El poderós nou home fort de l’Iran

La seva vida, en les altes esferes del poder iranià, ha estat sempre a prop de la cúspide; mai dintre. Mohammad Bagher Ghalibaf, de 64 anys, ha intentat constantment ascendir a dalt de tot, però mai hi ha arribat. Fins a l’actual guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran: els assassinats de Tel-Aviv de dirigents del règim islàmic li han aplanat el camí. Ghalibaf, actual president del Parlament, és l’home amb més poder dins del país persa, i qui comanda els esforços bèl·lics.

A més, és qui suposadament encapçala les negociacions amb els EUA per acabar aquesta guerra, malgrat que ell mateix ho negués dilluns passat.

Ghalibaf és vist dins de l’Iran com un conservador i un pragmàtic i oportunista. Algú capaç de mantenir bones relacions tant amb els sectors més ultraconservadors com amb els reformistes, encapçalats pel president Masoud Pezeshkian.

L’actual líder del Parlament ha ocupat diversos càrrecs a la República Islàmica: des de comandant de les forces aèries i de la policia de la Guàrdia Revolucionària –el cos d’elit politicomilitar de l’Iran– fins a pilot d’avió i alcalde de Teheran. La seva posició en la guàrdia, de fet, li ha servit per guanyar-se el favor de l’organització en l’actualitat. Ghalibaf compta amb poques credencials clericals, però amb moltes de militars, i les seves àmplies connexions i ascendència en els estaments castrenses han fet que fos conegut com una persona que s’ha enriquit enormement gràcies a l’imperi econòmic i polític que suposa la Guàrdia Revolucionària. Durant les últimes dècades s’ha presentat en diverses ocasions a les eleccions per a la presidència, l’única posició amb importància política –tot i que menor– escollida en comicis, molt limitats i marcats, això sí. Mai ha aconseguit guanyar.

Al Parlament, Ghalibaf es va alinear en els últims mesos amb els ultraconservadors en qüestions com la censura en les xarxes i l’obligatorietat del vel islàmic, malgrat que després es va distanciar d’aquestes iniciatives una vegada la societat iraniana les va marcar com a impopulars. L’ús del hijab és obligatori a l’Iran, tot i que el Govern no persegueix ara "el seu mal ús".

Malgrat formar part de l’ala conservadora, Ghalibaf és un dels pocs d’aquest grup que en el passat s’ha mostrat d’acord amb la idea de negociar directament amb els EUA.

Altres perfils més radicals, representats per una figura de molt pes ideològic com Saeed Jalili, han rebutjat sempre qualsevol tipus de contacte. I la guerra actual ha posat els ultraconservadors al centre: en les últimes hores, mitjans de la guàrdia, a més d’alts càrrecs polítics i el mateix Ghalibaf, han sortit en massa a negar qualsevol tipus de conversa amb Washington, cosa que seria vista com una traïció a una estratègia de guerra que, de moment, li ha funcionat a l’Iran.

Notícies relacionades

Israel tindrà sota control el sud del Líban i no permetrà el retorn de la població

Austràlia i la UE segellen un pacte de lliure comerç després d’anys de negociació

Bel·ligerant

Segons els experts, els líders de la República Islàmica temen que un alto el foc precipitat podria –com ja va passar amb la guerra de 12 dies del juny del 2025– portar a un reinici del conflicte d’aquí sis mesos, amb molt més perill que ara. Per als alts càrrecs iranians, la supervivència del sistema islàmic ja suposa una victòria en la guerra actual. I així ha passat fins ara. "No hem dut a terme cap negociació amb els EUA, que utilitzen les notícies falses per manipular els mercats financers i de petroli per escapar-se del forat en el qual tant Washington com Tel-Aviv s’han ficat", va dir dilluns passat el mateix Ghalibaf a través de les xarxes socials, en les quals s’ha mostrat molt bel·ligerant, especialment contra els EUA i el seu president, Donald Trump.