La flota blanca dels Jocs

Uns 2.000 conductors voluntaris van portar gratis els membres de la família olímpica pels carrers de Barcelona

El príncep Albert de Mònaco també usava el cotxe oficial amb conductor altruista per sortir de gresca de nit

La flota blanca dels Jocs

FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Una de les grans innovacions dels Jocs del 92 respecte d’anteriors olimpíades va ser el desplegament dels anomenats conductors olímpics. Uns 2.000 voluntaris, uniformats amb polo blanc i vestit blau, es van desplegar per la ciutat i a la resta de seus olímpiques a bord de 1.500 turismes, la majoria Seat Toledo, i furgonetes Volkswagen. La seva missió era portar tots els membres de la família olímpica (comitè organitzador, delegacions de països i atletes) per tota la ciutat de manera gratuïta i diligent. Els conductors d’aquesta flota blanca podien ser assignats a una delegació, operar a demanda o ser aturats pel carrer per algú acreditat.

Els voluntaris van ser seleccionats en entrevistes i després formats a les instal·lacions de Seat a la Zona Franca. I al començar els Jocs, assignats en diferents torns als grans aparcaments o carpools on hi havia els vehicles, com el del carrer de Roselló amb Rambla de Catalu-nya. Era en aquests aparcaments on els responsables facilitaven a cada xòfer el seu pròxim servei. Els conductors s’esperaven en unes sales de descans on disposaven de barra lliure de menjar i begudes mentre mataven el temps.

La nit boja de l’Albert

Notícies relacionades

La nit boja de l’Albert«Una matinada van demanar un conductor que sabés parlar anglès  per recollir el príncep Albert de Mònaco perquè el seu conductor estava cansat de tantes hores sense parar i l’havien de substituir», va explicar Carlos F., que va recollir el príncep a la truiteria Flash Flash amb el seu secretari i dues noies jovenetes i el va portar fins a la discoteca que hi havia al davant del Hilton de la Diagonal. «La veritat és que no parava. I fins i tot els escortes semblaven cansats. Albert de Mònaco sortia cada dia fins a altes hores de la matinada per divertir-se, però tampoc fallava als actes oficials que tenia programats als Jocs», afegia el conductor voluntari.

   

Albert de Mònaco condecora a una atleta durant els Jocs del 92 Al sortir publicada en aquest diari l’experiència d’aquest conductor substitut, el xòfer titular, l’assignat sempre al príncep, va escriure una carta per precisar que ell també era voluntari. «A mi m’havien de substituir després de portar 15 i fins i tot 18 hores de servei i l’endemà hi havia de tornar a ser a les nou del matí. Mentre que el cotxe d’escorta tenia dos conductors que anaven fent torns», va explicar Josep Martínez.