Israel avança cap a la creació del Gran Israel amb la seva expansió territorial

Des del fatídic 7 d’octubre del 2023, quan l’atac de Hamàs sobre el sud d’Israel va incendiar la regió, l’Estat jueu ha expandit el seu territori cap a l’est, l’oest i el nord. Ha passat de manera gradual i relativament inadvertida, atesa la multiplicitat de fronts bèl·lics i el desastre que ha recaigut sobre milions de persones.

A Gaza els militars israelians ocupen més del 54% de l’enclavament. A Síria ja han són 253 quilòmetres quadrats de la que era fins ara una zona desmilitaritzada, s’han acostat a Damasc i s’han assentat al cim de l’estratègica muntanya Hermon. Al Líban s’estan apoderant d’una desena part del país després d’anunciar els seus plans per ocupar tota la regió al sud del riu Litani. I a la Cisjordània ocupada s’estan annexionant de facto el 61% del seu territori.

"Hem establert cinturons de seguretat molt més enllà de les nostres fronteres", va reconèixer el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, a finals de març. Tots justificats com a "posicions defensives avançades" i, teòricament, temporals per evitar que es repeteixin incursions al seu territori com la del 7 d’octubre, quan centenars de milicians de Hamàs van foradar la frontera segellada de Gaza i van matar centenars de civils i militars israelians.

Però "hi ha una altra dimensió en tot això", apunta a aquest diari l’israelià Ahron Bregman, professor del Departament d’Estudis sobre la Guerra del King’s College i autor d’una dotzena de llibres sobre el conflicte araboisraelià. "Els colons i els seus aliats governamentals estan mirant d’aprofitar la nova realitat per colonitzar aquestes zones amb assentaments, de manera que el que és ara temporal podria convertir-se en permanent".

Des del Nil fins a l’Eufrates

Aquesta ha sigut la tònica des de 1967, quan va començar a agafar forma el Gran Israel, la ideologia que propugna l’expansió territorial de l’Estat jueu més enllà de les fronteres reconegudes internacionalment. També llavors Israel va vendre l’ocupació de Gaza, Cisjordània i la Jerusalem Est palestina, així com els alt sirians del Golan i el Sinaí egipci com una maniobra temporal i justificada per motius de seguretat, però –tret del Sinaí– tots segueixen en el seu poder gairebé 60 anys després.

El Gran Israel no té unes fronteres definides, ni tan sols entre els seus apòstols israelians, des de la dreta revisionista de Netanyahu fins al sionisme religiós dels colons. Però sovint es vincula a algunes de les fronteres atribuïdes a l’Israel bíblic o amb qualsevol de les promeses que Déu va fer a Abraham i als seus descendents a l’Antic Testament. La seva versió més expansiva va des del Nil fins a l’Eufrates, una regió que avui inclou parts o la totalitat d’Egipte, Palestina, Síria, el Líban, l’Iraq i l’Aràbia Saudita.

Molts dels líders sionistes s’han agafat històricament a aquesta mitologia per justificar les seves reclamacions sobre Palestina. "La Bíblia és el nostre mandat", els va dir Ben Gurion als membres de la Comissió Peel en els anys 30 del segle passat.

Públicament, Netanyahu parla de crear una "zona de seguretat" al sud del Líban per prevenir els atacs de Hezbol·là, però part del seu Govern hi veu essencialment una oportunitat de "recuperar" les terres que suposadament van pertànyer a Dan, Neftalí i Aser, tres de les 12 tribus de l’Israel bíblic.

La "guerra interminable"

El lideratge israelià ha deixat les seves intencions molt clares. En aquest sentit, el ministre de Defensa, Israel Katz, va assenyalar el mes passat que Israel mantindrà el control del sud del Líban fins al riu Litani, situat 30 quilòmetres més enllà de la frontera internacionalment reconeguda entre els dos països. Els poblets fronterers seran "destruïts aplicant el model de Gaza" i als seus residents libanesos no se’ls permetrà tornar a la regió "fins que la seguretat estigui garantida".

Notícies relacionades

L’esperança sorgida de les entranyes del partit governant

Les urnes hongareses donen la victòria a l’oposició i enfonsen Orbán

A Gaza, el quadre és semblant. El cap de l’Estat Major, Eyal Zamir, ha dit que "la Línia Groga és la nova frontera", cosa que deixa més de dos milions de palestins enclaustrats en poc més del 40% de l’enclavament devastat. Aquesta "nova frontera" s’està consolidant per fer-la permanent. Imatges per satèl·lit publicades per Haaretz mostren que a la nova demarcació s’està aixecant una barrera de 16 quilòmetres i, als seus voltants, 32 instal·lacions militars permanents, l’embrió potencial de futurs assentaments.

Tot això només aporta més que nova gasolina perquè la guerra es perpetuï a la regió. "Una vegada t’hi assentes, és molt difícil sortir i el que es presenta com a temporal, pot fer-se permanent", diu Bregman a aquest diari. "No hi ha dubte que això abocarà Israel a guerres interminables".