No només futbol

El VAR, Guti i els Reis d'Orient

Hi ha alguna cosa de nen mimat, que és el que som tots els culers, a la carta de Bartomeu a la federació i un molt molt de la llarga tradició futbolística del qui no plora, no mama

El VAR, Guti i els Reis d'Orient

Juan Manuel Serrano Arce

4
Es llegeix en minuts
Josep Martí Blanch
Josep Martí Blanch

Periodista

ver +

La campanya #Baltasardeverdad m’ha posat davant del mirall i he descobert que soc un racista per a alguns dels meus conveïns. Hauria de demanar perdó per les dues ocasions en què vaig participar en una cavalcada de Reis amb la cara pintada com un carbó. Sempre en tasques d’auxiliar,donant un cop de mà al monarca negreen l’esgotadora tasca de tirar caramels des d’un tractor convertit en carrossa i entregar regals en mà als marrecs al poliesportiu local.

Els arguments dels promotors de la iniciativa són imbatibles. Primer, la cavalcada de Reis ha de ser realista. Segon, disfressar-se de negre és una pràctica racista al món anglosaxó. Dubto sobre la qüestió del realisme, però podria avalar-la en la mesura que inclogués també que les joguines caiguessin del cel, alleujant així la butxaca de pares, oncles, avis i padrins. Del que sí que estic convençut és que si els anglosaxons consideren racista disfressar-se de negre també aquí ho hem de jutjar de la mateixa manera. Quan algú m’ensenyi un mapa que provi que Catalunya limita a l’oest amb Kansas, a l’est amb Missouri, Iowa al sud i Oklahoma al nord, cediré gustós el meu paper de patge embetumat i substituiré el dinar per un ‘brunch’.

La carta de Bartomeu

Desconec si hi ha una campanya del tipus #joreciclomajestat que batalli, des d’un altre flanc, perquè Melcior, Gaspar i Baltasar només atenguin les missives que envien els nens amb les seves peticionssi s’acompanyen d’un certificat així que han sigut escrites en paper reciclato procedent de boscos sostenibles. Si no existeix, hauria d’existir. També seria oportú que algú impulsés un moviment contra el maltractament als camells dels pessebres. Proposo #stopbarbàriepessebre. Sigui com sigui han començat a despatxar-se les missives cap a Orient. La primera, certificada i urgent, ha sigut la del president del Barça, Josep Maria Bartomeu; que tenia pressa per fer arribar els seus desitjos a Ses Majestats.Després de l’habitual «Estimats Reis de la Federació Espanyola de Futbol: aquest any m’he portat molt bé...», el mandatari blaugrana demana com a únic regal que el VAR actuï amb equanimitat i no deixi als llimbs penals com la comesa sobre Piqué al Reale Arena de Sant Sebastià al partit contra la Reial Societat.

Notícies relacionades

Hi ha alguna cosa de nen mimat, que és el que som tots els culers, en aquesta carta i un molt molt de la llarga tradició futbolística del qui no plora, no mama; amb la mirada posada en el partit de dimecres contra el Reial Madrid. Com a postdata de l’epístola, i en favor de la sinceritat que tant valoren els Reis d’Orient, Bartomeu hauria pogut afegir: «Majestat: consti que accepto que la Reial Societat ens va donar un bany al camp. Però una cosa no treu l’altra. Desitjo que em portin el que demano i que també s’acordin a la Federació dels clubs pobres del món». 

No és el Barça l’únic que, per si de cas, ja ha despatxat el correu a Orient. També Guti, entrenador de l’Almeria, ha dit el que vol que li portin els Reis. Desitja, al marge de l’ascens a Primera, deixar de ser el que va ser per passar a ser el que és. Per resumir, que no l’anomenin més Guti i que es dirigeixin a ell com José María Gutiérrez. A preguntes dels periodistes va respondre com Déu a Moisès quan aquest li va inquirir pel seu nom: «Jo soc el que soc». Li auguro, al que va ser un dia tan envanit com excel·lent migcampista al Reial Madrid, un èxit relatiu en la seva petició. Almenys si cal jutjar pels titulars dels diaris que van recollir la informació i que semblaven un acudit: 'Guti ja no vol ser Guti'. Un és el que és, però és també el que han decidit els altres. S’haurà de resignar, com ho feia la ‘tonadillera’ Isabel Pantoja a ‘Yo soy esa’: «Lo mismo me llaman Carmen, que Lolilla que Pilar. Con lo que quieran llamarme, me tengo que conformar». 

Les càmeres no ensenyen a aparcar ni a arbitrar

Igual que les càmeres de visió posterior als automòbils no han fet possible que un aprengui a aparcar el cotxe sense fer el ridícul, el VAR tampoc converteix un pèssim àrbitre en un de bo. Només limita els danys col·laterals de la seva barroeria. Com que el videoarbitratge no elimina la discrecionalitat interpretativa de cada col·legiat, els errors i les polèmiques continuaran existint. El VAR va revisar en la temporada 2018-2019, la primera en la qual es va utilitzar, un total de 4.293 jugades en tot el campionat i va corregir l’àrbitre en 114 ocasions. Tots els equips, sense excepció, es van sentir perjudicats en un moment o un altre.