Trump obre l'Àrtic a l'explotació petroliera

El Govern del president dels EUA, Donald Trump, va aprovar aquest dilluns un pla per obrir el Refugi Nacional de Vida Silvestre de l’Àrtic, a Alaska, a l’exploració i explotació de petroli, una mesura que els grups mediambientals van descriure com un atac a la població indígena i la fauna i flora de la regió.

La decisió anunciada pel Departament de l’Interior podria conduir a l’adjudicació de concessions abans de final d’any a tot el refugi de vida silvestre, que cobreix 631.800 hectàrees i és hàbitat d’espècies com els ossos polars i els caribús.

Tot i que el Congrés va designar el 1980 la franja costanera de la reserva, al nord-est d’Alaska, per a possibles explotacions petrolieres, el Refugi de l’Àrtic havia sigut territori vedat per a les perforacions malgrat els esforços de quatre dècades dels republicans per obrir-los a les empreses petrolieres.

«L’establiment d’aquest programa és una fita major», va afirmar en una entrevista el secretari de l’Interior, David Bernhardt. «No és el final del procés d’arrendaments, però és una fita molt significativa», va afegir.

El grup ambientalista Sierra Club va indicar, en un missatge, que «quan els republicans del Congrés van inserir una agenda per obrir el Refugi Àrtic a les perforacions com a part d’una llei fiscal el 2017, van indicar que dos arrendaments que s’havien d’efectuar cap al desembre del 2024 generarien 1.000 milions de dòlars en ingressos, una xifra que era qüestionable abans del caos al mercat petrolier d’aquest any».

Mala inversió per als bancs

L’últim any, cinc dels sis grans bancs dels Estats Units –Goldman Sachs, Wells Fargo, Chase, Citi i Morgan Stanley– han reconegut que les explotacions a l’Àrtic són una mala inversió i es van unir a més de 20 institucions financeres de tot el món en actualitzar les seves polítiques inversionistes per excloure el finançament de perforacions en aquesta regió, incloent el Refugi de l’Àrtic.

«L’anomenat procés de revisió de les explotacions petrolieres al Refugi Àrtic de l’Administració Trump ha sigut un vergonyós mercadeig des del principi», va dir Lena Moffitt, directora de campanya del Sierra Club, que va anunciar que impugnaran la decisió als tribunals de justícia.

Alhora, el grup Earthjustice va assenyalar que «el poble indígena Gwich’in considera que la plana costanera del Refugi Àrtic és sagrada perquè serveix com a lloc de naixement per a porc espins i caribús, animals de què nadius d’Alaska depenen per a l’alimentació i la tradició cultural».

Per a final d’any

L’advocat adjunt d’Earthjustice Erik Grafe, de l’oficina regional d’Alaska a Anchorage, va assegurar que aquesta decisió «passa per alt les lleis dissenyades per protegir la vida silvestre com els ossos polars i el caribú, que han utilitzat la plana costanera des de temps immemorials com a refugi per donar a llum les seves cries tots els anys».

«El pla de l’Administració per arruïnar aquest lloc per obtenir guanys petroliers privats a curt termini és il·legal», va afegir Grafe en una declaració, en la qual també va prometre querelles en els tribunals. El representant ambientalista va destacar que es tracta d’un refugi natural «sagrat, salvatge i insubstituïble» que no s’hauria «de sacrificar per un desenvolupament petrolier que no té sortida i que només empitjorarà la crisi climàtica».

D’acord amb el pla anunciat avui, la primera licitació de concessions es portarà a terme el 22 de desembre de 2021, tot i que Bernhardt va dir que es podria realitzar abans de final d’aquest any.

Una enquesta portada a terme l’abril per les universitats George Mason i Yale va trobar que el 33% dels votants registrats en la regió afectada recolza les perforacions petrolieres, i el 67% s’hi oposa.