Xavier Sardà: «Vaig cometre un greu error al criticar l’Antonio David»

-Abans de res, vostè ha pres partit per la Rocío.

-Vaig cometre un greu error al criticar durament l’Antonio David. No hi ha cap sentència condemnatòria. 

-O sigui, se’n desdiu.

-Un error garrafal, insisteixo. Aquesta és una diatriba entre l’Antonio David i la Rociíto sobre la qual mai tornaré a fer cap declaració. No és un partit de futbol.

-A ell el va tenir a ‘Crónicas marcianas’. ¿Lamenta haver contribuït al pou?

-[...] Ni entenia el món del cor llavors, ni l’entenc ara.

-S’està més segur en l’escriptura.

-El que m’apassiona d’escriure és que, després d’anys de treballar amb grans equips, a la ràdio i no diguem a ‘Crónicas’, estic sol amb mi mateix.

-No té amb qui enfadar-se.

-El mes que ve compleixo 63 anys. Estic fent ‘Obrim fil’ de TV Sant Cugat entre amics. Ja no m’enfado per res.

-¿Ni quan una jove, després d’haver-la convidat al plató, el va titllar de ‘boomer’ a YouTube?

-Hi ha qui va considerar que havia estat mal educada amb mi. ¡A mi em sembla fantàstic! Altrament, voldria dir que la nena és tonta. Té raó. Soc un senyor gran i de l’‘establishment’.

-¿Se sent més gran?

-M’està passant ara.

-¿Té nostàlgia de la seva omnipotència ‘marciana’?

-Al contrari. Era apassionant però dur. Al sentir el fragor del públic abans de sortir, el meu consol era pensar: «Encara sort que no he de matar un toro». Sento que no tinc cap toxina creativa al cos.

-¿Continua volant en avioneta?

-El fuet és el risc més gran que prenc.

-Això, i donar la seva opinió política a La Sexta.

-La política m’apassiona, i també m’indigna. ¿No podríem parlar de com gestionar els calerons de la gent? Ara a Madrid és ‘feixisme contra comunisme’. ¡Que antic! No és que Ayuso i Iglesias siguin Trump, però Ángel Gabilondo està quedant una mica Biden. De tots, em sembla el més raonable.

-Si pogués fer un intercanvi de vida, ¿provaria a la pell de Pere Aragonès?

-Si fos Aragonès pactaria amb el PSC. ¿Sap? El seu avi el vaig mortificar una mica. Era alcalde de Pineda –un dels últims regidors franquistes– i propietari d’Indústries Aragonès, i ‘El Correo catalán’, en què jo escrivia, va carregar contra els seus abocaments.

-¿A qui triaria per transmigrar?

-Winston Churchill. L’home que va haver de convèncer Roosevelt perquè entrés en la guerra.

-I si ens fiquéssim al seu cos, ¿on ens trobaríem?

-En algú que ha tingut una gran fortuna en l’àmbit professional i bastant menys en el personal. A casa les morts van ser molt prematures, i ja són dos els germans que se n’han anat. La Rosa Maria va morir al juny i ara soc en aquella fase de no donar crèdit que no estigui.

-Ella sempre va portar la guàrdia aixecada. Vostè, també.

-Per pudor. Davant una càmera, segons què no ens ha semblat oportú. Però m’emociono.

-¿Per on es dol?

-Pel que passa. Crec que estem vivint en el passat.

-¿Perdó?

-D’aquí a uns quants anys miraran enrere i diran: «Hòstia, 100.000 morts a Espanya per un virus desconegut, tothom amb mascareta, sense poder circular». La pitjor part se l’emporten els joves, que han de tornar a casa a les 10 i han de vigilar amb qui lliguen.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

-¿És el cas de la seva filla Helena?

-No. La meva filla té 27 anys i viu a Qatar. Va estudiar polítiques, va aprendre francès al Quebec, ha estudiat àrab durant nou anys i està treballant per a Al-Jazeera. Ella és al món. Si de cas soc jo, un gran hipocondríac, qui espera que el truquin per rebre la vacuna d’AstraZeneca.