El tsunami Bote a Mataró que ni els mateixos socialistes preveien

El PSC de Mataró i en especial el seu candidat,l’alcalde  David Bote, van aconseguir el passat 26-M una victòria històrica a la ciutatvictòria històrica, ja que van augmentar el seu percentatge de votants en un 20%, passant del 18,5% al 38,7% –registres superiors al de la resta de ciutats metropolitanes on es van imposar els socialistes– i aconseguint 13 dels 27 regidors, gairebé majoria absoluta, una cosa que no passava des de feia dues dècades. Una victòria devastadora.

Una setmana després dels fets, els principals estrategs del partit es dediquen ara a remarcar els èxits aconseguits –per exemple: els 21.518 vots del PSC igualen gairebé la suma de tots els vots independentistes– i els presenten com a fruita madura, que finalment va caure de l’arbre. Però el cert és que ni el mateix dia de les eleccions els socialistes les tenien totes. 

Molts d’ells sí que intuïen que anaven al capdavant per guanyar les eleccions però ni en els seus millors somnis pensaven que Bote i el seu equip podria tornar a protagonitzar una nit històrica per al socialisme local, més pròpia delsanys 90 del segle passat que de les dues dècades que fa que va començar el segle 21. De fet, no tots els socialistes estaven segurs que guanyessin (i molt menys amb tanta distància amb el segon). I encara més: en algun moment, la monumental activació electoral que va viure la ciutat diumenge passat (gairebé 10 punts més de participació, superior a qualsevol gran ciutat catalana) després d’una bona campanya d’Esquerra Republicana va fer témer-los el pitjor.   

D’aquesta incertesa en dona bona fe una porra interna feta el mateix cap de setmana per uns quants militants històrics de la formació, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO: només un dels apostadors s’atrevia a plantejar els 13 regidors; la mitjana de les 10 persones que es van deixar a aquest exercici –entre ells, algun regidor– era de 9,3, molt lluny del que va passar. I, en canvi, aEsquerra Republicana li donaven 6,4 regidors de mitjana (finalment en va treure vuit), de manera que van encertar més respecte al rival que en relació amb el seu grup polític. Significatiu. En realitat un d’ells donava la victòria directament als republicans. Conclusió: gairebé ningú era conscient del salt que la candidatura socialista faria. Se’n van adonar, en el millor dels casos, durant el mateix dia 26 o ja quan ja havia començat el recompte.

Dues hores de pànic a l’equip de Bote

Les primeres xifres de participació, les de les dues del migdia, donen una millora de sis punts respecte als comicis del 2015. L’alcalde David Bote, que s’ha passejat tot el matí pels diferents col·legis electorals saludant els apoderats i interventors del PSC, va a dinar a casa de la seva família, tot i que no menja res, a causa dels nervis. Després segueix el tour per la resta de locals de votació que encara no ha visitat. Amb l’avenç de la tarda i les dades de participació de les 18 hores, els seus nervis van en augment i a molts socialistes els apareix un nus a la gola: l’augment de votants és tan brutal (de 10,5 punts, tot i que finalment serà una mica menys) que temen que una onada els estigui passant per sobre. I és que a Mataró s’està votant més que a qualsevol altra ciutat metropolitana i també de la Catalunya interior: hi ha vuit punts més de participació a Vic i a Girona, set a Terrassa i Sabadell, a en Santa Coloma, cinc a l’Hospitalet... ¡i gairebé 11 a Mataró! 

Ho reflecteix un gràfic que apareix en l’especial informatiu de TV-3 quan aquest acaba de començar i que assegura que la capital del Maresme és la quarta població catalana amb un augment més alt de la participació, només superada per Alcarràs, Montblanc i Moià i per sobre de Berga, feu de la CUP. Tot són localitats independentistes o nacionalistes. ¿Pot ser això un indici que l’independentisme estigui a punt de superar el PSC també a Mataró? S’ha de tenir en compte que en les anteriors municipals a la capital del Maresme s’havia votat cinc punts menys (un 53%) que en global de Catalunya (58%), de manera que una part de l’augment podia traduir-se com un "posar-se a lloc". Però això només explicava la meitat dels 11 punts; hi havia d’haver alguna cosa més. ¿Què estava passant?

És el moment en què s’escampa el pànic entre l’equip de Bote i el mateix alcalde. Per primera vegada, tot i que els inputs durant la campanya han sigut realment positius, tenen por. De sobte, tota l’estratègia de seducció practicada per l’alcalde penya a penya, bar a bar, entitat a entitat, durant quatre llargs anys sembla que pot resultar insuficient. "No ens ho esperàvem –admet a les 18.57 h un alt càrrec socialista, molt preocupat. Ara Esquerra té una oportunitat real de guanyar". Per la seva part, des del quarter general dels independentistes envien emoticones amb el puny alçat, esperant trencar definitivament els pronòstics, quan se’ls pregunta què entenen que és el que passa. S’obre la incògnita.

La por que Esquerra aconseguís mobilitzar tot el vot de les generals

¿D’on procedeix la por dels socialistes? D’una banda, dels bons resultats d’ERC en el 28-A, un mes abans, quan els republicans recullen 14.870 votants, "només" a 3.000 dels socialistes, i de l’altra, d’una campanya en la qual aviat es visualitza que Esquerra Republicana concentrarà el vot útil independentista –el cap del grup municipal de CiU anuncia el seu possible vot al candidat Francesc Teixidó en els primers compassos. Durant els 15 dies, a més, ERC difon un suculent vídeo en què els operaris de l’empresa de la neteja subcontractada per l’Ajuntament estarien barrejant diversos tipus de residus, com ja havien denunciat un any abans els independentistes. A més, en alguns moments –com en el debat convocat per Mataró Audiovisual– s’ha percebut clarament la sensació de competició entre Bote i Teixidó, com si l’alcaldia fos cosa de dos. Tot això els passa pel cap als socialistes diumenge al voltant de les 18 hores: ¿i si Esquerra ha aconseguit mobilitzar tots els que els van votar en les generals i a 3.000 vots ‘extres’ procedents de Junts per Mataró?  

La por durarà gairebé dues hores i no s’esvairà fins pocs minuts abans del tancament dels col·legis electorals. En l’últim que l’alcalde visita, Els Tarongers a Cerdanyola, un feu seu, queden només cinc paperetes disponibles per votar el PSC. “L’augment de la participació és efecte Bote, no en tingueu cap dubte”, transmet un oficial del PSC a la central. Una mica més relaxat David Bote va junt amb el seu fidel escuder, Xesco Gomar, al bar Indalo, al carrer de Josep Montserrat Cuadrada, a menjar una mica abans de dirigir-se a la seu del Camí de la Geganta, a uns centenars de metres. A l’entrar al local els 20 comensals presents l’aplaudeixen, per a la seva sorpresa. Ja li ha passat en altres locals i restaurants en les últimes 48 hores, però gairebé no se’n recordava. Bote i Gomar ho reben com la confirmació que les coses aniran bé.

Els resultats de la mesa 7A del districte 6, situada al Casal de Barri Peramàs-Esmandies, que sempre clava els resultats del conjunt de Mataró llança la primera confirmació oficial que és Bote qui guanyarà el capítol. Així, a les 22.12 h acaba el recompte i els resultats són els següents: el PSC s’imposa per 157 vots a Esquerra, que queda molt lluny, amb 69. La resta de grups ha aconseguit 25 vots o menys. La "predicció" no serà exacta però al Camí de la Geganta comencen a somriure profundament.

A la rebotiga del local, l’exalcalde Joan Antoni Baron –recuperat en la llista electoral després d’anys de distanciament amb Bote– punteja junt amb l’històric Esteve Terradas els resultats de les taules que van arribant via telèfons mòbils, comparant-los amb els resultats del 2015. En un determinat moment comencen a cridar-se perquè els sembla impossible el que els arriba; en alguns col·legis electorals el PSC triplica resultats i la primera reacció és pensar que hi ha una confusió i que en realitat no parlen de les mateixes meses. Però no hi ha cap confusió; el tsunami Bote ha arribat.    

Quan surten els primers resultats oficials, cap a dos quarts d’11, tot es confirma. Balla el regidor número 13 i el número nou d’Esquerra, però la cosa ja no variarà gairebé gens fins al final de l’escrutini. El PSC ha guanyat àmpliament i Esquerra ha quedat molt lluny, a cinc regidors, malgrat haver aconseguit els millors resultats en 80 anys. Bote compareix i malgrat que en un primer moment comença a saltar provocant la joia dels militants, quan es dirigeix als mitjans de comunicació intenta contenir-se. Sí, ha aconseguit la barbaritat de 20.000 vots que el seu mentor polític, l’alcalde Manuel Mas, era capaç d’aconseguir en els 90, però no s’ha de deixar portar per l’entusiasme.

David Bote, la gran sorpresa del socialisme metropolità

"David Bote és una bellíssima persona i hi tinc molt bon tracte personal, però trobo a faltar un lideratge i empenta que ell no té. Està molt bé anar pels barris i fer cafès i cerveses i petons a les àvies, però també s’han de solucionar els problemes de la ciutat", deia  en una entrevista al setmanari Capgròs el candidat popular José Manuel López, que diumenge va quedar sense representació a l’Ajuntament després del 1991, formulant una crítica compartida pel conjunt de l’oposició.

En tot cas, electoralment diumenge es va demostrar que l’estratègia de córrer per la ciutat carrer a carrer, entitat a entitat, bar a bar, ha sigut altament productiva per a Bote; en realitat més del que esperàvem. Com dèiem, el PSC va augmentar 20 punts el seu percentatge electoral a la ciutat, aixecat també pel vent de cua del president del govern Pedro Sánchez, i de convèncer només un de cada cinc votants que van exercir el seu dret quatre anys abans ha passat a seduir-ne gairebé quatre de cada deu. Per si fos poc, el que serà reelegit com a alcalde va aconseguir també un 10,43% de sufragis més que Josep Borrell en les europees, un candidat que té molta tirada entre el seu electorat. Només a Granollers el diferencial entre municipals i europees va ser més alt que a Mataró.  

La victòria de Bote és la gran novetat al món metropolità del PSC. Que Núria Parlon a  Santa Coloma, Núria Marín a l’Hospitalet i Josep Mayoral a Granollers –que fa una dècada o més que governen als seus municipis– tenien una gran tirada electoral tothom ho sabia en el socialisme català, però ningú ho pensava de David Bote. Ja va donar una primera campanada el 2015, quan ningú creia que podria donar la volta a les previsions i aconseguir la victòria per al PSC –llavors CiU governava la capital del Maresme–, i va tornar a aconseguir-ho aquest diumenge, encara amb més força. De fet, Bote a Mataró, Jordi Ballart a Terrassa i Xavier García Albiol a Badalona van demostrar fa una setmana que el perfil del candidat local sí que importa i pot arribar a alterar significativament els resultats de la seva marca electoral. 

¿Com recorda aquella nit el mateix alcalde? David Bote prefereix mirar cap endavant i oblidar tots els sobresalts emocionals: "Tot això és el passat. Ara el que importa és fer bé la feina i posar-se a treballar". Dins de les grans prioritats, ara que tindrà la clau per poder prendre decisions urbanístiques (que requereixen catorze vots en el ple), refer el planejament urbanístic tant de la zona del Mataró Parc –per poder possibilitar la seva ampliació– com d’El Corte Inglés –els tribunals van suspendre els dos planejaments fets fins ara. En un terreny més prosaic, la seguretat –la demanda de més Mossos és inevitable– i un augment de la millora de la neteja, una dels temes que el va fer enrojolar durant la campanya electoral.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

De moment, Bote i el seu equip esfullen la margarida sobre si governaran en solitari utilitzant la "geometria variable" –com durant l’anterior mandat, amb bons resultats– o intentaran arribar a un acord amb En Comú Podem Mataró, com era la previsió... abans que arribés el tsunami Bote.

Més notícies de Mataró