Pitjor sinistre en una dècada

Almenys 90 morts per una explosió de gas en una mina de carbó al nord de la Xina

En el moment de l’accident, les causes del qual s’estan investigant, hi havia 247 treballadors a l’interior

Aumenta a 90 el número de muertos por una explosión en una mina en el centro de China

Aumenta a 90 el número de muertos por una explosión en una mina en el centro de China

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Una explosió de gas ha matat almenys 90 treballadors en una mina carbonífera al nord de la Xina. El pitjor accident en una dècada torna els ecos d’un passat que es creia superat perquè el sector encadenava tragèdies abans que la ferma implementació de les lleis posés ordre. Es desconeix encara què va provocar l’explosió.

L’accident va passar a les 19.30 (hora local) de divendres a la ciutat de Changzhi (província de Shanxi). En aquell moment, segons la premsa local, hi havia 247 treballadors al seu interior. «Les tasques de rescat estan encara en marxa i segueix el recompte de morts», ha informat aquest migdia la televisió pública. L’agència de notícies Xinhua ha revelat que el nivell de diòxid de carboni «excedia els límits legals» però que segueixen les investigacions per trobar-ne la causa. Els responsables de la mina, com és habitual a la Xina després d’un accident, ja han sigut arrestats. Unes 500 persones i els líders del partit regionals són al lloc intentant rescatar els atrapats.

El president xinès, Xi Jinping, ha demanat a les autoritats que no estalviïn esforços per curar els ferits i extreure els supervivents. També ha ordenat una investigació i que es castigui els culpables. Xi ha sol·licitat a tot el país que serveixi aquest accident per accentuar la vigilància sobre la seguretat en el lloc de treball i la identificació dels riscos. S’acosta la temporada humida, ha recordat, i urgeix millorar els controls de despreniments i inundacions per protegir les persones i les seves propietats. Els fenòmens naturals són cada vegada més extrems i freqüents a la Xina degut, segons els experts, a l’escalfament global.

Regió carbonífera

Shanxi és el secular cor carbonífer del país. Amb tot just 34 milions d’habitants en va extreure l’any passat 1.300 milions de tones, un terç de la producció nacional. Durant els anys de plom, quan la Xina treia del carbó el 70% de la seva energia, la província era coneguda pel seu cel ennegrit. El país està immers en una veloç transició cap a les energies verdes que ha rebaixat el percentatge a poc més de la meitat en dècada i mitja. Però les mines de Shanxi continuen donant feina a centenars de milers de locals i treballadors arribats d’altres províncies rurals.

Les mines xineses eren entre les més perilloses del món a principis del mil·lenni per les freqüents explosions o enderrocaments. Els accidents amb desenes de morts eren tan rutinaris que amb prou feines concitaven l’atenció mediàtica. La mortalitat a les mines xineses, en relació amb les tones extretes, multiplicava per 47 la nord-americana el 2009. La indústria estava atomitzada en milers de diminutes mines, il·legals majoritàriament i amb olímpic menyspreu als protocols de seguretat, però protegides per les autoritats locals com a fonts d’ingressos i llocs de treball en províncies misèrrimes. Aquell tèrbol i assilvestrat paisatge va ser descrit per Li Yang a Colinas ciegas, un clàssic del cine xinès modern, en el qual dos facinerosos assassinaven infeliços solitaris i fingien un accident per extorsionar el propietari a canvi del seu silenci fent-se passar pels seus afligits familiars. Anys després de la seva estrena va ser detinguda una banda criminal que li havia copiat l’argument.

Caiguda de la mortalitat

Notícies relacionades

La Xina es va esforçar a ordenar un sector corrupte fins a la medul·la. Una llei del 2010 va obligar els caps a baixar a les fosses i galeries perquè prenguessin consciència del perill i s’espavilessin. La mesura no va evitar que la mortalitat augmentés en les següents setmanes. Hi va influir la secular picaresca xinesa per regatejar la llei: alguns miners havien sigut automàticament ascendits a caps. En diversos accidents mortals, els presumptes propietaris sortien miraculosament indemnes mentre desenes de miners morien, cosa que va fer preguntar-se a la premsa si tenien superpoders.

Més eficaç va ser el tancament o fusió de milers de mines i l’ímpetu per complir la llei de seguretat laboral amb inspeccions rutinàries. Les morts anuals es van desplomar: gairebé 7.000 el 2002, 2.631 el 2009 i 240 el 2022, segons les xifres oficials. Les mortaldats han passat de quotidianes a esporàdiques. La penúltima gran tragèdia va ocórrer el 2023 a la Mongòlia Interior amb la mort de 53 miners.

Temes:

Xina