La floració de setembre

El setembre a Sant Andreu es caracteritza per la floració.

Després d’un agost sec, sense les fugaces tempestes d’estiu, amb el barri marcit i el sol marcant els tocs de queda diürns, es comencen a besllumar petits brots en el xerric de cadires metàl·liques de les terrasses de bars en carrers de voreres amples, en l’acumulació als quioscos de fascicles col·leccionables d’esquelets de saures i reedicions de clàssics que mai ningú no completarà, en l’encesa de les lluminoses creus de les farmàcies on tornaran a penjar els cartells de "no ens queden termòmetres" i en les cues infinites que es formen davant l’oficina de Correus de Torras i Bages, que conservarà l’estricte horari estival d’obertura exclusiva durant els matins fins l’arribada de la competència (els patges de Sa Majestats els Reis d’Orient).

Hi ha un fenomen, però, molt indicatiu d’aquesta tornada a la vida del barri. Acostuma a venir precedit de la proliferació dels patinets elèctrics, gairebé desapareguts durant el darrer mes. Allà on abans hi havia tranquil·litat en el passeig, com a la Rambla Onze de Setembre, ara hi domina l’amenaça silenciosa del desplaçament veloç a fregar de colzes d’aquests vehicles, com ciclomotors amb silenciador, els franctiradors de les voreres, el perill a cada cantonada, les ràfegues que xiulen davant del portal de casa. El patinet que et tomba és aquell que no sents, diuen.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

El fenomen definitiu del retorn a la vida ja no és el de la floració, sinó el de la micosi.

Les zones verdes han fet el guaret estacional, enormes extensions de places d’aparcament ocupades només per taques d’oli perennes, embolcalls estripats de brioxeria industrial, burilles de tabac o mascaretes higièniques que ja no higienitzen res de res, i que s’han vist reblertes de la nit al dia d’aquests fongs enormes de dièsel i benzina, nascuts d’espores arribades de la Costa Brava, del Pirineu redescobert enguany o de tots els gorgs que han servit com a punt de trobada d’aquesta plaga generadora de residus, molèsties i selfies d’instagram que som els pixapins. La nova normalitat és com la vella normalitat: al barri ja torna a ser impossible trobar-hi aparcament.