Europa es blinda davant un mal que arrasa els cítrics al món

Els xinesos el van denominar huanglongbing (mal del brot groc) a finals del segle XIX, però avui té noms populars en molts altres idiomes: per exemple, greening en anglès, o drac groc en català (encara que el nom tècnic és enverdiment o senzillament HLB, de les inicials de la paraula xinesa). Aquesta malaltia d'origen bacterià que fa que les fulles dels cítrics es recargolin i es tornin grogues, amb un impacte clar sobre la producció, s'ha expandit des de l'Àsia fins a la resta del món l'última dècada. Des que va reaparèixer al Brasil el 2004, no ha deixat de difondre's: els EUA, Cuba, Mèxic...

Les úniques zones de producció que se n'han salvat són l'àrea mediterrània i Austràlia. A finals del 2012 es van detectar a les Canàries i Madeira insectes que poden transmetre el bacteri, encara que els exemplars trobats no el portaven.

Al juliol, el comissari de Salut de la Comissió Europea, Tonio Borg, va anunciar que faria un pas més enllà en l'estratègia per obstaculitzar l'entrada de la malaltia en territori de la UE. Ho va fer en resposta a una carta de l'eurodiputat del PSOE Vicent Garcés que demanava informacions sobre la sol·licitud d'un reglament més estricte feta pel Govern espanyol.

S'estima que el huanglongbing ha arrasat desenes de milions de plantes a tot el món. Un estudi mexicà va estimar que cinc anys després de l'entrada de la malaltia es podrien perdre fins a 120.000 llocs de treball i 200 milions d'euros.

«És un assumpte molt seriós: el Mediterrani és una zona de risc», assenyala María Milagros López, investigadora del laboratori de bacteriologia de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA). «Estem expectants i amb molta por», afegeix Jordi Giné, cap de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Però tots dos insisteixen que Europa, Espanya i Catalunya estan lliures d'infecció i estan fent tot el possible per seguir així.

FLUX DE SABA / «El huanglongbing és una malaltia causada per un bacteri, no una plaga causada per un insecte», puntualitza López. El microbi Candidatus liberibacter colonitza les plantes i impedeix el flux de la saba, amb un procés en part desconegut. Quan un insecte de la família dels psíl·lids (en concret, un Trioza erytreae o un Diaphorina citri) pica la planta per menjar, se n'infecta i després transporta el bacteri a noves plantes sanes. Actua com a vector. Una planta es pot quedar durant mesos o anys sense donar senyals d'estar malalta.

«La principal mesura preventiva és la prohibició d'importar plantes de cítrics a Europa. Per això, l'Estat controla les fronteres, i la Generalitat, els magatzems», explica Giné. «Portem a terme prospeccions periòdiques a les zones citrícoles i hem desenvolupat un sistema per detectar bacteris en els insectes de les Canàries», explica López. Els insectes s'aixafen en una membrana, que s'envia a l'IVIA, on l'equip de López porta a terme una anàlisi genètica. Fins ara no han detectat traces del bacteri.

«En realitat, el gran perill és la importació il·legal -explica Giné-,una possibilitat tan senzilla com que un turista porti una branca infectada a la maleta i després l'empelti al seu arbre. Però fins que no hi hagi l'insecte en circulació, jo em sento tranquil». «Els països mediterranis que no pertanyen a la Unió Europea no estan tan protegits -es lamenta López-: l'ideal seria una col·laboració entre tots els països citrícoles per portar a terme la prospecció».

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Plaga d’arnes gegants: invasió a diverses zones de Catalunya i Espanya

IMPORTACIÓ DE LLAVORS / La petició del Govern espanyol es referia a estudis que han detectat el bacteri en llavors de cítrics. «Si es prohibís importar llavors, probablement també es prohibiria la importació de fruits que les portin, possibilitat que tindria un gran impacte. ¡Totes les taronges que consumim a l'estiu vénen de l'hemisferi sud!», afirma Giné. «No obstant, no s'ha comprovat que el bacteri de les llavors pugui transmetre's. En tot cas seria un risc petit», argumenta López.

Si finalment la malaltia fes bretxa, la mesura més urgent seria «l'eradicació immediata dels arbres afectats», explica López. A més a més que no hi ha cap teràpia per curar les plantes infectades, Europa prohibeix tractar-les amb antibiòtics. «Alguns experiments han aconseguit eliminar l'insecte amb pesticides o amb vespes que l'ataquen», avança López.