El desglaç de l'Àrtic dels últims 30 anys, en un minut

L'Agència Espacial Europea ha alertat d'una ràpida pèrdua de gel en una capa de gel de l'Àrtic remot que ha estat detectada pels satèl·lits Sentinel-1A i CryoSat. Un vídeo en 'time-lapse' de l'agència del clima dels EUA recull precisament el desglaç que ha patit la zona des del 1987 fins al 2014.

Situada a l'illa noruega de Nordaustlandet, a l'arxipèlag de Svalbard, parts de la capa de gel Austfonna s'han aprimat més de 50 metres des del 2012, fet que suposa gairebé una sisena part del gruix del gel. Durant les dues últimes dècades, la pèrdua de gel de la regió sud-est d'Austfonna ha augmentat significativament, i l'aprimament del gel s'ha estès a més de 50 quilòmetres cap a l'interior i ara és a 10 quilòmetres del cim.

La sortida de la glacera del casquet de gel també està fluint 25 vegades més ràpid, des de 150 metres a 3,8 quilòmetres per any, ni més ni menys que mig metre per hora.

PUJA EL NIVELL DEL MAR

En un estudi publicat a la revista 'Geophysical Research Letters', un equip liderat per científics del Centre for Polar Observation and Modelling (CPOM) a la Universitat de Leeds, compara les observacions combinades de vuit missions de satèl·lits, incloent Sentinel-1A i CryoSat, amb els resultats de models climàtics regionals.

"Aquests resultats proporcionen un clar exemple de la rapidesa amb què les capes de gel poden evolucionar, i posen en relleu els reptes associats amb la previsió de la seva futura contribució al nivell del mar", ha apuntat l'autor principal de l'estudi, Mal McMillan.

AUGMENTA LA TEMPERATURA

El desglaç dels casquets polars i les glaceres és responsable del voltant d'un terç de la recent pujada global del nivell del mar. Encara que els científics prediuen que continuaran perdent gel en el futur, la determinació de la quantitat exacta és difícil, a causa de la falta d'observacions i la complexa naturalesa de la seva interacció amb l'ambient circumdant.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

"La tensió a les glaceres, similar a la que hem observat, és un fenomen ben conegut", ha assenyalat el professor Andrew Shepherd, director del CPOM. "No obstant, el que veiem aquí és inusual perquè s'ha desenvolupat durant un llarg període de temps, i sembla haver començat quan el gel es va començar a aprimar i a accelerar-se a la costa".

Hi ha evidència que la temperatura de l'oceà que l'envolta ha augmentat en els últims anys, i això pot haver estat el detonant original per a l'aprimament del casquet de gel.