Així quedaria Barcelona si no es combat l'escalfament global

Una pujada del nivell del mar, segons els pitjors pronòstics, convertiria la T1 de l'aeroport en una illa

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Una part de la terminal T-1 de l'aeroport del Prat està, altímetre en mà, per sota del nivell del mar. No és el cas de la majoria de les pistes. L'elevació mitjana calculada és de 3,8 metres. Les previsions més pessimistes del grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU (IPCC) calculen que el nivell del mar pujarà 90 centímetres d'aquí a l'any 2100 si no prenen les mesures adequades. El joc de la provocació queda així servit. Un equipament majúscul, que va costar 1.200 milions d'euros i que va ser inaugurat fa sols sis anys, ¿podria quedar parcialment cobert d'aigua? ¿Fins a quin punt un desequilibri ambiental alterarà les postals a les quals estem acostumats? ¿Farà l'hotel Vela justícia al seu nom?

Climate Central és el nom d'una organització que agrupa un grup de científics i divulgadors de qüestions científiques que des de la seva creació l'any 2008 s'ha fet un lloc en els mitjans de comunicació dels Estats Units. No queda clar si és una veu alternativa o, millor encara, complementària a la del panel d'experts de l'ONU, però amb el temps ha resultat obvi que la seva estratègia de treball resulta, com a mínim, atractiva. El seu lema podria ser perfectament aquella coneguda sentència que afirma que un gram d'imatge equival a un quilo de rendiment. Així que, recentment, com a aperitiu de la pròxima cimera del clima de París, va encarregar a un original artista, Nickolay Lamm, una sèrie de simulacions sobre com quedarien algunes de les grans urbs del món, sobretot les situades en zones de costa, davant un hipotètic ascens d'uns quatre metres en el nivell del mar, una xifra exagerada si es preveu per l'any 2100, però que segons Climate Central no seria impossible que es donés ll'any 2200 si els governs prosseguissin amb la seva actual incapacitat de tancar un acord efectiu.

 quedaria intacte, però sense platges L'hotel Vela

Lamm és un mestre en aquest tipus de reptes. Ja va ser autor, en el seu moment, d'un interessant treball sobre com seria la nina Barbie si tingués les proporcions d'una dona real, un exercici, en aquest cas, destinat a criticar la dictadura de la moda.

Notícies relacionades

L'advertència de Climate Central sobre com seria el món submergit no va incloure una simulació específica del cas de Barcelona, però el treball d'investigació en paper sí que incloïa una referència a algunes de les zones més amenaçades d'Espanya, com l'Albufera de València, el delta de l'Ebre i, just al costat de Barcelona, l'actual parc agrari del Llobregat, unes terres excepcionalment riques per al cultiu, tret que la salinitat les envaeixi en excés, amb conseqüències econòmiques catastròfiques.

Darrere l'estela de la campanya de conscienciació impulsada per Climate Central, EL PERIÓDICO ha elaborat tres simulacions amb la mateixa tècnica i els mateixos paràmetres que Lamm. En la primera d'elles, la terminal T-1 apareix, arribat el cas, com una illa de ciment enmig del mar, gairebé com una estació d'atracament per creuers, tret perquè la profunditat ho impediria. I és que, realment, l'edifici està pràcticament a tocar del mar. Una hipotètica invasió de les aigües cal suposar que es produiria en un primer moment a través del Remolar, l'espai natural protegit situat darrere la terminal, que també desapareixeria, i amb ell, la seva riquesa mediambiental. Les altres dues imatges són més urbanes. Una és la de l'hotel Vela, intacte, sí, però sense platges, com ja prediuen els càlculs de l'IPCC. L'altra és, segons es miri, més simbòlica. Té com a subjecte principal la placa fotovoltaica del Fòrum, una instal·lació que al seu dia, quan l'any 2004 aquella zona de la ciutat va ser urbanitzada, va ser presentada com la contribució de Barcelona a l'aposta per les energies renovables i que, en últim terme, no contribueixen a l'escalfament del planeta. La gran placa fotovoltaica quedaria així, en certa manera, com un monument a l'absurd.