Jorge Javier Vázquez: «¿Líder de l'esquerra? Jo vull tornar al meu Rociíto»

En els rigors de l’estat d’alarma, només Pedro Sánchez va aconseguir crestes d’audiència superiors a les seves. Hi va haver ‘Sálvames’ –els de fer punta al ‘Merlosplace’ i al serial del ‘Superviviente’ José Antonio Avilés– que van enganxar 2,8 milions de confinats (alguns amb màsters). Però no és per això que Jorge Javier Vázquez (Badalona, 1970) té l’autoestima –«per primera vegada»– al seu lloc.

–Molts han fet tele per Skype i vostè, amb un ictus a les espatlles, a plató.

–La Covid m’ha agafat molt entrenat. La por del desconegut i de la mort ja la vaig viure amb l’aneurisma, les dues operacions i la depressió que continuo tractant amb una pastilla al dia.

–¿No li sembla prou?

–Porto una vida sense preocupacions. No soc pare, no tinc càrregues familiars i un matrimoni que viu a casa s’ocupa de fer-me l’existència molt agradable. Em concentro en la feina.

–El que li va causar l’ictus, ¿no?

–Doncs no. Em van dir que podia ser una cosa congènita. A més, la vida té perill. Voler tenir-ho tot sota control és un passaport a la infelicitat. Arribarà la mort, però mentre siguem aquí s’ha de conviure amb la incertesa. Quan va començar tot això, vaig sentir que la meva obligació era ser allà. 

–Com els sanitaris.

–‘Sálvame’ va començar en l’anterior crisi econòmica i durant molts anys vam ser la distracció dels qui no en tenien cap altra. Aquesta vegada, amb la gent immobilitzada a casa, volíem ser un contrapès de les males notícies.

–Un contrapès de... ¿zitzània?

–L’obertura d’una finestra a l’absurd. Molts s’han rebentat de riure al veure Belén Esteban fent unes croquetes o Anabel Pantoja fent classes de gimnàstica.

–També vostè se’n riu.

-¡En absolut! Els tinc el màxim respecte. Si brillen elles, brillo jo.

-Posa gasolina a les emocions.

-¡Abans jo era un tafaner dels grans personatges, ara m’atrapen les emocions. ‘Sálvame’ és un Galdós televisat: hi ha amor, traïció, infidelitat, deslleialtats. 

-Se’l veu apoderat.

-¡Estic en el millor moment de la meva vida. I no pensava que arribaria a dir-ho.

-¿No? ¿Per què?

–Després de l’ictus es va desencadenar la depressió. Tot em remetia a la fi. Veia que la vida ja no em podia oferir res, que la sorpresa ja no existiria. Però el confinament m’ha fet adonar que per fi m’avinc amb mi mateix. Han sigut molts anys de no suportar-me. Per primera vegada tinc l’autoestima al seu lloc, que en el meu cas no és creure’m més sinó no creure’s menys.

–¿On era l’embús?

–He estat anys barallant-me amb el que significava la meva feina. ‘Aquí hay tomate’ em va passar una factura tremenda que em va costar anys superar. Va coincidir amb el naixement dels fòrums d’internet. El programa arrasava a les sobretaules i jo creia que l’audiència em legitimava, però el que llegia després als fòrums era demolidor. 

–Ara l’aplaudeix Ada Colau

–Si visqués a Barcelona, la votaria. 

–I per carregar contra Vox a ‘Sálvame’

.–No vull ser líder de l’esquerra, vull tornar al meu Rociíto. Ara bé, sé el que penso i no estic disposat a consentir que es posin en dubte els nostres avenços i les nostres lluites. No sé què passarà quan siguem tots al carrer»

–¿Tem per la seva integritat?

–[Riu] Hauré de fer una desescalada més gradual. M’inquieta el que passarà amb aquest país. Hi ha molts més franquistes dels que ens pensàvem. I la divisió no desapareixerà. Ens hi haurem d’acostumar. Sort que ens beneficia el bon temps.

–Al juliol en compleix 50.

–Mai he celebrat el meu aniversari, però ara penso fer-ho de la manera més hortera possible. Al tenir un pare molt exigent, tota la meva vida he tingut un sentit de la responsabilitat desmesurat. Tinc ganes de passar-m’ho bé sense sentit de culpa.

–¿Què necessita per passar-s’ho bé?

–Sempre he volgut tenir nòvio i això m’ha fet sospirar per tios amb poca substància. ¡Amb el temps que els vaig dedicar podria tenir la carrera de piano! Ara no vull perdre el temps. Vull envoltar-me de gent que em produeixi alegria. Si el trobo bé, i si no, ja ho he viscut en la seva màxima esplendor.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

–¿No té reparacions menors pendents?

–No. La tragèdia de l’adolescent homosexual de barri obrer s’ha difuminat. Estic encantat de ser gai perquè m’ha fet molt millor persona.