Els EUA desgasten la munició i destrueixen la de l’Iran després de tres mesos de guerra

Quatre setmanes més. Per no més temps de prolongació de la guerra de l’Iran –en les seves actuals condicions– aposten militars espanyols lligats a les anàlisis de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics, que aquests dies reuneix a La Granja de San Ildefonso (Segòvia) experts en geopolítica per analitzar els canvis al món. Aquests militars recolzen la seva previsió en dos detalls. D’una banda, el punt més baix assolit en aprovació popular per Donald Trump des que va tornar a la Casa Blanca. Segons el Trump’s aproval rating que setmanalment renova The Economist, està en 34 punts de popularitat, amb un 58% de nord-americans enquestats que desaprova la seva gestió. En la setmana del 24 de maig, la prestigiosa publicació el situava com el president dels Estats Units més impopular des que es va posar en marxa el rànquing, fa 17 anys. En aquesta tessitura ha d’enfrontar-se al tràmit del permís del Congrés per continuar les hostilitats.

L’altre factor que recolza la previsió és més tècnic, una sospita sense dada oficial que hagi transcendit per donar-li base: el desgast de l’arsenal nord-americà d’armes d’alt valor tàctic. En els 25.000 milions de dòlars estimats per autoritats nord-americanes com a cost de la guerra (fa un mes), la factura inclou un número no determinat oficialment de míssils Tomahawk, d’ús principalment naval per a atacs a terra, i bombes GBU de 900 quilos per a atacs de gran poder destructiu contra instal·lacions subterrànies i búnquers. En les dues classes d’armes, l’estoc nord-americà, segons aquestes fonts, que recullen una previsió estesa entre els analistes a Europa, podria haver assolit un nivell baix històric a causa de la prolongació de la guerra, basada gairebé exclusivament en l’atac aeri, sense asseure Teheran a negociar la seva rendició.

Balanç del conflicte bèl·lic

L’estimació, amb la informació que manegen militars espanyols experts en l’observació de conflictes, ve a dibuixar d’una manera superficial el balanç d’una guerra que aquest dijous compleix tres mesos de durada des que, el 28 de febrer, Estats Units i Israel, sense avisar els seus aliats, van iniciar la seva campanya aèria sobre l’Iran. "D’aquesta guerra – té reiterat la ministra de Defensa, Margarita Robles – no se sap per què va començar ni encara se sap quin és el seu objectiu". I té dit Josep Borrell, excap de la diplomàcia europea, que Trump ha actuat "com si pensés que l’Iran és una segona Veneçuela, quan sembla més aviat que no ho és". Tots dos, Robles i Borrell, han pres part en les jornades de La Granja.

."El règim iranià probablement surti enfortit d’aquesta guerra, malgrat haver-la perdut militarment", ha afirmat l’almirall i excap de la Flota Juan Rodríguez Garat aquest dijous a Barcelona, a l’intervenir en el II Fòrum sobre Pau i Seguretat a Europa, organitzat per PRENSA IBÉRICA.

Buscant els míssils balístics

El 14 de maig es va encarnar en negre sobre blanc el balanç oficial americà més formal de la guerra. El va presentar l’USCENTCOM, o cap militar de la regió global centre, l’almirall Charles Bradford, al Comitè de Serveis Armats del Senat nord-americà. "Hem danyat o destruït el 85% de la base industrial iraniana de míssils balístics, drons i defensa naval", va indicar Bradford, de manera que "més de 1.450 atacs a instal·lacions de fabricació d’armes han deixat retardada per anys la capacitat del règim de fer i emmagatzemar míssils balístics i drons de llarg abast".

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau

La UE enllesteix el pla per reduir la dependència tecnològica dels EUA

Aquesta destrucció, segons l’almirall provoca que l’Iran "no podrà reemplaçar les factories i força de treball tècnica a llarg termini". A més "hem destruït –diu– la majoria dels míssils balístics de l’Iran, vehicles llançadors i drons de llarg abast amb més de 450 atacs a magatzems de míssils i sistemes, i 800 atacs contra llançadors de drons i emmagatzematges". Segons el resum d’aquest jerarca militar nord-americà, per al Comando Central del Pentàgon, ara, "les forces aèries i antiaèries de l’Iran són funcional i operacionalment irrellevants [...] Hem deixat fora de combat el 82% dels seus sistemes de míssils de defensa aèria amb els seus radars i sistemes de comandament".

El recompte continua per mar: destruïts 161 vaixells en total, de 16 classes de barcos de guerra, i "el 90% de l’abans massiu inventari de més de 8.000 mines navals de l’Iran". Amb aquests atacs, considera l’almirall Bradford que l’Iran ha perdut la capacitat d’aportar poder militar als seus proxies a la regió (hutins i Hezbol·là), ha retornat 40 anys enrere en la seva inversió militar i la destrucció dels sistemes de comandament i control "han creat buits de lideratge, paràlisi i confusió interna". L’informe no especula sobre quan quedarà alliberat al tràfic marítim l’estret d’Ormuz, que actualment segueix subjecte a les condicions que imposa la Guàrdia Republicana iraniana, i és la principal carta negociadora del règim.