01 d’abr 2020

Anar al contingut

ACTE SIMBÒLIC A BARCELONA

Un judici popular 'condemna' els responsables del magatzem Castor

Els participants demanen que el milionari deute no recaigui en els ciutadans

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Un judici popular 'condemna' els responsables del magatzem Castor

RICARD CUGAT

Culpables de tots els delictes. Aplaudiments i satisfacció entre el públic. Així va acabar ahir al matí a Barcelona un judici popular organitzat simbòlicament contra els principals responsables del fiasco del Castor, el magatzem submarí de gas situat davant les costes de Vinaròs i Alcanar. La singular iniciativa, impulsada per l’Observatori del Deute a la Globalització (ODG), va estimar que Álvaro Nadal, actual ministre d’Indústria, com a representant del Govern; Florentino Pérez, propietari de la constructora ACS, principal accionista de la planta, i Werner Hoyer, president del Banc Europeu d’Inversions (BEI), són responsables que el Castor s’hagi convertit no només en un perill sísmic, sinó en un escàndol financer d’unes dimensions extraordinàries.
    

A l’acte, celebrat al Col·legi d’Advocats de Barcelona, van assistir unes 200 persones, inclosos els testimonis i diversos veïns d’Alcanar arribats en autocar. Encara que els acusats havien sigut citats per burofax, ningú els esperava.
    

Lògicament no hi haurà cap vincle entre el veredicte i la justícia ordinària, com va dir Blanca Vallès, membre de l’ODG, però la iniciativa pretenia obrir una reflexió i evitar que es repeteixin situacions similars. El judici ordinari està parat des de l’any 2014.

Paguen els ciutadans

Segons dades facilitades per Alfons Pérez, responsable de projectes de l’ODG, la indemnització que el Govern va pactar amb els propietaris del magatzem per al cessament de l’activitat (3.280 milions d’euros) ha acabat revertint en la ciutadania en forma d’uns 2,36 euros en cada factura bimensual del gas, segons va insistir Pérez. Aquests 3.280 milions s’obtenen després de sumar els 1.350 milions d’indemnització directa, 1.069 milions d’interessos en les pròximes tres dècades, 660 milions de pagaments per obres ja executades i uns 200 milions, aproximadament, pel desmantellament (encara sense data d’execució).
    

De fet, el principal motiu del judici era reflexionar sobre la legitimitat del deute del Castor i per exigir responsabilitats pel desastre. La indemnització, com va recordar un dels testimonis, Mònica Guiteras, membre de l’ODG que ha investigat l’escàndol, ha sigut recorreguda davant els tribunals per la Generalitat, el PSOE, la patronal Cecot i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Guiteras va denunciar que el projecte sempre va tirar endavant «amb garanties públiques que asseguraven la inversió privada».
    

En la mateixa línia, un altre dels testimonis, el periodista Jordi Marsal, va desgranar la història del Castor i va denunciar que el magatzem «sempre va comptar amb prerrogatives administratives que garantien que els accionistes mai hi perdrien». També va lamentar que només hagin sigut cridats a declarar tècnics i funcionaris, «però cap polític».
    

El tribunal va estar constituït pels jutges Miren Etxezarreta, professora emèrita de la UAB; David Fernández, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament; Marco Aparicio Wilhelmi, professor de Dret de la Universitat de Girona; Mónica Vargas, investigadora del Transnational Institute, i David Bondia, professor de Dret de la UB.