Els EUA inicien el seu bloqueig de l’estret d’Ormuz i l’Iran acusa Trump de "pirateria"

Ara Trump busca forçar l’Iran a obrir la via tancant-la de manera doble. "Qualsevol vaixell de qualsevol país que entri o surti dels ports o costes iranians serà interceptat. I ningú que pagui un peatge [a l’Iran, tot i que el seu petroli vingui d’un país del Golf] tindrà un pas segur en aigües internacionals", va declarar diumenge el president nord-americà.

Hi ha dubtes entre els experts sobre aquesta última mesura dels Estats Units, els vaixells de guerra del qual, per interceptar barcos de càrrega que surtin de l’Iran, haurien d’entrar en alguns casos en aigües territorials iranianes, cosa que podria constituir una provocació de guerra. Teheran ja va avisar que qualsevol acció d’aquestes característiques suposaria "una violació de l’alto el foc".

Malgrat la sentència en les negociacions, l’alto el foc aconseguit la setmana passada pel Pakistan es manté encara vigent. Si no hi ha una pròrroga, la treva guanyarà el 22 d’abril de matinada. "Les Forces Armades de l’Iran consideren la defensa dels drets legals del nostre país el seu deure nacional. Defensar la sobirania nacional en aigües territorials iranianes és la nostra feina. Cap barco de guerra afiliat de l’enemic pot passar per Ormuz, i la imposició de restriccions de moviment per part dels criminals EUA és un acte il·legal qualificable de pirateria", va declarar ahir el comando central de l’Exèrcit iranià.

Fa quatre setmanes que l’Iran ataca vaixells de càrrega a la regió, i assegurant que l’única forma de passar per l’estret és si els petrolers demanen abans permís –i paguen un peatge– a Teheran. "L’armada iraniana és al fons del mar, completament destruïda. Els seus únics vaixells que no hem atacat són un petit nombre de llanxes d’atac ràpides. Si qualsevol d’aquests barcos s’acosta al nostre BLOQUEIG seran immediatament ANIQUILATS", va dir Trump ahir a les xarxes.

Interrogants

El pla de Trump de crear un doble bloqueig a Ormuz presenta una gran quantitat d’interrogants no resolts: ¿Seran les intercepcions violentes? ¿Atacaran els Estats Units barcos de la Xina o d’aliats de Washington, com l’Índia, Corea del Sud o el Pakistan, països que estan traient petroli de l’Iran? ¿Penetrarà l’armada nord-americana en aigües territorials iranianes?

L’únic segur és que la mesura només augmenta la tensió a la regió i la por que es trenqui l’alto el foc, que havia de donar espai per a unes negociacions també posades en perill per la continuada ofensiva israeliana contra el Líban. En total, segons recomptes del petit país mediterrani, els bombardejos d’Israel han causat la mort de gairebé 2.100 persones al Líban, sobretot a les regions del sud, però també a la capital, Beirut. Ahir, de fet, l’aviació de l’Estat hebreu va atacar un comboi de la Creu Roja libanesa. Israel, en els últims anys, ha fet múltiples atacs semblants, contra centres i personal d’emergències a Gaza.

"Altres països ens estan oferint ajuda per al bloqueig. Però francament no els necessitem", va dir davant la premsa Trump ahir. El nord-americà també va assegurar haver rebut una trucada dels iranians ahir a la tarda, i que els perses estan "gairebé desesperats per arribar a un acord".

"No vull dir què passarà [si no hi ha pacte i acaba l’alto el foc temporal]. Però deixa’m dir-ho així: no els agradarà el que passi", va continuar Trump. Mentrestant, la premsa pakistanesa assegura que Islamabad està treballant per aconseguir una segona ronda de negociacions abans que acabi el cessament de les hostilitats. Ahir, el ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan –Turquia i Egipte estan col·laborant amb el Pakistan en els esforços de mediació–, va assegurar que tant Teheran com Washington els mostren estar "interessats a arribar a un acord".

Notícies relacionades

Magyar proposarà el retorn d’Hongria al Tribunal Penal Internacional

El Papa respon a les crítiques de Trump: "No li tinc por"

"Hi ha models per a això, i han sigut proposats per França i el Regne Unit. És possible que puguem formar una força internacional que faciliti el pas dels barcos [a través d’Ormuz]. Les parts estan negociant, i tenim expectatives que hi hagi novetats sobre això aviat", va declarar Fidan en una entrevista a l’agència turca de notícies, Anadolu.

Des de Teheran, no obstant, els missatges públics són molt més negatius. "En les negociacions tan sols trobem posicions maximalistes i canviants, i un bloqueig. No han après cap lliçó", va declarar ahir el ministre d’Exteriors, Abbas Araghchi. L’Iran tampoc ha rebaixat cap de les seves exigències, malgrat haver-se vist militarment sotmesa. Amb tot, la República Islàmica es considera en una posició de força en les negociacions, sobretot per la seva capacitat de controlar Ormuz.