PREMI MARGALEF 2017

Sandra Myrna Díaz, ecòloga: "Hem homogeneïtzat la biodiversitat, igual que la cultura"

Sandra Myrna Díaz, ecòloga: "Hem homogeneïtzat la biodiversitat, igual que la cultura"

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro

A la globalització de la cultura li correspon una altra globalització: la de la natura. En la situació en què es troben les mateixes botigues a Barcelona i a Buenos Aires també s’hi troben les plantes. Aquest fenomen té guanyadors i perdedors: les plantes que creixen ràpid i viuen poc s’escampen, mentre que a les més lentes els va malament. Així ho constata Sandra Myrna Díaz, biòloga de la Universitat de Córdoba (Argentina) i copresidenta del Panel Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES), equivalent al famós IPCC del clima, però aplicat a l’ecologia. Díaz, experta en plantes, va recollir ahir a Barcelona el Premi Ramon Margalef d’Ecologia, els guardons que la Generalitat atorga des del 2004 en memòria de l’investigador català, figura de referència de l’ecologia internacional.

–¿Com està la salut de les plantes del món?

–Hi ha una gran homogeneïtzació de la biodiversitat de les plantes. Hi ha unes quantes espècies amb molt d’èxit que viatgen amb nosaltres a tot arreu i que desplacen les espècies rares. La globalització cultural té un equivalent en les plantes: com hem homogeneïtzat la cultura, el mateix hem fet amb la biodiversitat. Fins ara, aquest procés té efectes fins i tot pitjors que el canvi climàtic.

–¿Quines plantes guanyen i quines perden?

–Guanyen les que viuen poc i creixen ràpid, les cultivades en grans extensions –com ara la soja, la canya de sucre, la palmera d’oli o l’eucaliptus– i les invasores, com les maleses agrícoles. Les plantes més austeres –algunes murtes, les proteàcies–, les que creixen lentament i són molt difícils de reposar –com les orquídies o els grans arbres– estan perdent moltes batalles globals.

–¿Per què passa això?

–En primer lloc, per l’agricultura intensiva. La palmera d’oli va començar el seu negoci a Malàisia i ara se l’han emportat a tot arreu. I després pels efectes de la globalització: el trànsit internacional porta plantes a tot arreu. Així mateix, contribueixen al fenomen els gustos globalitzats en la jardineria.

–¿També els nostres jardins en tenen la culpa?

–Ara, les plantes que es posen de moda ho fan a tot el món. A el sud de França hi ha una planta invasora, coneguda com a Pampa’s grass, que es va introduir per raons paisatgístiques. La Pyracantha es va introduir a l’Argentina pels seus bonics fruits vermells. El Ligustrum lucidum, perquè les seves arrels no aixecaven la vorera. Resulta que els seus fruits els encanten als ocells, que les han dispersat per tot el paisatge muntanyenc central de l’Argentina.

–¿Quines conseqüències comportaria la pèrdua de biodiversitat vegetal?

–No hi ha benestar humà integral sense biodiversitat. Sense ecosistemes no hi ha menjar, clima local, farratge, regulació del clima, qualitat de l’aire… No podem alimentar-nos del sol i de les roques, els ecosistemes realitzen un suport biofísic essencial. Sense ecosistemes no duraríem ni una generació. A més a més, els nostres aspectes espirituals estan relacionats amb la naturalesa des de fa mil·lennis.

–¿Aspectes espirituals?

–La nostra vida psíquica està relacionada amb certs paisatges. Gran part de la nostra evolució ha sigut en conjunt amb la natura. Estar tancats en una ciutat sense ni tan sols mirar el canal de National Geographic és un estil de vida molt recent. Tenir un món amb coses boniques, com les plantes, seria un dret encara que no servissin de res. Imagini’s com seria un món sense art.

–¿Quina és la pedra de Rosetta de la biodiversitat en què ha treballat recentment?

–Una bona quantitat de la diversitat del món està en mans de grangers tradicionals o de pobles indígenes, que no prenen les seves decisions en base al mètode científic. Des de l’IPBES, ens vam proposar desenvolupar una taula de diàleg entre aquests agents i els científics, un marc conceptual prou simple per a tothom. Vam portar a terme un procés participatiu de dos anys en què van participar científics i no científics. És el primer esforç sincer d’integrar un altre sistema de coneixement en un informe global [l’informe de l’IPBES sobre serveis ecosistèmics que Díaz dirigeix i que  està previst publicar el 2019].

–¿Què hi ha en aquesta pedra de Rosetta?

–Les grans caixes conceptuals són la natura, les contribucions de la natura per a la gent, la qualitat de vida de les persones i els factors que afecten la natura. A la natura, jo en dic procés biogeoquímic i un habitant dels Andes centrals, pachamama. Però si diem senzillament natura ens entendrem.

Notícies relacionades

–¿Què la va impulsar a dedicar-se a les plantes?

–Des de molt petita m’interessava la biologia. A més, sempre he tingut una relació molt sentimental amb els animals i no m’agradava la idea d’obrir la panxa d’un animal per entendre què menjava. No ho jutjo, però em sentia més còmoda tallant una planta.