Un món postrat davant Rosalía

EL PERIÓDICO fa una volta al globus per descobrir les empremtes de l’artista de Sant Esteve Sesrovires al planeta.

FRANÇA

A França, els seus concerts s’han convertit en esdeveniments virals que concentren milers de persones de totes les edats. En el país on el consum de cultura és gairebé una qüestió d’identitat, acudir a un concert de la catalana és una cita ineludible.

El seu equip sap que conquistar el públic francès, fortament vinculat en els últims anys al rap, la música electrònica i l’afrobeat, és clau en la seva estratègia internacional. Per això la seva gira va començar a Lió, i en la seva posada en escena va incorporar referències franceses, com Joana d’Arc o la Mona Lisa, el quadre estrella del museu del Louvre.

En la seva música, Rosalía també inclou picades d’ullet a França amb el tema ‘Sauvignon Blanc’ o ‘Jeanne’, una cançó que només apareix al seu disc físic i que revisita la història de Joana d’Arc amb una solemnitat litúrgica.

Fora dels escenaris, la catalana ha aconseguit fer-se un lloc en el ‘front row’ de la prestigiosa Setmana de la Moda de París. En cada Fashion Week la seva aparició és rebuda amb l’expectació reservada únicament a les grans estrelles internacionals. A més, el seu èxit a França és alguna cosa més que una conquesta, tenint en compte que la indústria musical espanyola continua sent minoritària a les plataformes de estríming del país, com Spotify França, on els seus temes han aconseguit colar-se en llistes com, ‘Top Global’.

ITÀLIA

A Itàlia, les cançons de Rosalía sonen a la ràdio des de fa temps, incrustades amb naturalitat entre el pop anglosaxó, l’urbà llatí i la producció nacional. Ja fa anys que van deixar de sonar com una raresa estrangera per convertir-se en una presència reconeixible, gairebé esperada, en certes emissores musicals, en programes especialitzats i en aquelles franges nocturnes en què el país sempre ha tingut bona oïda per al que arriba de fora.

La popularitat de l’artista catalana, que ha crescut arreu del món, va trobar també aquí un terreny fèrtil a partir de ‘Malamente’, ‘Con altura’ i ‘Despechá’. Des d’aleshores, el seu nom s’ha anat assentant al país, i no només en el circuit musical. El seu últim àlbum, amb una imatgeria carregada de referències religioses i litúrgiques, ha despertat també curiositat especialment en ambients catòlics, fins i tot coneguts sacerdots pròxims al Vaticà.

Prova d’aquest interès va ser l’enorme expectació que va generar el seu recent concert a Milà: entrades esgotades, i una ciutat pendent de la cita com passa amb les grans nits del pop europeu. L’actuació, no obstant, es va haver d’interrompre per una intoxicació alimentària que va obligar Rosalía a abandonar l’escenari abans del final de l’espectacle.

L’episodi va reforçar la percepció que part del públic i de la crítica italiana té d’ella. Moltes ressenyes, especialment en mitjans especialitzats i entre els que van estar allà, no van ser negatives; al contrari, hi va haver qui va llegir la decisió com una mostra d’honestedat: la capacitat, poc freqüent en una estrella del pop, d’exhibir sense artifici també la fragilitat.

ALEMANYA

El desembarcament de Rosalía a Berlín està predestinat a entrar en l’emblemàtic. El dia triat és el Primer de Maig, data que a la capital alemanya s’ha identifica des de fa uns anys amb tota mena de marxes, des de les sindicals fins a les batalles neonazis o les batalles campals entre el bloc negre o antifa i els antiavalots. Tot hi cap en el Primer de Maig Revolucionari, que discorre entre els multiètnics i ara gentrificats districtes de Kreuzberg i Friedrichshain. En aquesta zona queda també la catedral del tecno més emblemàtica, Berghain, que dona títol a la primera peça revelada a finals del 2025 del que després ha sigut ‘Lux’.

El concert no discorrerà, no obstant, a la cèlebre discoteca berlinesa en què Rosalía, la islandesa Björk i el nord-americà Yves Tumor van enlluernar el món amb el seu avenç, sinó a l’Uber Arena. És un modern i enorme pavelló multiusos, també a Friedrichshain, la tecnologia i aforament del qual probablement siguin més optimistes que el vell Berghain per al desplegament de mitjans que necessita «Lux».

Ofereix un altre element per arrodonir el paquet de ressonàncies emblemàtiques lligades a Berlín: està cara a cara amb l’East Side Gallery, un tram d’1,3 quilòmetres que segueix dempeus del mur que va partir la ciutat. A sobre hi van estampar els seus grafitis, després de la caiguda de la traumàtica divisió, artistes arribats de tot el món. El més conegut és el famós ‘petó de cargol’ entre els líders soviètic i germanooriental, Leonid Bréjnev i Erich Honecker, pintat el 1991 per Dmitri Vrúbel i revitalitzat en successives operacions restauradores.

REGNE UNIT

La influència de Rosalía al Regne Unit no ha parat de créixer en els últims anys. ‘Lux’ va debutar en el número quatre del UK Official Albums Charts, la llista oficial que classifica els treballs segons el seu consum en estríming, vendes físiques i descàrregues digitals. La catalana es va convertir en la primera artista femenina espanyola a arribar a aquest lloc i es va consolidar com una de les estrelles internacionals més influents al país. El seu àlbum anterior, ‘Motomami’, va arribar al lloc 42 en aquest mateix rànquing fa tot just quatre anys.

Una altra mostra de la seva consolidació al mercat britànic va ser la seva actuació en els BRIT Awards, una gala en què es va emportar el premi a millor artista internacional per davant d’altres estrelles com Bad Bunny,Taylor Swift o Lady Gaga. La interpretació de ‘Berghain’ a l’escenari del Co-op Live Arena de Manchester, amb aparició sorpresa de Björk inclosa, va deixar sense paraules el presentador de la cerimònia, Jack Whitehall. «Sens dubte, ha sigut una de les millors actuacions dels Brit [Awards] que he vist mai», va assegurar.

Per a alguns dels experts musicals més prestigiosos del país, ‘Lux’ ha sigut l’àlbum més impactant de l’any. En un article al diari ‘The Times’, el crític Will Hodgkinson destaca la capacitat de la catalana de rebutjar els «ganxos breus» i les «tornades enganxoses» que atrapin l’oient i garanteixin un gran nombre de reproduccions. «Igual com ‘Dark Side of the Moon’ de Pink Floyd o ‘Blue’ de Joni Mitchell, ‘Lux’ és una obra que exigeix una immersió total, en lloc de ser una banda sonora per ballar o fregar els plats», assegura.

L’atreviment de cantar en 14 idiomes i la seva capacitat per modelar els límits de la música comercial, per endinsar-se en el món de l’òpera i de la música clàssica –amb la participació, entre altres col·laboradors, de l’Orquestra Simfònica de Londres–, ha portat la crítica i el públic britànic a rendir-se als seus peus. Rosalía ha trencat amb la imatge estereotipada del músic pop llatí i ha fet furor amb el seu estil experimental i renovador.

És prematur precisar l’impacte musical de ‘Lux’ a l’Amèrica Llatina, on els músics encara processen el gir de Rosalía en el seu últim disc. Del que sí que hi ha sobrades evidències és de la relació que ella té amb referents regionals de la seva pròpia generació. Elles i ells ja l’escoltaven amb cura abans que corregués la seva pròpia línia de l’horitzó de les possibilitats artístiques.

Rosalía assegura a ‘Reliquia’ que «el cielo nació en Buenos Aires», un reconeixement de la seva relació sentimental amb la capital argentina, on té nombrosos interlocutors, entre els quals Trueno,Emilia Mernes i Lali Espósito. Alguns cantants populars presten atenció a la potència escènica i el component visual dels seus vídeos. Rosalía va elogiar especialment Milo J, que, als 19 anys, és potser el cantautor que comparteix amb la catalana la necessitat de renovar-se constantment.

‘Los ángeles’, ‘El mal querer’ i ‘Motomami’ han sigut escoltats amb fruïció també a Xile, on la barreja de gèneres es consolida com una manera d’experimentar la creativitat. Young Cister ha destacat la capacitat d’innovació de Rosalía. Gepe també ha ponderat les seves innovacions. El mateix que Mon Laferte. La influència de l’autora de ‘La perla’ a Colòmbia té diferents arestes. J Balvin va ser un dels seus col·laboradors a ‘Con altura’. Però aquesta va ser una relació entre iguals. L’empremta de Rosalía cal buscar-la segons els especialistes en aquells que proven d’obrir camins nous en què es barregen el pop i la música urbana. Greeicy ha expressat la seva admiració, tot i que és difícil detectar alguna assimilació més enllà de la remenada i una certa audàcia textual.

Entre juliol i agost, Rosalía es presentarà a Colòmbia, Xile, l’Uruguai i l’Argentina. Les entrades ja estan completament esgotades, una prova de l’expectativa i la devoció regional. En certs ambients musicals, mentrestant, ‘Lux’ il·lumina i alhora presenta un desafiament majúscul: una producció discogràfica d’aquesta magnitud és impossible de realitzar. ‘Berghain’ sona com un projecte d’un altre planeta en entorns més limitats de realització.

La influència de Rosalía també se sent al continent asiàtic. Encara lluny del furor que desperta en altres latituds, l’artista catalana ha aconseguit algunes fites en mercats tan difícils per als artistes occidentals com el xinès. El 2024, per exemple, es va convertir en la primera artista espanyola a ser nominada en els Xina Year Awards. Va ser per la seva col·laboració amb Lisa, integrant del grup coreà Blackpink, amb el tema ‘New woman’.

Notícies relacionades

Les urnes hongareses donen la victòria a l’oposició i enfonsen Orbán

L’esperança sorgida de les entranyes del partit governant

Les picades d’ullet de Rosalía a Àsia han sigut constants en la seva trajectòria. Un dels 14 idiomes en què canta a ‘Lux’ és el mandarí, en la cançó ‘Novia robot’, en la qual carrega contra el mercat de les nines sexuals i la recerca de la perfecció femenina. I en el concert de Lisboa, el 8 d’abril, va posar l’influenciador Marcelo Wang al confessionari i va fer que li ensenyés a dir la frase ‘ets una perla’ en xinès.

Però la referència més constant en la seva obra és cap al Japó, un país que ha visitat en moltes ocasions. En el tema del seu últim disc ‘Tuya’, inclou el so d’un koto, un instrument de corda tradicional, mentre que a ‘Motomami’ inclou el tema ‘Hentai’ –que en japonès designa el gènere de l’anime amb contingut eròtic–, parla de la flor de ‘sakura’ (cirerer), va gravar el vídeo de ‘Candy’ en un karaoke a Shibuya, i va convertir en viral la coreografia de ‘Chicken Teriyaki’.