molt en sèrie

'Sex explained', una puntada de peu a l'entrecuix del pin parental

Netflix dona una lliçó magistral d'educació sexual, escalfa argumentalment el 8M i, el millor de tot, justícia divina, ho fa amb la sèrie d'una productora anomenada Vox

zentauroepp52118915 contra200203125505

zentauroepp52118915 contra200203125505 / Photoshot

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Que la productora que hi ha darrere de ‘Sex explained’, o sigui, tot el que vostè voldria saber sobre el sexe i temia preguntar, explicat a Netflix en cinc capítols perfectes, es digui Vox no pot ser més que un acte de justícia divina. Aquesta secció, ‘Molt seriosament’, tenia entre els seus bons propòsits fundacionals parlar com menys millor del partit de la por; però no per això dels cordons sanitaris, sinó perquè el discurs de la ultradreta és tan simple que avorreix. L’única excepció prevista a aquest plantejament inicial havia de ser la setmana que ve, aquí mateix, amb un títol que si no és ‘Babylon, Berlín, Múrcia,’ se li assemblarà. Queden convocats d’aquí set dies. Però la polèmica sobre el pin parental està aquí, sobre la taula, i la temptació és irresistible. Ve de gust dir, i molt, que ‘Sex explained’ és una puntada de peu a l’entrecuix del pin parental o, parafrasejant un altre clàssic de Netflix, haver titulat aquest article amb més bemolls: ‘The end of the f***in pin parental’.

Després de fer 4.200 entrevistes, l’Instituto Kinsey va concloure que fins i tot les fantasies més rares són, en realitat, molt comunes

Els poso primer en context, això sí, sense arruïnar-los amb espòilers el plaer de disfrutar de cada minut de ‘Sex explained’, perquè els cinc capítols d’aquesta sèrie documental són realment curts, 17 minuts el més breu, 26 el més extens. El primer sembla, a primera vista, el més prometedor. ‘Fantasies sexuals’. Així es titula. A través de psicòlegs com Justin Lehmiller, que com a investigador del prestigiós Institut Kinsey, poca broma, va fer 4.200 entrevistes sobre aquesta qüestió sovint tabú, és possible concloure que fins i tot les fantasies sexuals més impúdiques solen ser universals, vaja, molt poc originals.

Bonobos

La sexualitat, quan s’analitza científicament, sol ser una font inesgotable de sorpreses. D’entre tots els estudis desgranats en els dos primers capítols és impossible resistir la temptació de citar aquí, per còmica, una de les conclusions col·laterals d’una experiment dut a terme amb homes i dones, amb una mostra estadísticament suficient d’heterosexuals, gais i lesbianes. En aquest treball es mesurava amb electrosensors i el que calgués el seu índex d’excitació davant d’una bateria de vídeos pujats de to, de tota mena. Les conclusions generals van ser interessants, sí, però la més extravagant va ser que les lesbianes percebien com a una mica més estimulant el vídeo d’una parella de bonobos copulant que el d’un home despullat de passeig a l’aire lliure.

Els divendres, cessària. Així va ser durant un temps l’obstetrícia de pagament perquè els metges podria gaudir el cap de setmana

Narrat amb la formidable veu de l’actriu i cantant Janelle Monáe, els dos primers capítols es fan realment curts. Però són només un trompe-l’oeil, un esquer, un ganxo. Amb l’espectador amb la guàrdia baixa, els tres següents episodis són un formidable relat que mereixeria no només projectar-se a les escoles, sinó ser tingut en compte com a material de debat de cara al pròxim 8M, sobretot des que el 2018 aquesta jornada de reivindicacions de la dona, per a esglai mundial masculí, va adquirir les formes d’una revolució a escala planetària. ‘Anticonceptius’, ‘Fertilitat’ i ‘Part’, capítols 3, 4 i 5, respectivament, expliquen com la ciència mèdica relacionada amb la contracepció, l’embaràs i el part ha estat tossudament en males mans, les dels homes, i com a l’hora de la veritat les dones han sigut durant dècades subjectes involuntaris d’investigacions farmacològiques no sempre innòcues. Fins i tot una cosa tan inoblidable com el part ha estat subjecta a les voluntats canviants dels metges. Els divendres, cesària. Així va ser durant un temps en algunes clíniques privades de Barcelona, perquè els doctors poguessin disfrutar el cap de setmana complet, sense urgències. Així va ser. Paraula de fill de llevadora.

Notícies relacionades

‘Sex explained’ és, denúncies al marge, un documental rodó, del qual potser sigui possible extreure una conclusió global. Aquesta. És de collita pròpia.

Fantasies

L’omnipresència del sexe, mal que li pesi a Vox i els seus sequaços, té una raó de ser. El 98% dels humans tenen fantasies sexuals. El 52%, ja posats, les té cada dia. ¿Per què? Doncs perquè com remarca el capítol dedicat a la fertilitat, és gairebé impossible que la fecundació sigui exitosa. El nostre disseny, a causa del bipedisme i altres raons, deixa molt a desitjar. Si Teseu fos un espermatozoide, mai trobaria el Minotaure. Només la gana sexual insaciable ens ha permès arribar fins aquí. Contra tot pronòstic. És més; pot ser que la fantasia sexual sigui en última instància allò que més ens diferencia de la resta de les espècies. ¿Somien els burros amb zebres voluptuoses? ¿Fantasiegen els pops amb la dona del pescador? Probablement, no. Ens veiem la pròxima setmana.

‘The Knick’, una sèrie gran reserva

Un parell de curiositats, tot i que només sigui per donar peu a la recomanació d’una sèrie gran reserva. A ‘Sex explained’ s’explica la història de la primera cesària que es va fer, en què, a més del nadó, va sobreviure la mare. Va ser a Sud-àfrica, el 1826. L’èxit s’ha d’atribuir a James Barry, cirurgià de l’exèrcit britànic. Va ser una gesta, tot i que no va ser res comparat amb la sorpresa que es van emportar al tanatori quan, 39 anys després, Barry va morir. Llavors es va descobrir que en realitat era un dona. Va aconseguir ocultar-ho tota la seva vida per poder exercir com a metge.