Trobada històrica a Catalunya

Les esquerres mundials s’uneixen per fer front comú a l’extrema dreta

La primera jornada de la Global Progressive Mobilisation oneja la bandera de la diplomàcia, clama ‘No a la guerra’ i defensa el dret internacional

Albares reclama una política exterior que defensi «els mateixos principis a tot arreu»

Les esquerres mundials s’uneixen per fer front comú a l’extrema dreta
8
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

Amb l’ombra del conflicte a l’Orient Mitjà iniciat pel president Donald Trump, Barcelona va acollir ahir la Global Progressive Mobilisation, on líders d’esquerra de tot el món es van conjurar per crear un front comú contra l’extrema dreta i van onejar la bandera de la diplomàcia i el No a la guerra.Amb l’ombra del conflicte a l’Orient Mitjà iniciat pel president Donald Trump i del qual el món sencer sent l’impacte, Barcelona va acollir aquest divendres la Global Progressive Mobilisation, on líders d’esquerra de tot el món es van conjurar per crear un front comú contra l’extrema dreta i van onejar la bandera de la diplomàcia i el ‘no a la guerra’.

El ministre d’Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, va portar un missatge inequívoc sobre l’Iran: la crisi continua oberta malgrat el pas al costat que han els EUA i la situació a l’estret d’Ormuz no pot donar-se per normalitzada. "Es manté el bloqueig naval per part dels EUA", va advertir el ministre, abans de remarcar que no existeix encara una obertura "total, lliure i segura". Va ser, va dir, "un pas endavant, un bon gest", però insuficient per aclarir la incertesa.El ministre d’Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, va portar un missatge inequívoc sobre l’Iran: la crisi continua oberta malgrat el pas al costat dels EUA i la situació a l’estret d’Ormuz no pot donar-se per normalitzada. "Es manté el bloqueig naval per part dels Estats Units", va advertir el ministre, abans de remarcar que no existeix encara una obertura "total, lliure i segura" i que aquesta obertura s’ha de produir "per part de tots". Va ser, va dir, "un pas endavant, un bon gest", però insuficient per aclarir la incertesa.

En aquest marc, Albares va defensar que les forces progressistes han de donar "esperança" i "posar per davant la cooperació" davant els qui prefereixen "la confrontació i la guerra". El ministre va portar aquesta lògica al terreny europeu. "Hem de decidir, com la resta del món, si volem ordre mundial o volem un món de caos", i va recordar que "la Unió Europea és una construcció de pau". També va reclamar una política exterior que defensi "els mateixos principis a tot arreu", "ja sigui a Ucraïna, a Gaza, al Líban". Va concloure amb una frase dirigida als qui practiquen dobles estàndards: "Si els nens tenen els cabells rossos i els ulls blaus o els cabells foscos i els ulls foscos, són els mateixos principis".En aquest marc, Albares va defensar que les forces progressistes han de donar "esperança" i "posar per davant la cooperació" davant els qui prefereixen "la confrontació i la guerra". El ministre va portar aquesta lògica al terreny europeu. "Hem de decidir, com la resta del món, si volem ordre mundial o volem un món de caos", i va recordar que "la Unió Europea és una construcció de pau". També va reclamar una política exterior que defensi "els mateixos principis a tot arreu", "ja sigui a Ucraïna, a Gaza, al Líban", i va rematar amb una frase dirigida contra els dobles arrasadors: "si els nens tenen el cabell ros i els ulls blaus o tenen el cabell fosc i els ulls foscos, són els mateixos principis".

Es va fer ressò d’aquest missatge la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que va reivindicar la "defensa del dret internacional, el respecte mutu i la construcció de solucions" davant l’"ús de la força" per imposar decisions. Va demanar als progressistes no callar davant la desigualtat i les injustícies: "Necessitem aixecar-nos i no callar quan veiem coses que no ens agraden. Necessitem estar preparats per lluitar", va dir la líder, que va qualificar de "genocidi" l’ofensiva d’Israel a Gaza.Es va fer ressò d’aquest missatge la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, que va reivindicar la "defensa del dret internacional, el respecte mutu i la construcció de solucions" davant l’"ús de la força" per imposar decisions. Va demanar als progressistes no callar davant la desigualtat i les injustícies: "Necessitem aixecar-nos i no callar quan veiem coses que no ens agraden. Necessitem estar preparats per lluitar", va dir la líder, que ha anat més lluny que la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, al qualificar de "genocidi" l’ofensiva d’Israel a Gaza.

L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero va situar el focus en una contradicció que defineix el moment actual: mentre la despesa en defensa creix, la cooperació al desenvolupament retrocedeix. "Estem portant la despesa de defensa al nivell més alt" mentre l’ajuda per combatre la pobresa i la desigualtat s’està "reduint un 25% al món", va recalcar. Va fer una crida a una gran "mobilització contra la guerra com la de l’Iraq o com la del Vietnam".L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, per la seva banda, va situar el focus en una contradicció que, segons el seu parer, defineix el moment actual: mentre la despesa en defensa creix, la cooperació al desenvolupament retrocedeix. "Estem portant la despesa de defensa al nivell més alt" mentre l’ajuda per combatre la pobresa i la desigualtat s’està "reduint un 25% al món", va recalcar. En resposta, va fer una crida a una gran "mobilització contra la guerra com la de l’Iraq o com la del Vietnam".

Zapatero va reclamar "més internacionalisme" i "determinació" en un moment en què, segons va dir, "ens estem jugant quin segle XXI volem". Va defensar que el gran horitzó polític ha de ser la "solució pacífica dels conflictes" i va insistir que l’esquerra internacional hauria d’arribar al 2030 amb "una proposta comuna".Zapatero va reclamar "més internacionalisme" i "determinació" en un moment en què, va dir, "nos estem jugant quin segle XXI volem". També va defensar que el gran horitzó polític ha de ser "la solució pacífica dels conflictes" i que l’esquerra internacional arribi al 2030 amb "una proposta comuna".

L’exprimer ministre de l’Autoritat Palestina, Mohammad Shtayyeh, va agrair a Espanya la seva postura i va definir el president Pedro Sánchez com "un lluitador per la pau i la justícia" i "ferma del costat correcte de la història". Va llançar una advertència a la resta del món: "Netanyahu creu que, portant la guerra a l’Iran, desplaçarà l’atenció de Palestina, però no ho aconseguirà".L’exprimer ministre de l’Autoritat Palestina, Mohammad Shtayyeh, va arrencar amb un agraïment explícit a Espanya, i va definir el president Pedro Sánchez com "un lluitador per la pau i la justícia" i "ferma del costat correcte de la història". I va llançar una advertència a la resta del món: "[Benjamin] Netanyahu creu que, portant la guerra a l’Iran, desplaçarà l’atenció de Palestina, però no ho aconseguirà".

Shtayyeh va afirmar que la solució de dos estats continua sent imprescindible, però va denunciar una "destrucció sistemàtica" d’aquesta possibilitat sobre el terreny, ja que Israel és un Estat però a Palestina no el deixen ser-ho. Va assenyalar la presència de 881.000 colons en territoris palestins "il·legalment expropiats". També va reclamar una defensa més ferma del dret internacional i va condemnar els governs que permeten visites de Netanyahu sense arrestar-lo: "Necessitem reforçar el Tribunal Penal Internacional perquè pugui prendre decisions aplicables, no només deixar papers a les prestatgeries", va insistir.Shtayyeh va afirmar que la solució de dos Estats continua sent imprescindible, però va denunciar una "destrucció sistemàtica" d’aquesta possibilitat sobre el terreny, ja que Israel ja és un Estat però a Palestina no el deixen ser-ho. Va assenyalar la presència de 881.000 colons en territoris palestins "il·legalment expropiats". També va reclamar una defensa molt més ferma del dret internacional i va condemnar els governs que permeten visites de Netanyahu sense arrestar-lo: "Necessitem reforçar el Tribunal Penal Internacional perquè pugui prendre decisions aplicables, no només deixar papers a les prestatgeries", va insistir.

La brasilera Janja da Silva, sociòloga i primera dama del Brasil, va portar al debat l’impacte de l’extrema dreta sobre la vida de les dones. "Al Brasil quatre dones moren al dia pel simple fet de ser dones", va alertar, abans de denunciar que l’extrema dreta no té "cap interès a defensar la vida de les dones". Va parlar d’un país travessat pels feminicidis i va reivindicar la resposta institucional impulsada per Lula amb el Pacte Nacional contra els Feminicidis.La brasilera Janja Lula da Silva, sociòloga, enviada especial per a les dones a la COP30 i primera dama del Brasil, va portar al debat l’impacte de l’extrema dreta sobre la vida de les dones. "Al Brasil quatre dones moren al dia pel simple fet de ser dones", va alertar, abans de denunciar que l’extrema dreta no té "cap interès a defensar la vida de les dones". Va parlar d’un país travessat pels feminicidis i va reivindicar la resposta institucional impulsada per Lula amb el Pacte Nacional contra els Feminicidis.

"Recepta de Steve Bannon"

Notícies relacionades

Des del Salvador, la diputada Claudia Ortiz va desmuntar l’anomenat model salvadorenc. "No hi ha res a aprendre del Salvador", va denunciar, a l’assenyalar que darrere del discurs de la seguretat hi ha "absència de degut procés", a més de denúncies de "tortures i morts sota custòdia". Giorgio Jackson, exministre xilè i director executiu del Congrés Panamericà, va alertar sobre la circulació regional de les fórmules de la nova dreta inspirades en la "recepta de Steve Bannon", l’assessor de Donald Trump. "Són bons fent campanya, fent promeses, però no oferint solucions". El cost de la vida va aparèixer al fòrum com a expressió tangible de les desigualtats que afecten la societat. L’eurodiputada socialista Lina Gálvez ho va resumir amb una idea senzilla: "La inflació no colpeja tothom per igual".El cost de la vida va aparèixer al fòrum com a expressió tangible de les desigualtats que travessen tothom. L’eurodiputada socialista Lina Gálvez ho va resumir amb una idea senzilla: "La inflació no colpeja igual tothom", sent les persones amb menys recursos les més vulnerables.

La jornada es va tancar amb un sopar de líders al MNAC. L’escena condensa l’aspiració del fòrum: convertir la plataforma nascuda a Barcelona en un front estable de col·laboració política davant l’avenç de l’extrema dreta.La jornada d’aquest divendres es va tancar amb un sopar de líders al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Entre els assistents figuren Pedro Sánchez, Isabel Allende, Luiz Inácio Lula da Silva, António Costa i Teresa Ribera. L’escena vol condensar l’aspiració central del fòrum: convertir la plataforma nascuda a Barcelona en un front estable de col·laboració política davant l’avenç de l’extrema dreta.