Els analistes adverteixen sobre els riscos per a la UE de tornar a parlar amb Rússia

Ara, després de més d’un any d’infructuoses reunions, Washington sembla haver-se apartat temporalment de les negociacions entre Ucraïna i Rússia, i torna a debatre’s la idoneïtat que la UE restableixi un contacte directe amb Moscou. I tot i que els analistes identifiquen alguns elements constructius, com el reconeixement que Europa tindrà un paper en la resolució del conflicte, alerten d’una possible temptativa de Putin de "guanyar temps".

Va ser el mateix president rus qui sorprenentment, després de les deslluïdes celebracions del Dia de la Victòria a Moscou, va evocar la idea que el conflicte s’acostava al final i va plantejar una negociació amb la UE en la qual proposava com a mediador l’excanceller Gerhard Schröder, el principal impulsor a Alemanya dels negocis gasístics de Rússia.

Aquesta mà estesa envers la UE va ser rebuda amb escepticisme a Kíiv. Des de l’inici del conflicte, recorda per a EL PERIÓDICO Ivanna Klimpush-Tsintsadze, ex vice primera ministra per a la Integració Euroatlàntica d’Ucraïna, Rússia ha pretès sembrar la desunió entre els membres de la UE per "matar el projecte europeu".

La idea que Europa s’involucri en les negociacions és ben vista, però no d’aquesta manera, ni en aquest moment, ni amb alguns dels personatges esmentats. "Estem contents amb la idea que Europa emergeixi com a part", explica Oleksyi Haran, professor de política comparada a la Universitat Mohyla de Kíiv. Klimpush-Tsintsadze considera que la proposta de mediador d’un home com Schröder, amb una provada alineació amb els interessos russos, és una mostra de la "poca serietat" amb què Moscou afrontaria unes eventuals negociacions.

Mateixos objectius

Ni el líder del Kremlin ni els seus portaveus s’han mogut respecte a les exigències plantejades a l’inici del conflicte. "Normalment, preferim aconseguir els nostres objectius per la diplomàcia", va repetir, en to explicatiu, el portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov, al comprovar l’atenció mediàtica que va rebre el gest suposadament pacifista del seu superior. I aquests objectius continuen resumint-se en dos eixos: cessions territorials per part d’Ucraïna, incloent-hi la part del Donbass encara sota el control del Govern de Kíiv, i concessions polítiques que a la llarga facilitin la tornada del país a l’esfera d’influència de Moscou. Segons Haran, el lideratge rus encara "no ha interioritzat" la impossibilitat d’una victòria militar, i malgrat estar perdent la iniciativa al front, espera que el context internacional sigui més favorable.

Un altre dels riscos que identifiquen tant analistes com polítics és atribuir a la UE un paper de "mediador neutral" i no de soci d’Ucraïna en les eventuals converses de pau, cosa que limita el marge d’actuació dels Vint-i-set davant Rússia. Moscou "utilitzarà aquesta posició per frenar el bloc europeu", adverteix Klimpush-Tsintsadze. Per intentar aturar aquest risc, l’alta representant de la UE per a la política exterior, Kaja Kallas, va voler aclarir, al començament de l’última reunió de ministres d’Exteriors a Xipre, que la UE estava "clarament al costat d’Ucraïna" i que no seria mai "un mediador neutral".

En transformació

La UE en aquests moments està en ple procés de transformació adequant-se a la nova situació geopolítica pel distanciament respecte als EUA i alhora reforça les seves capacitats militars. Amb aquests elements, les possibilitats d’un resultat satisfactori "encara són reduïdes", apunta José Ignacio Torreblanca, investigador sènior del Consell Europeu per a les Relacions Internacionals.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

Hegseth ofereix armament nord-americà a Àsia contra la Xina

És consens entre experts i polítics ucraïnesos que, perquè el Kremlin afronti "de bona fe" unes eventuals negociacions de pau, ha de percebre que ja no pot obtenir cap guany addicional mantenint viva la guerra. Torreblanca considera que la UE "encara hi pot fer més" per minvar les capacitats militars de Rússia.

Klimpush-Tsintsadze enumera algunes d’aquestes iniciatives. En concret, "esforços addicionals per detenir la flota fantasma, per frenar el flux de productes d’ús civil i militar", a través de la Xina, i sobretot "pressionar aquells països que actualment ajuden Rússia a esquivar les sancions", en concret estats d’Àsia Central.