Milei veu una oportunitat per reclamar les illes Malvines

Javier Milei és un declarat admirador de Margaret Thatcher. Va arribar a la presidència de l’Argentina sense enrojolar-se davant d’aquesta preferència ideològica per la premier britànica. De sobte, el Govern d’ultradreta creu que s’ha obert una finestra favorable a les reclamacions sobiranistes sobre les illes Malvines que van portar Buenos Aires i Londres a una guerra de 74 dies a l’Atlàntic Sud, durant la tardor austral del 1982. Aquesta possibilitat es relaciona amb una revelació de Reuters de divendres. Segons l’agència de notícies, el Pentàgon planteja en un document intern mesures de càstig contra els aliats «problemàtics», com una possible suspensió d’Espanya a l’OTAN o la revisió del suport a Londres en la disputa amb Buenos Aires per la seva actual posició davant la guerra a l’Orient Mitjà que ha llançat Washington. El Govern argentí vol capitalitzar l’eventual gir dels EUA, malgrat que un portaveu del Departament d’Estat va precisar ahir a la nit que Washington mantindrà la «neutralitat» en la disputa sobre la sobirania i reconeix «l’administració de fet» de l’arxipèlag des del Regne Unit.

Els curtcircuits entre els aliats transatlàntics i la nova subordinació completa de l’Argentina als interessos de la Casa Blanca porten Milei a creure que, de la mà de Donald Trump, hi ha l’oportunitat d’impulsar amb una nova empenta la causa de les Malvines d’una manera aquesta vegada favorable. Aquest divendres, tant l’anarcocapitalista com el seu ministre d’Exteriors, Pablo Quirno, van reafirmar el dret sobre les «germanetes perdudes» i van rebutjar «la invocació britànica del principi de lliure determinació dels pobles» per referir-se als habitants de les Malvines. La vicepresidenta, Victoria Villarruel, completament distanciada de l’extertulià televisiu, també va aprofitar les circumstàncies. «Avui més que mai, Malvines argentines», va dir.