Avui fa 30 anys, un 1 d’agost del 1992, Linford Christie va volar a l’estadi

L’alcalde Pascual Maragall es va encarregar de convertir en guanyadora l’aposta de Barcelona 92, una ciutat transformada de la mà d’arquitectes com Oriol Bohigas, que la va obrir al mar. I des que la torxa olímpica, dissenyada per André Ricard, va prendre el peveter, la màgia va inundar l’anella olímpica i va convertir la ciutat en una amfitriona immillorable per al món de l’esport, a la qual amb prou feines va afectar la campanya independentista impulsada des d’Omnium per activistes com Joaquim Forn. Periodistes com Paloma del Río, una de les grans veus que ha tingut RTVE per donar a conèixer esports minoritaris, es van encarregar de transmetre la grandesa de l’esdeveniment.

Notícies relacionades

El triatló s'acaba disputant i amb més polèmica

Ni les males arts del Brasil tomben una sòlida Espanya

Cada dia es va convertir en una festa i la de l’1 d'agost va ser especialment notable perquè va coronar el britànic Linford Christie, de 32 anys, i la nord-americana Gail Devers, com l’home i la dona, respectivament, més veloços del planeta al proclamar-se campions dels 100 metres, la prova reina de l’atletisme, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

Christie va agafar el relleu de Carl Lewis, vencedor als Jocs de Los Angeles 84 i Seül 88, imposant-se al namibià Fredericks i al nord-americà Dennis Mitchell, mentre que el gran favorit Leroy Burrell va fracassar després de fer una sortida nul·la. A la final femenina, Gail Devers va superar la favorita Merlene Ottey i la seva compatriota Gwen Torrance. Però aquell dia també va ser el del cinquè or d’Espanya, el de la valenciana Almudena Muñoz en judo a la final de 52 quilos, sota la cúpula talismà del Palau Blaugrana.