El Clot amb ulls de 'flâneur'

Setmana sí, setmana també, faig un tomb per l’artèria per a vianants. Tornant de vacances em sorprèn trobar comerços nous. Tafanejo una mica les novetats, que es resumeixen en gelats creatius, menjar ràpid i llibres. Em sorprenen les obertures en aquesta època rara, però m’alegro de veure que la vida segueix. De fet l’oferta gastronòmica i cultural d’aquesta part del districte creix, cada vegada més diversa i cosmopolita. Passo a prop de l’estació de tren i, afortunadament, la mítica xurreria segueix allà. Un dels punts de trobada més recurrents, el cafè Zuric del barri diguem.

És l’última setmana d’agost i a la plaça del mercat sembla un diumenge al matí, quan les terrassetes estan atapeïdes a l’hora del vermut i surt música en directe de diversos locals. Comprovo que la pastisseria emblemàtica –aviat tindrà un segle– segueix al seu lloc, i m’imagino el Loquillo de petit comprant-se el berenar.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Segueixo rumb al mar i creuo el parc, ple de criatures, famílies amb els seus gossos, joves fidels a les cistelles i menys joves que es citen davant la paret del frontó. Això que avui és un petit pulmó urbà va ser durant dècades l’estació en superfície i un taller de Renfe. Als 80 les vies del tren van deixar de ser una cicatriu sobre l’asfalt, es va construir l’estació subterrània i el taller es va convertir en un parc. Per sort, alguna de les xemeneies continua dreta, i els límits del jardí es dibuixen amb arcs d’altura.

Deixo el verd a la meva esquena i arribo a la Gran Via. Sense sorpreses, segueix en obres. Albiro la plaça de les Glòries, el Museu del Disseny i el singular sostre dels nous Encants Vells. Es nota que les visites internacionals encara han d’arribar. He d’esquivar material de construcció i alguns pilons grocs, segueixo la senyalització que m’indica per on creuar aquesta vegada, convençuda que la setmana següent canviarà de nou. M’adono que el temporal és perenne mentre dura i que l’únic que ens acompanya sempre és el canvi.