s’han donat en diverses ocasions i és previsible que s’amplifiquin en els pròxims anys a mesura que el canvi climàtic avanci», assegura Juli G. Pausas, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i coautor del treball acabat de publicar.
Segons apunta aquest estudi, la combinació d’aquests quatre factors es converteix en la metxa perfecta perquè es produeixin grans incendis. Tot i que, en la pràctica, la mera combinació de sequeres i altes temperatures ja fa possible que es necessitin menys ignicions i menys combustible per provocar importants focs. Per això el problema dels incendis es converteix en una cosa estructural i inherent a la crisi climàtica. El treball, així mateix, també recorda que la crisi climàtica és responsable que cada vegada arribin més huracans tropicals a les costes de la península Ibèrica. I això també és un factor més que afavoreix la propagació dels grans incendis.
Solucions per mitigar el risc
Notícies relacionadesLa investigació suggereix acotar el risc d’incendis eliminant almenys un dels ingredients de l’equació. «És important disminuir les ignicions a les zones on el vent té un paper preponderant a generar grans incendis. En canvi, als ecosistemes marcats per les sequeres és més rellevant generar discontinuïtats del combustible, els anomenats ‘mosaics’», comenta Pausas en una nota de premsa remesa pel seu centre d’investigació.
Els investigadors proposen que, quan la modificació d’aquests factors no sigui possible, es designin unes «zones de perill d’incendi» on es redueixi al mínim l’activitat humana igual que es fa ara amb zones pròximes a volcans actius o en zones propenses a inundacions.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid
- Augmenten les probabilitats que un asteroide impacti contra la Lluna el 2032