Trump amenaça d’atacar infraestructures civils a l’Iran: ¿crim de guerra o mera retòrica?

Si aquests atacs es duguessin a terme de manera sistemàtica, s’estarien violant les convencions internacionals sobre la guerra signades per Washington, i la mateixa legislació nord-americana, segons alerten experts en dret internacional.

Les construccions civils no poden ser objectiu en una guerra llevat que des d’aquestes s’estigui perpetrant un atac en aquell precís moment, i fins i tot en aquest cas amb matisos. És un dels pilars bàsics del dret internacional sobre els conflictes bèl·lics, sustentat en mitja dotzena de textos.

"Els béns de caràcter civil no seran objecte d’atacs ni de represàlies", es llegeix als Convenis de Ginebra, de 1949. "Es prohibeix atacar o bombardejar, per qualsevol mitjà, ciutats, pobles, habitatges o edificis que no estiguin defensats", diu el Conveni IV de la Haia, de 1907. Es considera crim de guerra "la destrucció arbitrària de ciutats, pobles o aldees o la devastació no justificada per les necessitats militars", segons la formulació dels Principis de Nuremberg, adoptats per l’ONU a partir de la sentència del Tribunal de Nuremberg després de la Segona Guerra Mundial.

"El bombardeig de centrals elèctriques en el marc d’un conflicte armat constitueix un crim de guerra d’acord amb el dret internacional, en la mesura que suposa una violació greu del dret internacional humanitari", explica a EL PERIÓDICO Amparo Alcoceba, professora de Dret Internacional de la Universitat Carlos III de Madrid.

L’experta apunta que la destrucció d’aquestes infraestructures violaria en particular l’article 54 del Protocol I, afegit el 1977 als Convenis de Ginebra de 1949, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals. S’hi prohibeix expressament "destruir, sostreure o inutilitzar els béns indispensables per a la supervivència de la població civil" i fins i tot que puguin ser objecte de represàlia. "En la mesura que aquestes centrals elèctriques proporcionen, per exemple, aigua potable, calefacció a la població civil, i especialment a hospitals i centres mèdics, s’està vulnerant aquest article. Ni tan sols seria possible en aquells casos en què l’adversari ho estigui utilitzant per a una acció militar si el resultat “previsible sigui deixar tan desproveïda de queviures o d’aigua la població civil que aquesta es vegi reduïda a patir gana o obligada a desplaçar-se”".

Els Estats Units són part dels Convenis de Ginebra de 1949 i del Conveni IV de la Haia de 1907. També van signar el Protocol el 1977, tot i que finalment no van prestar el seu consentiment a obligar-s’hi. Tanmateix, per a l’experta, això és irrellevant a efectes del dret internacional perquè el contingut d’aquest Protocol "és considerat dret consuetudinari" i, en conseqüència, els Estats Units estan obligats al seu compliment.

Atacs contra ponts a l’Iran

Quant als ponts, l’article 42 del mateix Protocol assenyala que "els béns de caràcter civil no seran objecte d’atacs ni de represàlies (...) Pel que fa als béns, els objectius militars es limiten a aquells objectes que per la seva naturalesa, ubicació, finalitat o utilització contribueixin eficaçment a l’acció militar o la destrucció total o parcial, captura o neutralització dels quals ofereixi en les circumstàncies del cas un avantatge militar definit".

"No sembla, per tant, que fer volar deliberadament “tots els ponts”, tal com ha expressat el president Trump, respecti el contingut d’aquest article", conclou Alcoceba. "És evident que en tots dos casos es produirien danys desproporcionats sobre la població civil".

Prohibició del "pillatge"

La mateixa guerra iniciada de manera unilateral i preventiva pels Estats Units i Israel cau dins de la il·legalitat, a ulls del consens internacional vigent fins ara. No hi ha casus belli.

Cent experts i juristes han expressat la seva preocupació en una carta oberta publicada la setmana passada per Just Security. Hi afirmaven que la conducció de la guerra i la retòrica dels responsables nord-americans "plantegen seriosos dubtes sobre possibles violacions del dret internacional humanitari, inclosos potencials crims de guerra". Per als signants, "el mateix atac va constituir una violació clara de la Carta de les Nacions Unides".

També estan prohibits en la legislació internacional els intents de quedar-se amb els recursos del país atacat, que es consideren pillatge. Trump va llançar una operació de captura del president de facto de Veneçuela, Nicolás Maduro, i a canvi de permetre que el seu número dos es quedés al comandament del règim, va exigir el control del petroli del país, que exerceix. Ara amenaça de quedar-se amb l’or negre de l’Iran.

Al Conveni de la Haia es llegeix: "El pillatge queda formalment prohibit". Al de Ginebra: "Es prohibeix el pillatge".

Temps sense llei

La retòrica de Trump és consistent amb el seu menyspreu a les institucions globals i al dret internacional. I constitueix un canvi de paradigma que ja s’ha plasmat en les guerres totals d’Ucraïna, Sudan o Gaza, en les quals s’ha sobrepassat el límit del tolerable, amb l’ús de la fam com a arma de guerra, el bombardeig sistemàtic d’hospitals o els atacs contra el sistema energètic.

Durant la guerra d’Israel contra Hamàs a Gaza, es va destrossar el gruix dels hospitals, universitats, fleques, escoles o centres religiosos de la Franja. En els casos més notables, Tel-Aviv al·legava que era atacada des d’aquestes posicions. Hi ha una evidència aclaparadora en sentit contrari: les Forces de Defensa d’Israel han dinamitat milers d’edificis buits, com universitats o habitatges. Hi ha centenars de casos documentats que han estat tinguts en compte pels jutges de la Cort Penal Internacional en demanar la detenció del primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, per presumptes crims de guerra, o per la Cort Internacional de Justícia, que ho estudia com a presumpte genocidi.

Israel continua perpetrant aquests presumptes crims de guerra a l’Iran. Va bombardejar quatre dipòsits de petroli i un lloc logístic de productes petroliers a Teheran, provocant un núvol tòxic de fum negre sobre la capital de nou milions d’habitants.

L’Iran també llança atacs que violen aparentment el dret internacional. Ha llançat drons contra una dessalinitzadora a Kuwait. Aquestes plantes de processament d’aigua són vitals per als països desèrtics del golf Pèrsic, com Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units o l’esmentada Kuwait. A més, ha usat munició de dispersió sobre les ciutats israelianes, segons denuncia Tel-Aviv.

La retòrica de Trump contra l’Iran

Però que el president del país que lidera l’anomenat món lliure amenaci de cometre aquests crims suposa un salt qualitatiu en la història recent. Alguns sostenen que no és més que una escalada retòrica per aconseguir un acord amb Teheran. Trump ha donat un ultimàtum al règim dels aiatol·làs perquè reobri l’estret d’Ormuz abans d’aquest dimarts, o durà a terme uns atacs inèdits.

Però el cert és que els Estats Units ja han atacat objectius civils a l’Iran. Van destruir el pont B1, situat a Karaj, segons es va atribuir el mateix president Trump. Un míssil Tomahawk nord-americà també va destruir el col·legi de nenes iranià de Minab, matant prop de 200 persones, en la seva majoria nenes d’entre set i 12 anys, segons una investigació interna del Pentàgon.

El secretari de Guerra, Pete Hegseth, també ha apujat el to bel·licista. S’ha fet ressò de les paraules del president sobre "retornar l’Iran a l’Edat de Pedra". Imposa una doctrina agressiva i sense límits al Pentàgon. Ell mateix ha destituït advocats militars, que són el cos dins dels exèrcits moderns encarregat de validar els atacs d’acord amb la legislació nacional i internacional. També ha ordenat desmantellar moltes de les oficines creades per evitar atacs contra civils i contra instal·lacions vinculades a aquests, segons explica el NYT.

Excepcions sobre atacs a infraestructures

Durant la seva guerra a Gaza, Israel va usar el terme "objectius de força" de Hamàs per ampliar el límit de què es podia bombardejar. El sintagma resumia la idea que una central elèctrica, una dessalinitzadora o un hospital podien ser objectius legítims perquè la seva destrucció debilitava l’enemic.

Els Estats Units de moment no han usat aquesta distorsió lingüística. Però el to del president i del seu responsable militar apunten que podria començar a justificar així els atacs. El mateix Trump va dir en una entrevista amb el NYT que no necessita els límits de la legislació internacional de la guerra i que només se sent constret per la seva pròpia moral.

Si finalment Trump ordena bombardejar centrals elèctriques i ponts, l’Exèrcit s’haurà de protegir legalment. La normativa militar nord-americana (el Codi Uniforme de Justícia Militar) obliga els comandaments militars o els soldats a desobeir i denunciar ordres clarament il·legals.

Els objectius civils perden la condició de llocs protegits en algunes circumstàncies. En cas de dubte sobre si una casa, escola o edifici és civil o s’usa amb finalitats militars, "es presumirà que no s’utilitza amb aquesta finalitat". I fins i tot quan un bé passi a ser objectiu militar, continua regint la prohibició de llançar atacs amb danys civils incidentals "excessius en relació amb l’avantatge militar concret i directe previst".

Notícies relacionades

Un mort i diversos ferits després que un tren d’alta velocitat xoqués amb un camió militar a França

Costa demana un alto el foc i una solució diplomàtica per a la guerra

En la definició de la Haia de 1907, es prohibeix l’atac de "ciutats, pobles, edificis que no estan defensats". Als Principis de Nuremberg es considera una destrucció arbitrària i, per tant, il·legal, aquells atacs "no justificats per necessitat militar". A la Carta de les Nacions Unides es considera que una infraestructura civil perd aquesta condició quan ha passat a ser un objectiu militar, per exemple perquè des d’allà es perpetren atacs, i fins i tot en aquest cas s’han d’aplicar els límits de "necessitat, distinció, proporcionalitat i precaució".

És a dir, no es permet la destrucció arbitrària i a gran escala d’infraestructures civils, com amenaça de fer el president nord-americà, Donald Trump, des d’aquest mateix dimarts.