L'esperança de la papallona monarca
El lepidòpter comença una tímida recuperació després de dues dècades de declivi
Centenars de milions d'exemplars migren cada tardor dels EUA a Mèxic
A mitjans de setembre, quan les temperatures nocturnes comencen a refrescar, milions de papallones monarca inicien una extraordinària migració cap al sud que les porta en tres mesos des de les grans praderies dels Estats Units i el Canadà on han nascut, ara vastos territoris plantats de cereal i soja, fins a uns petits boscos situats a 4.000 quilòmetres de distància als estats mexicans de Michoacán i Mèxic. Allà passaran l'hivern en letargia abans de tornar als seus orígens a la primavera. Cada any sense excepció, una nova generació de papallones repeteix l'heroic viatge dels seus ancestres i s'endinsa en uns recòndits paratges que mai abans ha visitat.
Desgraciadament, les migracions dels últims anys han sigut molt menys massives. Eduardo Rendón, coordinador del Programa Monarca de l'associació WWF a Mèxic, explica des de la ciutat de Zitacuaro, molt a prop d'un dels nuclis d'hibernació, que la superfície ocupada pels vistosos lepidòpters s'ha reduït a una desena part respecte a fa dues dècades, quan van començar els recomptes. Com que els exemplars s'amunteguen sobre els arbres fins a cobrir-los pràcticament (en cada hectàrea n'hi pot haver uns 10 milions), és impossible comptar-los i “l'única manera de fer-se una idea de la seva abundància és mesurar les dimensions del bosc”, diu Rendón. Així, l'hivern passat hi va haver 1,13 hectàrees amb colònies, una recuperació respecte a les 0,67 de la temporada anterior, i aquest any s'espera un nou augment. L'esperança ha arribat gràcies a diverses iniciatives per regenerar els seus hàbitats.
La papallona monarca, un bonic lepidòpter que arriba als 10 centímetres d'envergadura, és una espècie cosmopolita –també n'hi ha a Espanya, per exemple-, però snomés a Amèrica del nord es congreguen milions d'exemplars en migració. Al marge de la ruta principal fins a Michoacán, que agrupa el 95% dels individus, una ruta secundària transcorre a prop de la costa del Pacífic dels EUA fins al sud de Califòrnia.
La principal causa de regressió de l'espècie és l'abús d'herbicides en els camps de blat de moro i soja dels EUA i el Canadà, un problema que s'ha accentuat des del 1999 amb les noves varietats transgèniques que resisteixen el glifosat, explica Rendón. El que passa ara és que al generalitzar-se l'ús de l'agressiu producte sobre els cultius, els que se'n ressenten són diverses males herbes del gènere 'Asclepia' -conegudes a Mèxic com a “algodoncillos”- de les quals depenen les papallones. Per si no n'hi hagués prou, la intensificació dels cultius també ha ocasionat un descens dels terrenys erms on abundaven, a la qual cosa s'hi ha de sumar les dificultats que té la planta per créixer a causa de les temperatures més altes dels últims anys. “Sense 'algodoncillos', les papallones no poden pondre els ous, després les erugues no tenen aliment per prosperar i finalment els exemplars adults no poden alimentar-se per estar forts i poder realitzar la migració”, prossegueix.
No poden oblidar-se així mateix les dificultats derivades de la tala clandestina a Mèxic dels pins i els avets oyamel on es posen les papallones. “Segueix havent-hi casos excepcionals, però les tales es van aturar gairebé del tot el 2009”, afirma esperançat el científic. Els nuclis de cria s'estenen per 13.500 hectàrees protegides des del 2008 ota la figura de la Reserva de la Biosfera.
El recompte d'hectàrees d'aquest any encara no s'ha acabat, però s'espera que la superfície ocupada per les papallones en letargia augmenti, avança Rendón. “Els esforços de la comunitat científica i la societat civil als EUA, que és on hi ha la base del problema, comencen a donar fruits. I, si les ajudes, les papallones creixen ràpidament perquè cada femella pon 400 ous”. Entre altres aspectes, s'estan plantant asclèpies en zones desforestades per afavorir la presència dels lepidòpters. “Necessitem que hi hagi almenys tres hectàrees ocupades a Mèxic per garantir unes bones poblacions”, conclou.
