Sita Abellán: «A Múrcia em prenien per boja»

Madonna puja els seus ‘stories’, J Balvin –top 3 a Espanya– es posa la roba que ella diu i entre els seus 681.000 seguidors a Instagram hi ha Rihanna, Kim Kardashian i Katy Perry. Sita Abellán (Múrcia, 1993), model, ‘disc joquei’ i dissenyadora de joies que resideix a Londres, ha entrat en la ‘pole’ de les ‘influencers’ globals per imperatiu de la revista ‘Forbes’.

–¿La va trucar el senyor Forbes?

–[Riu] Me’n vaig assabentar pel xat familiar. La meva mare, que busca totes les meves coses a internet, va veure la notícia i la va penjar.

–¿Contenta?

–Molt. Tot i que no m’agrada el terme ‘influencer’.

–Calli i disfruti, dona.

–Jo només m’expresso amb llibertat, faig el que m’apassiona i, si això ajuda altres a lluitar per allò que somien, fenomenal. Potser l’inspirador sigui que hagi fet coses venint de Múrcia, ¿no?

–¿Qui era María Abellán del Rey abans de ser Sita?

–A Múrcia em prenien per boja. Als 12 anys em criticaven –«mira com surt al carrer», deien– i no volien tenir relació amb mi. No parava de preguntar-me: «¿Qui soc?», «¿què faig jo aquí?», «¿per què la gent no m’entén?».

–¿Se’ls ha tornat a trobar?

–Quan torno a casa dels meus pares i els veig, gairebé em fan pena.

–¿I hi va molt?

–Menys del que necessito. Trobo a faltar la família, les ‘migas’ i les ‘huevas’, el sol, anar a la Fuensanta. 

–Bé, ara té amigues com Kim Kardashian i Rihanna.

–Són intel·ligents i espiritualment molt poderoses. Rihanna em va veure a Instagram, em va trucar per al videoclip de Bitch better have my money i, al conèixer-la, vaig veure que era una lluitadora, igual que Kim.

–¿Què creu que veuen en vostè?

–Segurament que soc molt real. Al món de la moda és tot una mica fals i jo mai he compromès la meva manera de ser per aconseguir res o per formar part d’un determinat cercle. Soc jo tota l’estona.

–Rosalía també és col·lega seva.

–¡És brutal! La vaig conèixer fa tres anys a París. És una nena superbona. Cada vegada que ens veiem, em poso a plorar de l’emoció.

–¿Ella li va copiar el luxe de gueto?

–Ens inspirem les unes a les altres.

–En aquest olimp de ‘celebrities’, ¿ha viscut algun moment gloriós?

–No soc mitòmana. El meu ‘moment uau’ va ser quan vaig anar a l’Aràbia Saudita amb ‘Vogue Italia’ i em van trucar per punxar en una festa només de dones. Vaig ser la primera dona ‘disck joquei’ al país.

–És tecnocapitalista, diu.

–Sona a paradoxa. Utilitzo les tecnologies, però sé molt bé qui soc i d’on vinc. Distingeixo la vida real de la virtual.

–¿I com li va donar per la moda (radical)?

–La meva mare i la meva àvia són dones superestiloses. Són la meva inspiració. Als 4 anys ja em vaig entossudir que la meva cuidadora em reservés unes botes amb ossos en una sabateria. La meva mare me les va comprar i es veu que no me les treia per a res.

–Precoç.

–Sempre em va interessar la roba. Vaig estar a punt d’estudiar Medicina, perquè soc empàtica i m’agrada ajudar la gent, però vaig acabar fent Publicitat a la Universitat Catòlica de Múrcia.

–¿Religiosa?

–La meva família ho és, però jo només sento que hi ha una força major allà a dalt.

–¿Qui és el seu déu en la Terra?

–Alexander McQueen, que en pau descansi. També m’agraden John Galliano i Thierry Mugler.

–¿En què diria que és clàssica?

–En la meva mentalitat. El meu grup d’amics són tots més grans que jo i soc la més responsable. No suporto la falta de respecte, la mala educació ni la mentida. Tot i que soc poc afectiva, soc molt transparent, molt pura.

–A les fotos d’Instagram surt amb cara de dolentota.

–Em surt així. La gent pensa que soc una cabrona, però soc molt somrient.

–¿Quines tres coses s’han de fer per tenir el seu ‘punch’?

–Portar el cabell blau, les ungles molt llargues i roba i ulleres atrevides.

–No ho posa fàcil. Ha de tenir un armari XXL.

–A Londres tinc una habitació sencera, tot i que allà hi ha només la meitat de la meva roba. L’altra meitat és en capses.  

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

–¿És conscient que la indústria de la moda és la segona més contaminant?

–No compro gairebé res de nou. Acudeixo al ‘vintage’, al mercat ambulant, a la segona mà. Encara utilitzo uns pantalons que vaig agafar a la meva mare de l’armari. Sempre he sigut així. Quan no tenia diners, comprava peces d’1 o 2 euros i feia que semblessin una altra cosa. La transformació té a veure amb un mateix.