Gairebé la meitat de les urbanitzacions catalanes incompleixen encara la llei antiincendis

La gent no se’n recorda que els incendis s’apaguen a l’hivern», va llançar ahir el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras. Només quan arriben les flames, en plena canícula, venen els laments. A Catalunya fa lustres que se sap que les urbanitzacions són un perill i per això, el 2003, es va impulsar una llei que obligava els ajuntaments a crear un perímetre al seu voltant que frenés els incendis.

Però les lleis sovint queden al calaix si no hi ha pressupost per aplicar-les. I això és el que ha passat amb la creació de franges perimetrals que protegeixin aquests nuclis de població. A Catalunya hi ha 1.433 urbanitzacions, va recordar Guiteras. «Prop de 800.000 persones hi viuen», va explicar. No obstant, segons la Generalitat, només 780 d’aquestes 1.400 urbanitzacions (el 56%) tenen franges de protecció perimetrals o espais de defensa davant un incendi forestal.

PLANS DE DELIMITACIÓ / Com que en aquests 15 anys els municipis no s’hi han dedicat (per estretors pressupostàries, per falta de prioritat, la minoria per desídia), Diputació i Generalitat han decidit anar a l’una per revertir la situació. Amb una injecció de 4,5 milions en el període 2016-2018, es pretén que primer s’executin els plans de delimitació i, amb les coses clares, es netegin aquests perímetres.

Els plans de delimitació són, segons va explicar la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montserrat Barniol, un document tècnic en què es detalla la situació: on són totes i cada una de les cases, infraestructures, punts d’aigua, etcètera. Ara mateix, dels 400 municipis amb urbanitzacions, 312 tenen aquesta eina.

Superat aquest tràmit, els ajuntaments poden sol·licitar ajudes per netejar les seves urbanitzacions, uns treballs que ronden els 35.000 euros. La part dolenta és que una vegada feta la franja queda el manteniment. O sigui, que al cap de dos anys com a molt s’han de repassar i tornar a desbrossar.

Tant Barniol com Guiteras van instar els municipis a introduir una ordenança municipal que obligui els propietaris de les urbanitzacions a pagar aquestes neteges. Igual que hi ha una taxa d’il·luminació o un IBI, els veïns que hagin triat viure en aquests llocs han de contribuir a mantenir-los. Això podria significar 25 euros a l’any per família.

Notícies relacionades

Els boscos de Catalunya capegen l'estiu d'alt risc

Màxima alerta: nous estudis avancen dràsticament la frenada del Corrent Atlàntic

¿Com? La Diputació ha creat un model d’ordenança que els ajuntaments podran copiar. N’hi ha alguns, com el de Roses (Alt Empordà), que ja n’han impulsat una de pròpia. Precisament els incendis forestals del 2012 a l’Empordà, va revelar la directora general, van ser els que van fer adonar que la llei de protecció de les urbanitzacions no estava donant resultats.

Ara, mesos abans que vingui el llop, les dues administracions, de la mà dels agents rurals i les associacions de Defensa Forestal, han impulsat la campanya Si arriba el foc, estàs preparat?, que amb un espot, xerrades i material gràfic difondrà les mesures d’autoprotecció obligatòries que tenen les urbanitzacions. Per apagar els incendis de l’estiu durant l’hivern.