Un recorregut contra l'oblit dels mataronins assassinats pel nazisme

Els 15 veïns de Mataró que van patir, alguns fins a la mort, el règim del nazisme tornen ara a la seva ciutat natal. Ho fan mitjançant unes plaques commemoratives que s’han instal·lat en diferents carrers de la ciutat, conformant així un recorregut contra l’oblit dels mataronins assassinats als camps nazis. S’hi pot llegir les dades de naixement o l’any del seu exili i assassinat.

L’artista Gunter Demnig va ser el promotor de les llambordes Stolpersteine quan es va assabentar que el seu pare havia sigut aviador de la Legió Cóndor. La paraula té un significat molt clar: una pedra al camí que pot fer ensopegar el caminant. En contra de la ideologia que representava el pare, Demnig va decidir impulsar aquesta iniciativa que s’ha estès al llarg del món, amb més de 75.000 llambordes, i també en algunes poblacions catalanes.

Mataró és la ciutat catalana número 31 en posar aquestes plaques, i ho fa després de quatre incansables anys de treball, impulsat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró (GRMHM) que ha tirat endavant la iniciativa conjuntament amb el Memorial Democràtic, l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Laura Gutiérrez, Maria Salicrú, Gemma Soriano i Bernat Aranyó han sigut els encarregats de portar la recerca i investigació d’aquestes 15 persones.

150 persones al Callao

Ahir davant de les cases del Callao a les 11h, entre ciclistes i banyistes de fons, s’hi van acostar unes 150 persones per iniciar la col·locació de les plaques pels diferents carrers de la ciutat. Francesc Verdalet Guardiola vivia en el número 4 del passeig i ha sigut el nom i la història amb què ha començat la ruta, que ha culminat cap a les 14h a la Muralla de Sant Llorenç amb la col·locació de la Stolpersteine de Pere Guillaume.

De les 15 llambordes, daurats i amb una mida de 10x10cm, 12 van dedicats a persones assassinades, 2 a homes que van ser alliberats i 1 que consta com a desaparegut. A aquestes xifres cal sumar-hi 3 veïns més que, segons el GRMHM, han sigut il·localitzables. Però sense lloc a dubte, el mataroní més conegut és Joan Peiró, exministre anarquista, que també tindrà el seu lloc de memòria al Rierot 21, l’última residència on Peiró va viure abans del seu exili i la posterior deportació a Alemanya.

La consellera de Justícia del Govern, Ester Capella (ERC), i l’alcalde de Mataró, David Bote (PSC), han pres la paraula per agrair la feina feta i recordar als morts, posant èmfasi en la lluita per la llibertat i la justícia social. Bote ha destacat la importància d’aquesta iniciativa perquè els veïns de la ciutat puguin «veure i saber què va passar». Capella, per la seva banda, ha afirmat que els represaliats del nazisme suposen «un símbol que no ha de morir mai i que hem de preservar per a les generacions futures». Deming, impulsor de les Stolpersteine, havia manifestat el desig d’assistir, tot i que les restriccions de la Covid-19 han impedit finalment la seva presència.

Estendre el projecte 

Bernat Aranyó, historiador i una de les persones encarregades de la investigació, explica per a aquest diari que un dels objectius del projecte és «conscienciar, fer reflexionar i donar a conèixer el que va suposar el feixisme i el nazisme». Per això, les Stolpersteine no acaben amb la seva col·locació.

La intenció del GRMHM és «fer partícips els centres educatius», mitjançant rutes guiades, xerrades o suport pedagògic. Aranyó relata que a finals d’aquest any es faran públiques les biografies dels mataronins perquè «estiguin a l’abast de tothom». 

Acabar el procés de dol

D’altra banda, l’investigador explica que el millor de tot el procés ha sigut «l’agraïment de totes les famílies». Moltes desconeixien que havien tingut avantpassats assassinats o deportats, i ha sigut «emotiu» tornar a explicar totes aquestes històries, així com acabar el procés de dol amb un acte de reconeixement, explica Aranyó.

Assumpta Aniento, familiar de Ramon Aniento, un dels assassinats, relata a través del telèfon després d’hores de l’acabament de l’homenatge que manté les «emocions a flor de pell». A diferència d’altres famílies, ells sí que tenien coneixement que el germà del seu avi havia mort el 22 d’octubre de 1941 als camps de concentració nazis de Gusen, a Àustria. «És esgarrifós pensar que van matar un home de 36 anys, només per lluitar per uns ideals de llibertat, igualtat i justícia social», relata Aniento.

Notícies relacionades

Mataró es prepara per a viure un Nadal amb més llums que mai, carrosses noves i nous personatges en la Cavalcada

Moren dues persones en un incendi en un habitatge a Mataró

Un dels lemes repetits pels membres del grup de memòria històrica local és que «una persona només és oblidada quan s’oblida el seu nom». Milers de ciutadans que creuen la ciutat enfeinats dia rere dia, ara ensopegaran amb les Stolpersteine i, potser, no oblidaran mai més els seus noms i les històries que hi ha al darrere.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA