Un tros d'història entre alfombres

Una nit del 1995, Francesc Ventura (Sabadell, 1942) va començar a desmuntar una prestatgeria plena de vells productes de drogueria que molestava per fer obres a Ventura, la botiga que el seu pare, Pere Ventura, havia inaugurat el 1932 a la via de Massagué de Sabadell, primer una esparteria i després –i fins ara– un comerç especialitzat en alfombres i, en menor mesura, articles de viatge.

El Francesc i la seva germana Concepció havien decidit ampliar la botiga connectant-la amb el seu soterrani a través d’una escala; mentre ell buidava i netejava l’espai de cara a les obres, va descobrir un envà. Allà va recordar que els seus pares, abans de morir, li havien explicat que durant la guerra la botiga s’havia utilitzat com a refugi. 

La seva imaginació es va posar a volar: «¿Què hi deu haver aquí darrere?». La resposta, 23 anys després de la seva inauguració sota el nom ‘Espai Foc’, és un forn de ceràmica del s. XVIII. Després en trobarien un altre a pocs metres. Dels dos, el de ponent està considerat avui el forn de ceràmica més gran que es conserva a Europa. «Abans hi va haver aquí dues famílies i costa entendre que no els detectessin abans», exclama Francesc Ventura.

Les estructures van pertànyer a la família Escayola, orígens catalans del mític Carlos Gardel. S’hi produïen unes 2.500 peces en cada fornada, terrisseria variada des de vasos fins a plats, objectes abans imprescindibles per a la vida domèstica malgrat que el present els miri amb ulls de prehistòria.

Des de la troballa el 95, a Sabadell es van anar localitzant restes d’altres obradors de ceràmica. Francesc Ventura explica l’anècdota que, quan va informar del descobriment a l’arqueòleg que acabaria liderant la investigació, Albert Roig, aquest a penes li va donar credibilitat, si bé ara situa Sabadell al cim de la producció de ceràmica a Catalunya fa tres segles.

Un bastió de cultura a foc lent

En un primer moment, l’espai subterrani comprès entre els forns de Ventura, obert a visites en l’horari comercial, es pensava destinar a exposicions i xerrades sobre artesania, aprofitant que la botiga està especialitzada en alfombres, la gran passió de Francesc Ventura.

Fent la vista enrere més de dues dècades després, el recorregut de la cultura que s’ha cuit allà ha sigut molt més gran. Francesc Ventura cita des d’exposicions de teixits nòmades fins a presentacions de llibres del poeta Josep-Ramon Bach, passant per una conferència de Palau i Fabre o un concert del Quartet Mèlt. 

Ara el negoci de les alfombres s’apaga. Perquè la desaparició del nomadisme arrossega la dels seus teixits i perquè «a Ikea, tot i que de baixa qualitat, tenen alfombres a 40 €, i a mi la més barata la venc a 135 €», remarca Ventura, qui assumeix el tancament de la botiga «en un any» ja que les seves filles no heretaran el negoci.

Succeeixi el que succeeixi, l’espai s’haurà de respectar i requerirà intervenció arqueològica si es fan obres perquè està considerat com a bé històric a Sabadell. Un tros d’història que nia entre els missatges nuats a mà d’una infinitat d’alfombres importades que els Ventura van decidir conservar, remodelar i obrir a la ciutat.