Kallas respon a Washington: "Aquesta no és la guerra d’Europa"

Els Vint-i-set rebutgen ampliar el mandat de la missió Aspides, concebuda per protegir el trànsit mercant al mar Roig

Kallas respon a Washington: "Aquesta no és la guerra d’Europa"
2
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +

La Unió Europea va tancar files ahir i va dir que no enviarà fragates per intentar reobrir per la força l’estret d’Ormuz, bloquejat per l’Iran en resposta als atacs dels Estats Units i Israel. Els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set van coincidir en el fet que la prioritat passa per evitar una escalada més gran i mantenir oberta la via diplomàtica. "Aquesta no és la guerra d’Europa", va afirmar l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat, Kaja Kallas, després del Consell de Ministres comunitaris a Brussel·les.

"Europa no té cap interès en una guerra sense fi", va afegir, una expressió molt utilitzada per Donald Trump, al qual no va esmentar directament. El president nord-americà va estendre la seva pressió a l’aliança transatlàntica perquè s’involucri militarment en l’estret d’Ormuz. "Nosaltres no hem iniciat aquesta guerra i els objectius polítics no estan clars", va assenyalar.

Des de l’inici dels atacs nord-americans i israelians, l’Iran manté tancat el pas de l’estret d’Ormuz. Kallas va assenyalar els iranians com a responsables de l’escalada del conflicte: "L’Iran està lliurant ara una guerra contra l’economia mundial", va asseverar.

Aquesta resolució dels Vint-i-set contrasta amb les expectatives de Kallas al començament de la reunió del Consell d’Afers Exteriors de la UE. L’alta representant va plantejar la possibilitat d’ampliar el mandat de la missió naval Aspides, concebuda per protegir el trànsit mercant davant els atacs houthis al mar Roig, i estendre les seves actuacions a l’estret d’Ormuz.

L’alta representant va explicar que explora fórmules semblants a la creada després de la invasió russa d’Ucraïna per assegurar la sortida de cereal pel mar Negre. Va alertar que el tancament d’Ormuz no només amenaça el subministrament energètic cap a l’Àsia, sinó que pot afectar els fertilitzants i, en conseqüència, la producció d’aliments l’any vinent. No obstant, els ministres d’Exteriors dels estats membres no li van comprar la proposta.

"De moment, no hi ha intenció de modificar el mandat de l’operació", va admetre al final de la jornada. "Els ministres han reafirmat avui [per ahir] que la nostra prioritat és la distensió i la llibertat de navegació", va emfatitzar. Es va servir així mateix de l’argument que els efectius continuaven sent necessaris al mar Roig.

Albares, contundent

Entre les veus més fermes contra una ampliació d’Aspides hi va haver la del ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares. Segons el seu parer, l’operació europea ja té "el mandat correcte" i està "complint perfectament les seves funcions en aquest moment". Espanya rebutja fer un pas que pugui augmentar més la tensió.

Notícies relacionades

Albares va defensar que "la solució purament militar mai porta democràcia, ni estabilitat, ni prosperitat econòmica" i va recalcar que la posició espanyola passa per "la diplomàcia". En la mateixa línia es va pronunciar el ministre italià, Antonio Tajani, que va considerar que Aspides no pot es estendre a Ormuz per ser una missió d’una altra naturalesa.

Altres països, com ara Polònia, Romania i Hongria, van evitar tancar la porta a un eventual debat, encara que van remarcar que per ara no hi ha cap proposta formal sobre la taula. Kallas també va obrir la porta a una operació impulsada per l’ONU per garantir la navegació pel disputat pas.