ASSUMPTES PROPIS

Hope Jahren: «No recordo l'última vegada que vaig volar amb avió»

La influent geobiòloga nord-americana convida a deixar tranquil el termòstat, vestir amb llanes, dutxar-se el just i necessari i no viatjar a l'altra punta del món. Un fre «real» al canvi climàtic

zentauroepp54932475 hope jahren 1 cr dito mariano garc a  iloveshoot  contra el 200925102044

zentauroepp54932475 hope jahren 1 cr dito mariano garc a iloveshoot contra el 200925102044

3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Si ‘Time’ té raó, aquesta geobiòloga figura entre les 100 persones més influents del món. Hope Jahren (Austin, EUA, 1969), que va convertir en ‘best-seller’ el seu llibre ‘La memòria secreta de les fulles’, està en l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic. A ‘El afán sin límite’ (Paidós) convida a revisar la nostra vida i fer algunes correccions. La gràcia és que posa en pràctica el que predica.

-¿Disposada a alarmar?

-Fer por no porta bones decisions. Una de les lliçons d’aquesta Covid-19 és que moltes de les coses que crèiem necessàries s’han convertit en opcionals. Podem fer grans eleccions.

-¿Com de grans?-Diària

ment decidim què mengem, com ens vestim, com eduquem els nostres fills, com ens desplacem, què fem per vacances. Aquestes eleccions es converteixen en hàbits, i els hàbits conformen una cultura.

-¿L’existent és catastròfica?

-Sempre en volem més. Res ens sembla suficient. S’han de trobar maneres de desfer-nos de que és extra.

-Per a vostè ‘extres’ són la calefacció, l’aspirador, el rentaplats

.-Tot el que fa pujar i baixar la temperatura. Jo convido a fer un cop d’ull a les nostres vides i consignar en un quadern el que consumim. En l’àmbit domèstic, l’estalvi d’energia pot arribar al 75%.

-Passant fred i amb més pols.

-Cada persona ha de definir la seva reducció de consum. Hi ha qui prefereix abstenir-se de l’aire condicionat, eliminar l’assecadora i estendre al sol o ser vegà. Això no és una religió.

«Vesteixo amb jerseis de llana, vaig caminant a la feina, a casa predomina la fusta i per vacances no surto de Noruega»

-Parlem de les seves eleccions. Viu a Oslo i no a Austin.-L

a meva família paterna és d’origen noruec i els europeus estan més preparats per abordar solucions climàtiques. 

-Segueixi, seguei

xi.-A casa meva predomina la fusta, porto jerseis de llana, vaig caminant a la feina –només utilitzo el cotxe per transportar coses que no puc carregar–, no recordo l’última vegada que vaig agafar un avió, per vacances no surto de Noruega, em comunico per Zoom, menjo carn tres vegades per setmana.

-¿Es dutxa cada dia?

-[Riu] No.

-¿No és injust carregar la responsabilitat a l’individu i no als poders?

-Fa 25 anys que soc investigadora, molts d’ells dedicats al canvi climàtic. Sé la urgència d’una legislació global en matèria de medi ambient, però ni els governs –inclosos els que van firmar el protocol de Kyoto– ni la indústria han fet res. És esperar un tren que mai arribarà.

«Esperar que els governs i la indústria facin alguna cosa per el
medi ambient és esperar un tren que mai arribarà»

-Depriment conclusió.

-Li posaré un símil: soc una persona corrent que va a la botiga a comparar menjar per a 100, i l’endemà, per a uns altres tants i l’altre, omplo més el carro. L’amo de la botiga mai em dirà: «¿Necessites tantes coses?».

-Aniria contra la lògica del capital.

-La gent és la que ‘fa’ la botiga, la indústria i la política. Una persona pensant diferent és una cosa real. Contra el canvi climàtic necessitem canvis reals.

-Un altre mantra seu és: «Utilitza menys, comparteix més». I allò de compartir..

.-Per decidir-se, el més efectiu és fer un examen dels nostres residus. El calibre del malbaratament dona la magnitud de tot el que podem redistribuir.

-Potser a Trump li aniria bé llegir el seu llibre abans del final de la campanya.

-No és capaç de llegir. Preferiria que el llegís Jacinda Ardern, la primera ministra neozelandesa.

«L’abast dels nostres residus dona la mesura del que podem redistribuir»

-Si no en fem cas, ¿arribarà la sisena extinció?

-L’extinció es produeix quan desapareixen el 75% de les espècies. N'hem perdut el 25% i tenim marge de maniobra. La nostra capacitat per crear problemes és la mateixa que per resoldre’ls. Els nostres fills lluitaran contra la severitat climàtica, com la nostra generació es va oposar a les nuclears i va lluitar per l’aliança dels pobles. Ho aconseguiran, però és important preparar-los. 

-En cas d’hecatombe definitiva, ¿què sobreviurà?

-Tots els organismes unicel·lulars, que porten 4.000 anys i només desapareixerien si explotés el Sol.

Notícies relacionades

Com la Covid-19 a Espanya, que no desapareix. ¿S’ho explica?-

Probablement Espanya ha tingut mala sort.