La victòria de Trump amenaça la lluita contra el canvi climàtic

La victòria de Donald Trump suposa un gran cop a les aspiracions internacionals de frenar l'escalfament global i avançar cap a un món menys dependent dels combustibles fòssils. No només hi ha en joc el recent acord climàtic de París, aconseguit després d'interminables negociacions, sinó l'esperada transició energètica que els Estats Units començaven a liderar.

El desembre de l'any passat, les 190 delegacions presents en la cimera de canvi climàtic de París van donar el seu vistiplau que els Estats Units poguessin subscriure l'acord mitjançant una decisió presidencial sense necessitar una ratificació per part del Senat, on el tractat difícilment hauria prosperat (de fet, això és el que li va passar al vicepresident Al Gore després de firmar el protocol de Kyoto del 1997). I així ho va fer Obama: al setembre, en companyia del president xinès, Xi Jinping, va subscriure un històric acord bilateral que confirmava la implicació en la lluita contra el canvi climàtic dels dos primers productors mundials de gasos d'efecte hivernacle.

Hillary Clinton havia promès seguir el camí d'Obama -"l'acord de París és la millor oportunitat per resoldre la crisi climàtica”, havia declarat-, però no Trump. A més, la revocació de l'acord formava part del programa del dirigent republicà. No són un secret els seus dubtes sobre la implicació humana en l'augment de les temperatures. També les seves simpaties per la malmesa indústria del carbó, amb milers de treballadors a l'atur de qui es postulava com a únic defensor.

UN INVENT DELS XINESOS

“El concepte d'escalfament global va ser creat per i per als xinesos per així fer que els productes fabricats als Estats Units siguin menys competitius”, va declarar en un tuit la setmana passada, encara que després es va retractar parcialment. En una ocasió precedent, també en relació amb el canvi climàtic, havia declarat que els EUA “no poden suportar la càrrega d'ajudar el món sencer”.

Alarmats per la deriva de Trump, prop de 400 destacats científics, inclosos 30 premis Nobel, van firmar al setembre una carta en què advertien de les “nefastes conseqüències que tindria” no secundar l'acord climàtic de París. “El canvi climàtic causat per l'home no és una creença, ni una farsa, ni una conspiració. És una realitat física”, subscrivien. Per entendre aquesta reacció s'ha de tenir en compte que les idees manifestades per Trump sobre l'origen del canvi climàtic no són una excentricitat als Estats Units, sinó el resultat d'un corrent negacionista amb una notòria presència pública.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els 'lobbies' del petroli i el gas estan amb Trump. El futur president s'ha manifestat a favor de reprendre el controvertit projecte de l'oleoducte Keystone, que enllaça els camps de petroli del Canadà amb les refineries del sud dels Estats Units, així com de recolzar sense el 'fracking' -“eliminarem les limitacions per ajudar per la independència energètica" del país- i d'eliminar les limitacions imposades per l'Administració d'Obama a la generació elèctrica a les plantes de carbó més obsoletes. També s'ha pronunciat a favor d'eliminar l'Agència de Protecció del Medi Ambient, a la qual acusa d'animadversió respecte al carbó, i fins i tot de permetre un ús més obert dels parcs nacionals.

RENOVABLES A L'ALÇA

Els Estats Units són el primer consumidor de petroli del món i el segon de carbó darrere de la Xina, però tampoc s'ha d'oblidar que la transició energètica comença a donar els seus fruits. De fet, ja s'ha convertit en la primera potència en generació elèctrica a partir de fonts renovables, amb un creixement del 6% anual, i algunes de les seves empreses figuren al capdavant en sectors com el dels cotxes elèctrics, la geotèrmia o els panells solars.