Els passos fluvials recuperen les migracions dels peixos
Cent escales s'han construït els últims anys a Catalunya per recobrar la continuïtat dels rius
L'existència de dics i assuts impossibilitava el moviment dels animals aigües amunt
amadridejos41654978 sociedad pasos para peces en la imagen rio ter ripoll 180123173805
La construcció d’embassaments, rescloses per a regadius, centrals elèctriques i altres infraestructures hidràuliques van acabar amb la continuïtat dels rius i van frenar la migració d’aquells peixos que necessiten remuntar el curs del riu per reproduir-se. I ara, ¿com se soluciona aquest problema?
La millor manera per recuperar els hàbitats seria eliminar el ciment, cosa difícil de portar a la pràctica en la majoria dels casos, però també es pot esquivar el problema mitjançant el que es coneix com a «escales» o «passos de fauna», connectors que faciliten el moviment dels peixos en sentit ascendent. A Catalunya ja s’han portat a terme cent obres d’aquest tipus, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’última connexió, inaugurada al desembre, esquiva un dic construït sobre la riera Major, a Sant Sadurní d’Osormort (Osona). Les obres, portades a terme per la Diputació de Barcelona, són una espècie d’esglaons i amb un pendent moderat que permeten que la fauna aquàtica pugi salt a salt i franquegi així un desnivell d’uns dos metres, explica Jordi Riera, director de l’espai natural Guilleries-Savassona, on s’ubica. «La vella resclosa es va construir perquè un molí aprofités el salt d’aigua, però es va abandonar fa temps», diu. I ara la infraestructura no es pot derruir pel seu «valor històric».
L’escala per a peixos de la riera Major es va inaugurar recentment i encara és aviat per determinar si resulta atractiva per a la fauna, però Riera confia que «les truites puguin tornar a franquejar aquest tram».
POC DESNIVELL / Mònica Bardina, especialista de l’ACA, explica que el desnivell dels passos no ha de superar el 20% perquè així els peixos poden anar descansant i saltant esglaó a esglaó. «En el fons, és com si creéssim un riu artificial per ajudar-los», diu. «Al principi eren massa enginyerils i poc atractius per als animals, però ara el disseny ha millorat i estan més integrats», prossegueix Bardina. En qualsevol cas, que ningú es pensi que els passos són autopistes que es col·lapsen. El trànsit és gairebé per degoteig. «Costa de veure els peixos. A més a més, els animals es mouen més a la nit».
De les cent obres de connexió que hi ha a Catalunya, la majoria han sigut tirades endavant per l’ACA, encara que d’algunes se n’han encarregat ajuntaments, empreses hidroelèctriques i altres entitats. Al marge dels passos, que és l’opció fonamental, també es poden construir remuntadors mecànics –autèntics ascensors–, però són escassos a causa dels costos i el manteniment que requereixen. Aquesta opció, encara que a petita escala, s’ha fet servir per exemple al riu Romadriu, al Pallars Sobirà.
Escala per a peixos al riu Ritort, a Camprodon.
La llei espanyola de pesca fluvial del 1942 ja recollia que «el moviment dels peixos al llarg dels rius ha d’estar garantit i qualsevol estructura que ho impedeixi o ho limiti s’ha de condicionar per a aquesta finalitat», afirma Bardina. I són les administracions competents les que han de vetllar pel compliment de la norma. És una llàstima que ara, «havent millorat tant la qualitat de les aigües, els peixos es trobin amb aquests impediments». En qualsevol cas, l’especialista de l’ACA veu poc factible una connectivitat total per culpa dels embassaments. «Ara, amb tanta fauna exòtica a les seves aigües, tampoc és tan interessant que es moguin gaire».
Com explica Bardina, els obstacles als rius no només perjudiquen les espècies clarament migratòries com el salmó o l’anguila, que necessiten pujar pels cursos dels rius per culminar el seu cicle reproductor, sinó en general per a tots els peixos. Un exemple en són les truites: «Si no es poden desplaçar i entrar en contacte amb altres poblacions, la diversitat genètica dels grups se’n ressent», afirma.
El pas més gran s'ha construït a l'assut de l'Ebre a Ascó. Fa 60 metres de llargada i vuit d'amplada
El pas de peixos més gran que s’ha construït fins ara –s’inaugurarà oficialment el mes de febrer– és un canal escalonat que esquiva un assut o dic situat a l’Ebre al seu pas per Ascó (Ribera d’Ebre), molt a prop de la central nuclear, i que s’ha construït amb l’ajuda del projecte europeu Life MigratoEbre. «La rampa fa uns 60 metres de llargada i uns vuit d’amplada», il·lustra Joan Martín, director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece). L’escala comptarà sempre amb un nivell mínim d’entre 60 i 80 centímetres d’aigua.
A sota a la dreta, escala per a peixos a l'Ebre al seu pas per Ascó, a tocar de la central nuclear. Salva un metre de desnivell. /
«També es reformarà l’actual pas de peixos de l’assut de Xerta, que no ha acabat de funcionar perquè potser no es va dissenyar bé», diu Martín. «Volíem fer un ascensor, però la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ho va desestimar i en el seu lloc es farà una rampa en zig-zag de 200 metres de longitud», afegeix.
Marc Ordeig, coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, a Manlleu, i responsable tècnic del MigratoEbre, comenta que barbs, llisses i madrilles es podrien aprofitar de les noves rampes d’Ascó i Xerta, com també anguiles, llampreses i esturions –si prosperen els plans de reintroducció– i fins i tot llúdrigues.
