Un cisma que es va gestar fa 60 anys

Quan la setmana passada el president dels Estats Units, Donald Trump, va atacar amb duresa el papa Lleó XIV, molts es van sorprendre. Aquest ha sigut, per ara, l’últim capítol d’un distanciament dels EUA del Vaticà que troba la seva llavor als anys 60. Per entendre-ho cal mirar l’Amèrica Llatina.Quan aquesta setmana el president dels EUA, Donald Trump, va atacar amb una inusitada duresa el papa León XIV, molts al món es van sorprendre. Però, en realitat, aquest ha sigut, ara per ara, l’últim capítol d’un distanciament dels Estats Units del Vaticà que troba la seva llavor als anys 60. I per entendre-ho cal mirar l’Amèrica Llatina.

En la primera meitat del segle XX va sorgir progressivament la teologia de l’alliberament. Es definia per la decisió d’intel·lectuals, sacerdots i bisbes catòlics –primer a Llatinoamèrica i després a Europa– que el missatge cristià s’havia d’entendre com una presa de posició a favor dels pobres i marginats, qüestionant les elits dels diferents poders mundials. Alguns corrents d’aquesta teologia acostarien el missatge catòlic a tesis del marxisme.En la primera meitat del segle XX va sorgir progressivament l’anomenada teologia de l’alliberament. Es definia per la decisió d’intel·lectuals, sacerdots i bisbes catòlics –primer a Llatinoamèrica i després a Europa– que el missatge cristià s’havia d’entendre i aplicar-se com una presa de posició a favor dels pobres i marginats, qüestionant frontalment les elits dels diferents poders mundials. Amb el temps, alguns corrents d’aquesta teologia acostarien el missatge catòlic a tesis del marxisme.

El problema va ser que els EUA van començar a considerar que aquest grup, juntament amb altres factors polítics i socials de la regió, era una amenaça per a la seva seguretat. En aquest caldo de cultiu van néixer corrents que van concloure que l’Església catòlica ja no podia ser considerada una aliada tan fidel de Washington. Això va ser el que, bàsicament, deia l ’Informe Rockefeller, presentat al president Richard Nixon el 1969.El problema va ser que els EUA van començar a considerar que aquest grup, juntament amb altres factors polítics i socials de la regió, era una amenaça per a la seva seguretat. I en aquest caldo de cultiu van néixer una sèrie de corrents que van concloure que l’Església catòlica ja no podia ser considerada una aliada tan fidel de Washington. Això va ser el que, bàsicament, venia a dir, per exemple, l ’Informe Rockefeller, presentat al president Richard Nixon el 1969.

Aquell va ser el punt de partida de la redacció, sota les presidències de Jimmy Carter i Ronald Reagan, dels Documents de Santa Fe, que van comptar amb successives actualitzacions als anys 80, citats també en arxius de la CIA, que, segons algunes fonts, va contribuir a la seva elaboració, juntament amb l’Heritage Foundation, entitat que dona suport a diverses extremes dretes a la Unió Europea. Aquests textos –que "no eren simples anàlisis polítiques" com va explicar el teòleg Frei Betto– es van endinsar en quins eren els passos que els EUA havien de seguir en la seva estratègia amb l’Església catòlica.Aquell va ser el punt de partida de la redacció, sota les presidències de Jimmy Carter i després Ronald Reagan, dels anomenats Documents de Santa Fe (per la capital de Nou Mèxic), que van comptar amb successives actualitzacions als anys 80, citats també en arxius de la CIA, organització que, segons algunes fonts, també va contribuir a la seva elaboració, juntament amb l’Heritage Foundation, entitat que avui recolza diverses extremes dretes a la Unió Europea. De fet, aquests textos –que "no eren simples anàlisis polítiques" com va explicar en el seu moment el teòleg Frei Betto–, es van endinsar molt més en quins eren els passos que els EUA havien de seguir en la seva estratègia amb l’Església catòlica.

¿Què plantejaven? Segons un treball publicat a JSTOR, es recomanava als EUA una política exterior agressiva i finançar actors alineats amb qui manaven a Washington. Es va decidir contrarestar els corrents progressistes de la religió catòlica mitjançant el finançament de sectes evangèliques perquè envaïssin la regió. Mentre naixien publicacions, ràdios i universitats que feien proselitisme i atacaven el Papa de Roma, aquests grups s’infiltraven en els cercles de poder en països com el Brasil o els Estats Units, on està avui Trump, que s’ha deixat veure resant amb pastors evangèlics a la Casa Blanca.¿Què plantejaven? Segons explicava un treball publicat al JSTOR, es recomanava als EUA una política exterior agressiva i finançar actors més alineats als qui manaven a Washington. Va ser així com es va decidir contrarestar els corrents progressistes de la religió catòlica mitjançant mesures com el finançament de sectes evangèliques perquè, literalment, envaïssin la regió. Mentre naixien publicacions, ràdios i universitats que feien proselitisme i atacaven diàriament el Papa de Roma, aquests grups s’infiltraven també en els cercles de poder en països com el Brasil o en el mateix Estats Units, on està avui el Trump que s’ha deixat recentment veure resant amb pastors evangèlics a la Casa Blanca.

La teologia de l’alliberament

Com indica un document del 1983, accessible gràcies a la llei de llibertat d’informació nord-americana (FOIA) i part dels registres generals de la CIA: "La guerra és per les ments de la humanitat. La ideopolítica prevaldrà... La política exterior dels EUA ha de començar a contrarestar la teologia de l’alliberament tal com és utilitzada a l’Amèrica Llatina pel clergat de la teologia de l’alliberament. El paper de l’església a l’Amèrica Llatina és vital per al concepte de llibertat política... [basat en] la propietat privada i el capitalisme productiu".Com indica un document de 1983, accessible en l’actualitat gràcies a la llei de llibertat d’informació nord-americana (coneguda com FOIA) i part dels General CIA records: "La guerra és per les ments de la humanitat. La ideopolítica prevaldrà... La política exterior dels EUA ha de començar a contrarestar (no només reaccionar contra) la teologia de l’alliberament tal com és utilitzada a l’Amèrica Llatina pel clergat de la ‘teologia de l’alliberament’. El paper de l’església a l’Amèrica Llatina és vital per al concepte de llibertat política... [basat en] la propietat privada i el capitalisme productiu".

El conflicte va quedar latent durant el papat de Joan Pau II, que va castigar la teologia de l’alliberament, però va reviure amb Francesc. Aquest va rehabilitar els exponents i va publicar encícliques com Laudato si’ i Fratelli tutti, contra l’occidentalisme llibertari i sobiranista.El conflicte va quedar latent durant el papat de Joan Pau II, que va castigar la teologia de l’alliberament, però va reviure amb Francesc. Aquest no només va rehabilitar els exponents, sinó que va publicar encícliques com Laudato si i Fratelli tutti, en contra de l’occidentalisme llibertari i sobiranista.

Aquesta evolució arriba fins als nostres dies. Com explica la historiadora Kristin Kobes Du Mez: "El suport als evangèlics blancs a favor de Trump està relacionat amb el concepte de masculinitat evangèlica militant, fundada en un biblicisme subjectivista que corromp la fe al negar la validesa de qualsevol expressió política de misericòrdia cap als enemics, cosa que s’autojustifica pel nivell d’amenaça a què aquests s’enfronten".Aquesta evolució arriba fins als nostres dies. Com explica la historiadora Kristin Kobes Du Mez: "El recolzament dels evangèlics blancs a favor de Trump, a més, està relacionat amb el concepte de ‘masculinitat evangèlica militant’, fundada en un ‘biblicisme’ subjectivista que acaba per corrompre la fe al negar la validesa de qualsevol expressió política de misericòrdia cap als enemics, cosa que s’autojustifica pel nivell d’amenaça’ al qual s’enfronten".

Per aquesta visió del món, el papa Lleó XIV és un destorb per a Trump. És vist com un deixeble de Francesc i és actualment el líder amb més influència ètica al món.Per aquesta visió del món, el papa León XIV és un destorb per a Trump. El Papa és vist com un deixeble de Francesc –tot i que més mesurat, estructurat i estratègic– i és actualment el líder amb més influència ètica al món.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional insta Europa a plantar cara

Els EUA i l’Iran aborden la negociació amb l’alto el foc a punt d’expirar

Per això aquest xoc preocupa el Vaticà, perquè, com van assenyalar fonts de la Santa Seu a aquesta periodista, evidencia una evolució en aquesta tensió que ara té com a protagonista "una nova generació d’intel·lectuals ultraconservadors"

Això també suggereix un document del 2024, firmat entre d’altres pel secretari de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina del Vaticà, el mexicà Rodrigo Guerra, on s’adverteix que aquests grups "tendeixen a absorbir la fe cristiana en la lògica del conflicte, convertint el cristianisme en un emblema d’identitat, en un moralisme militant o en un mitjà per legitimar noves maneres d’autoritarisme" sobre això també aquest xoc preocupa enormement al Vaticà, perquè, com han assenyalat fonts de la Santa Seu a aquesta periodista, evidencia l’existència d’una evolució en aquesta tensió que ara té com a protagonista "una nova generació d’intel·lectuals ultraconservadors". Això també suggereix un document del 2024, firmat entre d’altres pel secretari de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina del Vaticà, el mexicà Rodrigo Guerra, on a més s’adverteix que aquests grups "tendeixen a absorbir la fe cristiana en la lògica del conflicte, convertint el cristianisme en un emblema d’identitat, en un moralisme militant o en un mitjà per legitimar noves formes d’autoritarisme".