«La crisi climàtica és el resultat d'ecocidis que han quedat impunes»

«La crisi climàtica és el resultat d’una infinitat d’ecocidis –crims contra el medi ambient– que han quedat impunes», va exclamar enfurismada Delfina Catip, lideressa indígena del Poble Awajun, durant la ja finalitzada Cimera del Clima; un esdeveniment en el qual el moviment ecologista havia dipositat les seves esperances i que ha acabat per decebre amb un tímid acord. Així que, ara més que mai, els activistes recorden que «la Terra necessita un bon advocat». Sota aquest contundent lema, llançat per l’oenagé Earthjustice, els experts en dret ambiental reclamen un compromís més gran per protegir una naturalesa per si mateixa desemparada. «Lagravetat de l’emergència climàtica, de la qual tant es parla últimament,no està reflectida a nivell legal. Les bones intencions no són suficients. Necessitem una normativa més estricta per evitar que es continuï contaminant i espoliant els recursos naturals de manera indiscriminada», comentaAntoni Pigrau Solé, catedràtic de dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT).

«De poc serveixen els tractats internacionalscom l’Acord de París o el Protocol de Kyoto si l’adherència dels estats és opcional, cada país aplica les mesures seguint el seu propi criteri i l’incompliment de l’acord amb prou feines té conseqüències, més enllà d’un regany administratiu», argumenta Pigrau. La falta de lleis contundents per emparar el benestar del planeta es fa patent ara que la lluita ecologista ha recobrat força als carrers i en la naturalesa es continuen produint desastres ecològics com el recent abocament químic al riu Besòs. A Espanya, per exemple, encara no n’hi ha una marc jurídic específic per fer front a la crisi climàtica. La coneguda com a Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LCCTE) continua avui estancada en un avantprojecte en espera d’una aprovació definitiva que presumiblement arribarà amb la formació d’un nou govern. Mentrestant, les associacions ecologistes més destacades del país clamen perquè l’aprovació d’aquesta normativa sigui una prioritat per al nou executiu.

Els advocats experts en qüestions mediambientals reclamen una normativa més estricta per fer front a la situació d’emergència mediambiental. «Ara mateix estem estancats en una fase depolítica de la resignació. Sabem que el planeta s’està deteriorant i qui són els responsables, però no podem fer res. Necessitem fer un pas endavant i anar cap a unapolítica de l’acció i el compromís social», va reflexionarRoger Corbera Mestres, advocat ambientalista al bufet Calduch Advocats. Mentrestant, associacions ecologistes com Extinction Rebellion reclamen que tot mal que la crisi climàtica per si mateix sigui jutjada com un ‘ecocidi’ (un crim contra la naturalesa) i que, per tant, es puguin exigir responsabilitats penals als culpables del deteriorament mediambiental que viu el planeta. «La destrucció del planeta és un crim i hauria de ser processat», van clamar els activistes.

El debat dels ecocidis

El concepte d’ecocidi es va forjar en l’època de la Guerra del Vietnam, quan el conflicte bèl·lic va començar a deixar devastadores empremtes sobre el territori. Els atacs amb el conegut‘agent taronja’no només van acabar amb van acabar amb la vida de dos milions de persones sinó que, a més, van deixar tres milions d’hectàrees de terreny inert. Ja llavors van sorgir algunes veus que proposaven que la destrucció de l’ecosistema, que va afectar uns 30.000 pobles, també s’havia de jutjar com un crim contra la humanitat. ¿El motiu? La destrucció indiscriminada d’un ecosistema no pot quedar impune. Més si, com ha ocorregut en aquest cas, les conseqüències persisteixen 50 anys més tard i continuen mostrant la seva empremta en l’ecosistema i perjudicant la vida de milions de persones.

La lluita pel reconeixement d’aquests delictes contra la naturalesa va prosseguir de la mà dePolly Higgins, una advocada escocesa que va deixar el seu acomodat treball en un bufet per dedicar-se a defensar els drets del planeta. Higgins, morta el mes d’abril passat i recordada ara com una de les figures més importants del moviment verd, va dur a terme una campanya perquè els ecocidis fossin reconeguts com acrims contra la humanitat. La proposta no només es va plantejar com a una cosa simbòlica per reconèixer la gravetat de la degradació ambiental. L’objectiu era (i continua sent) crear una poderosa eina legal perquè activistes climàtics i ecologistes puguin denunciar totes aquelles pràctiques que posen en risc els recursos naturals. «Necessitem reforçar el nostre deure col·lectiu de cuidar i protegir el món natural i tota la vida que s’hi allotja. La llei de l’ecocidi és una llei per protegir la Terra», va deixar escrit Higgins en la seva pàgina web, que ara recull el llegat de la seva lluita.

Interessos enfrontats

Però la protecció legal del medi ambient no és fàcil. La legislació potprevenir d’un eventual malocastigar qui l’hagi comès. El principi de qui contamina paga és, no obstant, molt més complicat d’aplicar del que podria semblar. «Per poder exigir responsabilitats legals s’ha de poder demostraruna relació de causa efecte directa.És a dir, que l’implicat és el responsable directe del degradament mediambiental i dels danys que aquest produeix sobre les persones i els recursos. I això, tot i que sembli senzill, es converteix en un problema quan els interessos econòmics entren en joc», argumenta Pigrau. El director del CEDAT explica que, de fet, els delictes contra els recursos naturals més habituals són el comerç de substàncies que esgoten la capa d’ozó, de residus perillosos, de vida silvestre; la pesca il·legal i la tala il·legal de fusta. «No voler actuar a curt termini contra aquests negocis acabarà perjudicant el planeta a llarg termini», recrimina Pigrau. 

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els experts expliquen que la lluita pels drets del planeta és, en certa manera, com la història de David contra Goliat. La majoria de litigis per qüestions mediambientals solen enfrontarassociacions d’afectatso oenagés (més o menys petites) amb grans empreses i institucions. «¿Qui se suposa que denunciarà un mal que ha sigut comès per una administració o per una gran empresa? La majoria de persones que denuncien són afectats o oenagés compromeses amb la causa. Cap d’aquests pot dedicar tant temps i recursos per defensar la seva causa», reflexiona Corbera, que explica que molts dels casos que ha portat al llarg de la seva carrera han estat embussats durant anys, fins i tot dècades, als tribunals en espera d’una resolució. 

Canvi de perspectiva

«Ara mateix aquest tipus de delictes s’enfoquen des d’una perspectiva molt antropocèntrica i només es denuncien els danys contra la naturalesa que afecten directament les persones. Però crec que hem d’anar un pas més enllà i recordar que el degradament mediambiental és acumulatiu (així que, tot i que hagi passat fa 10 anys hauria de poder jutjar-se ara) i que abans o després afectarà tot l’ecosistema», afegeix el jurista de Calduch Advocats. I és aquí, en aquest punt del discurs, quan la lluita pels drets del planeta convergeix amb altres reivindicacions. És el cas, per exemple, del movimentconservacionistao l’antiespecista, que també reclamen una empara legal més gran per protegir flora, fauna i ecosistemes afectats per l’acció humana.