Anar al contingut

GESTIÓ INTEGRAL DEL MITJÀ

Barcelona assaja mètodes biològics per al control de les plagues

La jardineria municipal redueix dràsticament l'ús de plaguicides sintètics

Marietes que es mengen el pugó i trampes de feromones, entre les alternatives

Antonio Madridejos

Barcelona assaja mètodes biològics per al control de les plagues

JOAN CORTADELLAS

En zones enjardinades de la perifèria de Barcelona, distribuïdes com si fossin una trinxera protectora, l’Ajuntament de Barcelona manté unes trampes amb feromones que tenen l’objectiu de frenar la progressió del morrut roig o 'Rhynchophorus ferrugineus', plaga d’escarbats responsable de la mort en l’última dècada de milers de palmeres a tot el litoral català. L’insecte arriba atret per l’olor, entra al parany amb forma de con i ja no en pot sortir.

Durant una demostració del sistema al parc de la Trinitat, Joan Guitart, responsable municipal de Gestió de l’Arbrat, assenyala la safata on han acabat ofegats sis exemplars. «Gràcies a aquests mètodes biològics [sense plaguicides sintètics] estem aconseguint frenar la plaga», declara satisfet. Les trampes es col·loquen al voltant de les palmeres, però no just al costat. «Hem d’evitar que el morrut, que té una gran capacitat per volar, arribi fins als troncs», prossegueix Guitart. L’especialista explica que el nombre de palmeres afectades s’ha reduït dràsticament des que el 2015 es van començar a utilitzar estratègies d’aquest tipus.  

L’objectiu de l’ajuntament, com explica el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, és reduir progressivament l’ús de pesticides en la gestió de parcs i jardins degut als seus possibles efectes perjudicials sobre el medi i les persones. Un cas paradigmàtic és el glifosat, un herbicida fins fa poc omnipresent, que ha desaparegut completament dels jardins barcelonins després d’un acord municipal.

TREBALL D’ORFEBRE

Perquè això sigui possible s’estan aplicant diverses estratègies que inclouen, a més de les trampes amb feromones, tractaments biològics –organismes vius que combaten les plagues– i físics, com regar a pressió zones molt afectades pel pugó. També s’està donant prioritat a les espècies arbòries més ben adaptades a l’ambient urbà barceloní i s’està utlitzant abonament fitofortificant als plàtans, molt afectats a Barcelona per diverses plagues. A més, llevat d’excepcions, només es permeten fungicides acceptats en l’agricultura ecològica, com l’oxiclorur de coure. És un treball gairebé d’orfebre que es desenvolupa ajustant-se a les necessitats, resumeix Guitart.
    
L’ús de fauna o microorganismes antagonistes es fa servir per al control de vuit plagues diferents. «Encara que no les erradiqui en la seva totalitat –assumeix Guitart–, és una gran ajuda». Un exemple és 'Anthocoris nemoralis', una espècie de marieta que depreda sobre el psila, un altre insecte paràsit que fa malbé les acàcies de Constantinoble i els arbres de l’amor. El que es fa en aquests casos, prossegueix el municipal de Gestió de l’Arbrat, és col·locar-les en capsetes que es pengen dels arbres. Una cosa semblant es fa amb altres marietes, 'Adalia bipuncata', que es mengen els pugons de les robínies i de les xicrandes. 

La processionària, la xinxa del plàtan i altres plagues excepcionals

A Barcelona s’han detectat 106 plagues diferents. D’aquestes, 11 poden ocasionar afectacions al confort de les persones, entre elles, el tigre del plàtan, la xinxa del plàtan i el pugó del liriorendron, i dos suposen un risc per a la seguretat i la salut dels humans: el morrut de les palmeres, que pot acabar matant l’exemplar i trencant el tronc, i la processionària del pi, coneguda per les seves erugues urticants. Degut als riscos i a la gran resistència que presenten els paràsits, l’ajuntament reconeix que en aquests últims casos encara s’han d’utilitzar plaguicides sintètics. Es tracta, en qualsevol cas, de productes fitosanitaris autoritzats pel Ministeri d’Agricultura. «Només es fa en cinc de les 116 plagues inventariades», insisteix Guitart.