El nou brot d’Ebola al Congo desborda la resposta epidemiològica

El país africà en registra més de mil casos en una crisi que ja ha travessat fronteres i es desenvolupa en un context de violència, falta de recursos i absència de vacunes per a la variant Bundibugyo

El nou brot d’Ebola al Congo desborda la resposta epidemiològica
9
Es llegeix en minuts
María Mondéjar
María Mondéjar

Periodista

ver +

Mentre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) gestionava el brot d’hantavirus en un creuer a l’Atlàntic, un nou episodi de contagis per Ebola va començar a estendre’s a la República Democràtica del Congo (RDC). L’OMS va declarar aquest nou brot, el dissetè que enfronta el país africà, com "una emergència de salut pública d’importància internacional".

Fins ara, les autoritats sanitàries han informat de 1.077 possibles casos i 246 morts. La xifra confirmada es redueix a 129 casos i 10 morts, una diferència que s’explica per la falta de recursos per fer-ne el rastreig i per les dificultats de prevenir els contagis en una zona exposada a la violència i als desplaçaments interns.Mentre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) gestionava el brot d’hantavirus en un creuer a l’Atlàntic, un nou episodi de contagis per Ebola va començar a estendre’s a la República Democràtica del Congo (RDC). L’OMS va declarar aquest nou brot, el dissetè que enfronta el país africà, com "una emergència de salut pública d’importància internacional". Fins al moment, les autoritats sanitàries han informat de 1.077 possibles casos i 246 morts. La xifra confirmada, no obstant, es redueix a tan sols 129 casos i 10 morts, una diferència que s’explica per la falta de recursos per al seu rastreig i per les dificultats per prevenir els contagis en una zona exposada a la violència i als desplaçaments interns.

"Estem ampliant les operacions amb urgència, però en aquest moment l’epidèmia ens supera", va dir dilluns el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus. El 15 de maig, la RDC va declarar el brot amb 246 casos i, des d’aleshores, el nombre de possibles afectats s’ha multiplicat per quatre. El retard en la de sostracció d’aquest nou brot és culpa, en part, de la variant Bundibugyo, un virus menys comú amb una taxa de letalitat d’entre el 25% i el 40% i per al qual no hi ha tractament ni vacunes."Estem ampliant les operacions amb urgència, però en aquest moment l’epidèmia ens està superant", va assegurar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, dilluns passat. El 15 de maig, RDC va confirmar el brot amb 246 casos i, des d’aleshores, el nombre de possibles afectats s’ha multiplicat per quatre. El retard en la detecció d’aquest nou brot es deu, en part, que el causa la variant Bundibugyo, un virus menys comú amb una taxa de letalitat d’entre el 25% i el 40%, i per al qual no hi ha tractament ni vacunes.

"Ara mateix, la situació epidemiològica no és gaire clara i evoluciona extremament de pressa", indica a EL PERIÓDICO Esperanza Santos, coordinadora d’emergències de Metges sense Fronteres (MSF). "Una de les preocupacions més grosses que tenim és que no coneixem el panorama complet a causa de la falta de capacitat diagnòstica i de la infradeclaració de casos"."En el dia d’avui, la situació epidemiològica és poc clara i evoluciona extremadament ràpid", comenta a EL PERIÓDICO Esperanza Santos, coordinadora d’emergències de Metges Sense Fronteres (MSF). "Una de les nostres preocupacions més grans és que no coneixem el panorama complet a causa de la falta de capacitat diagnòstica i a la infradeclaració de casos", afegeix.

Els contagis han travessat fronteres. Uganda va confirmar vuit infeccions i una mort, i les autoritats van optar per tancar fronteres per contenir l’entrada de més casos procedents de la RDC. "Tenim dos països afectats i deu països d’alt risc", va afirmar el director general dels Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties (Àfrica CDC), Jean Kaseya, en una roda de premsa virtual.Els contagis han creuat ja fronteres. Uganda ha confirmat vuit infeccions i una mort, i les autoritats han optat per tancar fronteres per contenir l’entrada de més casos procedents de RDC. "Tenim dos països afectats i 10 països d’alt risc", va afirmar el director general dels Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties (Africa CDC), Jean Kaseya, en una roda de premsa virtual en què va alertar del risc als territoris que comparteixen frontera amb RDC.

Sense tractament

"A diferència de la majoria dels brots d’Ebola que hi ha hagut a la RDC, aquest l’ha provocat el virus Bundibugyo", assenyala Santos. "Tots els avenços pel que fa a tractament, vacunes i tests diagnòstics que s’han desenvolupat en els últims anys són efectius per a les epidèmies causades pels altres virus, però no estan provats en la malaltia causada pel Bundibugyo"."A diferència de la majoria de brots d’Ebola ocorreguts a RDC, aquest està provocat pel virus Bundibugyo", apunta Santos. "Tots els avenços quant a tractament, vacunes i tests diagnòstics que s’han desenvolupat en els últims anys són efectius per a les epidèmies causades pels altres virus, però no estan provades en malaltia causada per Bundibugyo", afegeix.

En aquest moment, l’OMS debat la possibilitat d’impulsar assajos clínics d’emergència per avaluar tractaments en pacients afectats per aquesta variant i, mentrestant, hi ha equips científics que treballen contra rellotge per desenvolupar noves vacunes. Al Regne Unit, el mateix grup d’investigadors que va dissenyar la immunització contra la covid-19 desenvolupa una nova vacuna contra el Bundibugyo que podria entrar en fase d’assajos clínics en un termini de dos a tres mesos.En aquest sentit, dins de l’OMS es debat la possibilitat d’impulsar assajos clínics d’emergència per avaluar tractaments en pacients afectats per aquesta variant, mentre equips científics treballen a contrarellotge en el desenvolupament de noves vacunes. Al Regne Unit, el mateix grup d’investigadors que va dissenyar la immunització contra la Covid-19 està desenvolupant una nova vacuna contra el Bundibugyo que podria entrar en fase d’assajos clínics en un termini de dos a tres mesos.

Mentrestant, sense tractament ni vacunes, la tasca dels sanitaris locals i d’organitzacions com MSF se centra a gestionar els símptomes i augmentar les probabilitats de supervivència dels malalts. També treballen en l’habilitació de centres de tractament i unitats d’aïllament per complir les estrictes mesures de prevenció.Mentrestant, sense tractament ni vacunes, la tasca dels sanitaris locals i d’organitzacions com MSF se centra en gestionar els símptomes i augmentar les probabilitats de supervivència dels malalts, així com en l’habilitació de centres de tractament i unitats d’aïllament perquè es puguin complir les estrictes mesures de prevenció.

15.000 morts

L’Ebola és una malaltia recurrent a la regió central de l’Àfrica. A la RDC, on es va originar la malaltia, els congolesos han gestionat 16 brots més. "És important reconèixer que la RDC no parteix de zero. El país ha desenvolupat experiència sòlida en vigilància, campanyes de vacunació, participació comunitària, capacitat de laboratori i atenció clínica", diu Santos.L’Ebola és una malaltia recurrent a la regió central de l’Àfrica. A RDC, on es va originar la malaltia, els congolesos han gestionat 16 brots més. "És important reconèixer que RDC no parteix de zero. El país ha desenvolupat experiència sòlida en vigilància, campanyes de vacunació, participació comunitària, capacitat de laboratori i atenció clínica", explica Santos.

Des dels primers brots d’Ebola el 1976, en el que avui són la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud, el virus ha causat més de 15.000 morts a la regió. Un brot ocorregut entre el 2014 i el 2016 va ser el més gran i devastador de la història de la malaltia. Arran d’aquella crisi, Espanya va repatriar dos missioners infectats, que van morir posteriorment, i va registrar el contagi d’una de les sanitàries que es cuidava d’un d’aquells missionersDes dels primers brots d’Ebola el 1976, en el que avui són la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud, el virus ha causat més de 15.000 morts a la regió. Un brot ocorregut la passada dècada, entre 2014 i 2016, va ser el més gran i devastador de la història de la malaltia. Arran d’aquella crisi, Espanya va repatriar dos missioners infectats, que van morir posteriorment, i va registrar a més el contagi d’una de les sanitàries que atenia un d’ells..

"Ara estem davant un episodi preocupant que es produeix en un context complex", comenta a EL PERIÓDICO Tarik Jasarevic, portaveu de l’OMS. L’epidèmia actual va sorgir a la zona minera de Humboldt, a la província d’Ituri, rica en or i disputada per grups armats. "L’actual crisi humanitària a Ituri, una zona remota i densament poblada, combinada amb la inseguretat i els alts moviments de població i de comerç, augmenta el risc de transmissió transfronterera i de propagació regional", explica Jasarevic."Ara estem davant un episodi preocupant que s’està produint en un context complex", comenta a EL PERIÓDICO, Tarik Jašarević, portaveu de l’OMS. L’epidèmia actual, va sorgir a la zona minera d’Humboldt, a la província d’Ituri, una zona rica per l’or i disputada per grups armats. "L’actual crisi humanitària a Ituri, una zona remota i densament poblada, combinada amb la inseguretat, els elevats moviments de població i de comerç, augmenten el risc de transmissió transfronterera i de propagació regional", explica Jašarević.

Alerta internacional

Tot i que l’OMS no considera preocupant el risc de propagació fora del continent africà, alguns països han imposat restriccions als viatgers procedents de la regió afectada. El Canadà ha activat mesures frontereres temporals, que inclouen la suspensió de visats per a residents de la RDC, Uganda i el Sudan del Sud, a més d’una quarantena obligatòria de 21 dies per als ciutadans que tornin de la zona.Tot i que l’OMS no considera preocupant el risc de propagació fora de l’Àfrica, alguns països han imposat restriccions als viatgers procedents de la regió afectada. El Canadà ha activat mesures frontereres temporals, que inclouen la suspensió de visats per a residents de la RDC, Uganda i el Sudan del Sud, a més d’una quarantena obligatòria de 21 dies per als ciutadans que tornin de la zona.

Notícies relacionades

Els Estats Units, per la seva banda, han vetat l’entrada als no ciutadans que s’han desplaçat a aquests països durant els últims 21 dies i han establert controls específics per als seus ciutadans als aeroports de Washington, Atlanta, Houston i Nova York. A més, actualment estudia la creació d’un centre de quarantena a Kenya per a ciutadans nord-americans amb casos sospitosos o confirmats d’Ebola, segons assenyala The Wall Street Journal. "No podem deixar que entrin –ni ho permetrem– casos d’Ebola als Estats Units", va dir el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio.Els Estats Units, per la seva banda, han vetat l’entrada als no ciutadans que hagin viatjat a aquests països en els últims 21 dies i ha establert controls específics per als seus ciutadans als aeroports de Washington, Atlanta, Houston i Nova York. A més, estudia la creació d’un centre de quarantena a Kenya per a ciutadans nord-americans amb casos sospitosos o confirmats d’Ebola, segons The Wall Street Journal. "No podem i no permetrem que entrin casos d’Ebola als Estats Units", va dir el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, en una reunió del gabinet dimecres.

El risc per a Europa encara és "molt baix", d’acord amb l’avaluació del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties. Diversos països han reforçat les mesures de control. Itàlia va fer saltar les alarmes per dos possibles casos, que van resultar negatius, de cooperants que van tornar a la Llombardia després d’un viatge a Uganda i presentaven símptomes.El risc Europa encara és "molt baix", d’acord amb l’avaluació del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, diversos països han reforçat les mesures de control. No obstant, Itàlia va fer saltar les alarmes per dos possibles casos, que després van resultar negatius, de cooperants que van tornar a la Llombardia després d’un viatge de tres mesos a Uganda i presentaven símptomes.