Tensió global
Trump afirma que l’Armada dels EUA bloquejarà l’estret d’Ormuz
"Qualsevol iranià que ens dispari a nosaltres o vaixells pacífics serà volat a trossos", proclama el president, mentre amenaça els vaixells que hagin pagat ‘peatge’ a l’Iran
El fracàs de la jornada maratoniana de negociacions entre les delegacions iraniana i nord-americana a Islamabad ha tornat a posar al centre del conflicte l’estret d’Ormuz. La lliure circulació de vaixells per aquest pas marítim, que és clau per a l’economia global, ha sigut una de les traves en les negociacions i, després de la ruptura en les converses, Trump va anunciar ahir el bloqueig total d’Ormuz, aquesta vegada per part de l’armada nord-americana.
"Amb efecte immediat l’Armada dels Estats Units començarà el procés per bloquejar tots i cadascun dels vaixells que intentin entrar o sortir de l’estret d’Ormuz", va assenyalar Trump en un missatge publicat a les xarxes socials en la seva primera reacció després de les reunions d’ahir. Trump va criticar l’"extorsió mundial" imposada per les autoritats iranianes amb el tancament d’Ormuz i va advertir que els vaixells de guerra nord-americans "buscaran i interceptaran qualsevol vaixell en aigües internacionals que hagi pagat una tarifa a l’Iran".
Mentre l’Armada nord-americana manté el bloqueig, també tindrà com a missió retirar les mines que l’Iran hauria col·locat a través dels 34 quilòmetres d’ample que té l’estret. A aquesta operació s’afegirà el Regne Unit. Segons va dir Donald Trump: "Tenim pescamines d’última generació, els més moderns i avançats i també amb alguns de més tradicionals", va declarar en una entrevista amb Fox News.
L’anunci del president nord-americà obre una nova bretxa en l’escalada de tensió del conflicte al Pròxim Orient, amb greus conseqüències per a l’economia, especialment en els mercats energètics. Fins ara, el bloqueig que l’Iran havia imposat des de l’inici de l’operació conjunta dels Estats Units i Israel contra el seu territori, i que va escapçar el règim dels aiatol·làs amb la mort d’Ali Khamenei, permetia el pas de vaixells de països aliats com l’Iraq, Rússia, la Xina, l’Índia o el Pakistan.
Sota "control total"
Abans del conflicte, per Ormuz circulaven uns 130 vaixells de càrrega al dia i el pas marítim representava aproximadament el 20% del comerç mundial de cru i gas. No obstant, entre principis de març i abril tan sols s’han produït 122 creuaments, per part de 100 vaixells, segons les dades de Lloyd’s List Intelligence que recull The Wall Street Journal.
Els vaixells estrangers que sí que poden travessar l’estret ho fan prèvia mediació amb Teheran, escortats per la Guàrdia Revolucionària Islàmica i guiats per una "ruta alternativa". Tot i així, la major part del trànsit, un 67%, té vinculació directa amb l’Iran. Aquesta xifra puja al 90% si es considera el tràfic dels últims dies, d’acord amb l’empresa.
"Ningú que pagui un peatge il·legal tindrà pas segur en alta mar", va afirmar Trump ahir. Les paraules del mandatari també van fer referència als suposats pagaments que fan els vaixells de càrrega estrangers a la Guàrdia Revolucionària per aconseguir-ne l’aprovació, malgrat que cap dels països els vaixells dels quals han creuat Ormuz han fet menció a aquests peatges.
Des de Teheran, el comandament naval dels Guardians de la Revolució iraniana va assegurar que les forces de seguretat del país mantenen el "control total" de l’estret d’Ormuz i va advertir que els vaixells enemics que intentin transitar-lo quedaran atrapats en un " remolí mortal".
Amenaces a la Xina
L’anunci de Trump augmenta la pressió sobre l’Iran, ja que la presa de control de l’estret per part dels Estats Units frenaria els ingressos que la República Islàmica ha obtingut fins ara a través de les exportacions de petroli. No obstant, aquesta mesura també implicaria un bloqueig a vaixells de països com Rússia, l’Índia o la Xina, que, en principi, haurien d’acatar les ordres de l’Armada nord-americana. Segons els càlculs de Washington, la implicació de més països en el conflicte, especialment la Xina, podria acabar exercint pressió sobre l’Iran per posar fi al conflicte.
L’altra possibilitat, que Pequín doni suport a Teheran, l’ha posat el mateix Trump sobre la taula, que ha amenaçat d’imposar nous aranzels si la Xina dona suport militar a l’Iran. "Si ens adonem que ho estan fent, tindran un aranzel del 50%, que és sorprenent, una xifra sorprenent", va afirmar el president nord-americà en una entrevista amb el canal Fox News.
Notícies relacionadesLa nova mesura del Govern nord-americà suposa una escalada i torna a situar sobre el tauler elements com ara la intervenció dels houthis del Iemen a l’estret de Bab el-Màndeb, porta d’entrada al mar Roig i una altra de les principals rutes marítimes del món. De fet, aquest mateix diumenge, l’agència britànica d’Operacions Comercials Marítimes (UKMTO, per les sigles en anglès) va informar d’un atac a un vaixell de càrrega en aquest estret per una dotzena d’homes armats.
Les conseqüències del bloqueig que fins ara havia impost l’Iran sobre Ormuz es van traduir gairebé immediatament en una pujada dels preus en l’economia mundial. El petroli ha arribat a màxims, amb preus que superen els 140 dòlars per barril de Brent per a entrega immediata, a causa de la interrupció del subministrament de països del Golf, en el que l’Agència Internacional de l’Energia ha qualificat com la interrupció més gran de subministraments en la història del mercat petroler.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Política carcerària La nova presó de dones tindrà una unitat per a mares amb nens
- El nou centre penitenciari de la Zona Franca no té reixes ni claus
- CONTEXT Aposta per la reinserció
- Perfil L’esperança sorgida de les entranyes del partit governant
- Les urnes hongareses donen la victòria a l’oposició i enfonsen Orbán
