13 d’ag 2020

Anar al contingut

molt en sèrie

'Sex education' arriba tard

Carles Cols

'Sex education' arriba tard

Torna ‘Sex education’, el 17 de gener a les seves llars, però a Conca, un dia abans. Serà una preestrena mundial. Poca broma amb els manxecs. Les aventures de l’adolescent Otis Milburm com a terapeuta sexual dels seus companys d’institut, un expert en la matèria gairebé per osmosi, ja que és l’ofici de la seva mare, van ser un excitant èxit fa just ara un any. Complert l’anomenat període de refracció, arriba la segona temporada. A Netflix, i amb raó, estan eufòrics. Tot i que la sèrie és manifestament intel·ligent, han recorregut a un humor un tant arevalià i han decidit apostar per un eslògan sorprenent de cara a aquesta preestrena mundial. «Conca, et posarem mirant a Netflix». Podien haver triat Pamplona per al mateix acudit, però no està clar que carlistes i altra gent de recta moral estiguin per a bromes lúbriques. D’això va, en essència, aquesta nova entrega de ‘Molt en sèrie’, que torna ‘Sex education’, però massa tard. Els explico.

Va ser fa una setmana quan Elisenda Colell i Guillem Sànchez van publicar la descoratjadora història del nounat que al setembre va ser llançat al riu Besòs. El cas ja va resultar pertorbador en el seu moment. El cos inert de la criatura va ser trobat enmig d’un canyar. El que Eli i Guillem revelaven ara era que la mare, menor d’edat, va demanar ajuda per avortar quan va saber que estava embarassada i va topar, pel que sembla, amb una estricta lectura de la llei per part d’una educadora social de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Se li va recordar que sense el consentiment dels pares no era possible. Se li va dir que busqués ajuda en una altra finestreta, però mai sense els seus pares. Com la protagonista de ‘Creedme’, una altra sèrie formidable de Netflix, basada en un cas real de falta d’empatia de l’administració davant d’un cas de violació, va desistir i va seguir endavant amb l’embaràs. Va ser durant una majoria absoluta del PP, aquest partit que ideològicament detesta l’avortament però no té bemolls d’il·legalitzar-lo, i que amb idèntica coherència posa traves a l’educació sexual, que la llei va ser reformada per complicar la vida a les menors embarassades.

Otis comparteix sofà amb la seva mare, desopilantment interpretada per Gillian Anderson / NETFLIX

Sobre aquesta mateixa qüestió val la pena, abans d’avançar pel bardissar, destacar també la feina de Beatriz Pérez aquesta mateixa setmana, ja que ha tret de la penombra que en la sanitat pública l’avortament legal és una loteria en què reparteix sort l’objecció de consciència de tal o tal metge. Bea posava com a exemple la Marta, que va encadenar fins a tres negatives sense sentit en diferents centres d’assistència primària.

L’esperit d’Otis va ser el que va revolucionar l’educació sexual fa 40 anys, amb metges audaços i feministes amb caràcter

Tot això ve al cas pel ‘remember’ que va ser possible dur a terme en aquest diari quan es va estrenar la primera temporada de ‘Sex education’. Va ser llavors una oportunitat excel·lent per recordar que en aquest país hi va haver un temps, en el trànsit de la dictadura a la democràcia, en què els metges, mà a mà amb audaços activistes del feminisme, es comportaven com Otis Milburm al seu institut, afluixant les barnilles de la cotilla moral. Va ser una delícia, llavors, descobrir la tesi doctoral de Sara Faluja, que es va submergir en aquella primavera social. Per a transició espanyola, la sexual. Metges de renom facilitaven píndoles anticonceptives i DIU que arribaven a les seves consultes de contraban. Al paranimf de la Universitat de Barcelona es va convocar un taller d’autoexploració genital que, interromput per la presència d’homes a la sala, va continuar als lavabos i en alguns passadissos. Tot allò tenia diversos propòsits. Entre aquests, que l’avortament deixés de ser un sistema anticonceptius més, però, arribat el cas, als centres de planificació familiar mai se li exigia a una adolescent que tornés amb els seus pares per ser atesa.

‘Sex education’, doncs, torna el pròxim divendres. Massa tard. La primera temporada va ser una agradable dramàtica comèdia. Es pot esperar que la segona temporada estigui a l’altura. Que Otis Milburm serveixi de far a més d’una educadora social sense nord.

Dràcula, aquest politòleg

Des de l’estrena de ‘Maniac’ (Netflix, setembre del 2018) no hi havia tanta divisió d’opinions com ara amb la revisió del mite de Dràcula en mans de Mark Gatiss i Steven Moffat, coneguts a la nació seriòfila per l’adaptació que al seu dia ja van fer d’un altre clàssic vuitcentista, Sherlock Holmes. Tant beu aquesta sèrie en tres capítols de les antigues pel·lícules de terror del Hammer i tan poc de les càndides relectures vampíriques de sagues com la de ‘Crepuscle’, que aquest ‘Dràcula’ encanta o es detesta. Aquí tenen un consell. Donin una oportunitat a aquest vell comte descregut. No només pel seu grup sanguini, BBC +, una garantia, sinó perquè és un savi. ¿Una frase? Diu aquest Dràcula que «la democràcia és la tirania dels desinformats».