Cuba espera un desenllaç

Les apagades i l’ensorrament econòmic, l’escassetat crònica amb indicis d’inseguretat alimentària i els inèdits nivells de violència urbana no han tocat sostre. "El pitjor encara no ha passat", va reconèixer el president Miguel Díaz-Canel. "Encara hi ha moltes coses per ajustar, i a més hi ha un mal acumulat que en poc temps no s’esborra". La vida a les fosques ara és una nit permanent que va obligar a reorganitzar la feina i l’estudi, la cura i la seguretat, els serveis de salut i el transport. Tot reduït al mínim, més propi d’una situació d’emergència.

Cuba necessita uns set milions de tones de combustible anuals. Un 40% es cobreix amb producció nacional. La caiguda de Maduro va suposar el final d’un subministrament d’uns 30.000 barrils diaris. L’asfíxia de Washington des de finals de gener ha sigut transgredida a penes per un vaixell petroler rus. L’Havana espera nous enviaments del seu soci. La Xina, mentrestant, ha promogut inversions en el desenvolupament d’energies renovables i el subministrament d’aliments. Mèxic, Vietnam i Colòmbia també van ajudar l’illa. Díaz-Canel ha insistit que el desastre té un responsable: EUA. "Els problemes pels quals està travessant no són producte dels errors que puguem haver comès", va dir, amb una indulgència que és castigada a les xarxes socials i en les converses a través de Whatsapp. La Cuba analògica no permet la dissensió, però a l’espai digital és la norma des de fa temps. El Govern ha sigut incapaç de tancar la bretxa.

Negociacions secretes

Notícies relacionades

Jo Trump: com salvar la cara pel fracàs a l’Iran

La població cubana es duplica a Espanya des de l’inici de l’era Trump

Amb aquest rerefons va aterrar el 10 d’abril passat un avió procedent dels EUA, una cosa que no passava des del 2016, quan sota l’Administració de Barack Obama es va intentar normalitzar les relacions bilaterals. Una delegació enviada pel secretari d’Estat, Marco Rubio va entregar un plec d’exigència que els amfitrions no poden digerir. Setmanes enrere, l’Havana havia decidit obrir la seva economia al capital cubano-nord-americà i fins i tot va deixar anar la possibilitat de compensar els amos de les propietats nacionalitzades durant els primers anys del castrisme que, segons els càlculs d’aquell moment, ascendien els 956 milions de dòlars.

Però Washington vol per damunt de tot reformes polítiques i la introducció del servei d’internet d’alta velocitat Starlink. L’Havana va reconèixer les converses i la impossibilitat d’arribar a un acord en la mesura que el seu interlocutor intenti entremetre’s en assumptes interns de l’illa. Díaz-Canel va insinuar que Cuba "s’ha de preparar per a una possible guerra" amb els EUA. L’ambaixador cubà davant de l’ONU va rebutjar de ple qualsevol ultimàtum de Washington per alliberar l’artista plàstic Luis Manuel Otero Alcántara i el raper Maykel Osorbo com a condició per continuar les negociacions.