La caça del llop estarà prohibida a tot Espanya

La caça del llop, animal perseguit des de fa segles i actualment convertit en un dels símbols del conservacionisme ibèric, quedarà definitivament prohibida a tot el territori espanyol després de l’acord a què s’ha arribat aquest dijous a la reunió de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, òrgan en què hi ha representats el Govern i les comunitats autònomes. El llop encara es caça com a espècie cinegètica o mitjançant quotes a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i Galícia –comunitats que han manifestat la seva disconformitat amb l’acord– i més rarament a La Rioja i el País Basc.

«Avui udolarà el llop, però no de pena», va sintetitzar de manera poètica el naturalista Luis Miguel Domínguez, director de sèries de televisió i president de l’associació Lobo Marley. «Gràcies a tots els que han lluitat per aquesta victòria».

La protecció efectiva del llop serà possible a l’haver quedat inclosa, després d’una reunió moguda i una segona votació molt ajustada –nou vots a favor i vuit en contra, amb tres abstencions-, al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. A les comunitats situades al sud del Duero, el llop està considerat una espècie en perill, per tant, la seva protecció és màxima.

Publicació al BOE

Tot i que la comissió és un òrgan consultiu del Govern, el resultat de la votació significa a la pràctica que es prohibirà la seva caça esportiva i s’haurà de redactar una estratègia de conservació. Ara només falta que la impulsora de la votació, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, estampi la seva firma a l’ordre i es publiqui al BOE. El conseller de Foment de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez-Quiñones, va anunciar una «batalla important» perquè prohibir la caça «atempta contra els interessos dels ramaders».

Sense tanta sort per a la tórtora

A la mateixa reunió no va tenir tanta sort la tórtora, una au en clar declivi demogràfic, que no va aconseguir la majoria necessària per passar a ser una espècie totalment protegida. Hi va haver un empat i la seva conservació s’haurà d’abordar en una nova reunió. Espanya podria ser multada per la Comissió Europea si no es prenen mesures al respecte.

2.000-2.500 exemplars a Espanya

Theo Oberhuber, portaveu de projectes d’Ecologistes en Acció, qualifica la jornada de «dia històric». La caça del llop (de tota mena) té un impacte crucial en la conservació de l’espècie, explica aquest diari. No només s’arriben a abatre fins a 400 llops anuals (incloent la caça il·legal), sobre una població total estimada de 2.000-2.500 exemplars, sinó que molt sovint això afecta negativament la dinàmica de les manades. Normalment es maten exemplars joves. «De vegades –prossegueix Oberhuber– també es cacen els mascles alfa, el que ocasiona una dispersió dels altres mascles i això s’acaba traduint en una conflictivitat més gran amb els ramaders».

Ecologistes en Acció insta les comunitats autònomes al nord del Duero que «des d’avui mateix» deixin d’autoritzar l’activitat cinegètica, es persegueixi la seva caça il·legal i col·laborin amb els ramaders a fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia per tal d’evitar o reduir els atacs al bestiar, amb mètodes com l’ús de gossos mastins, una vigilància més gran del bestiar o la seva recollida nocturna.

«Avui és un dia històric per a la conservació de la biodiversitat al nostre país», va incidir en el mateix sentit el secretari general de WWF, Juan Carlos del Olmo. «Esperem que sigui un primer pas per canviar a l’actual model basat en la persecució i mort del llop, per deixar pas a un nou, més propi del segle XXI, centrat en la conservació de l’espècie i la coexistència amb les activitats humanes –va afegir–. Després dels primers passos fets per Félix Rodríguez de la Fuente i posteriorment amb l’aprovació de les directives europees de la natura, faltava al nostre país el reconeixement formal del valor d’aquesta espècie».

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El llop ibèric, que històricament havia estat present a bona part del territori espanyol (i també Portugal), va patir al llarg del segle XX un retrocés acusat que va arribar al seu punt àlgid cap a 1970, «quan es va pensar que l’espècie s’extingiria per culpa del verí i la caça indiscriminada», explica Oberhuber. «El que està fent el llop els últims anys és recolonitzar províncies que havia perdut no feia tant, com Àvila, Segòvia o Salamanca». Les poblacions més grans es concentren actualment a Astúries, Lleó, Zamora, les províncies gallegues i la muntanya de Cantàbria.

A Catalunya, presència esporàdica

A Catalunya, el llop ha tornat en les últimes dècades, però ho ha fet de forma pràcticament testimonial, amb algun exemplar divagant que creua el Pirineu des de França i es pot veure a la Cerdanya, el Ripollès o el Berguedà, entre altres comarques. Són de la subespècie italiana.