Una UE blindada es prepara per gestionar una altra crisi migratòria

La UE s’ha dotat aquesta dècada d’un instrument clau: el pacte migratori i d’asil, nascut del fracàs d’aquella crisi i de la incapacitat dels estats membres per coordinar una resposta solidària.

"Estem més preparats a nivell de coherència política, però ¿ens dona això millors eines per enfrontar-nos a una crisi humanitària? No, al contrari", explica a EL PERIÓDICO Francesco Pasetti, un investigador del Cidob especialitzat en migracions, al comparar el marc actual amb el de fa una dècada. "En aquell moment estàvem menys coordinats, però érem més solidaris i respectuosos amb els drets humans", va insistir.

El que la UE ha guanyat en coherència política, no s’ha traduït en més capacitat d’acollida, sinó en més capacitat per contenir, filtrar i tornar. "Som una Europa Fortalesa", afirma Pasetti.

Milions de desplaçats

La possibilitat que Europa hagi d’enfrontar-se un altre cop a aquest dilema és real. Més de 3,2 milions de persones han sigut desplaçades –entre 600.000 i un milió de famílies– segons l’ACNUR en les últimes dues setmanes des dels primers atacs dels EUA i Israel sobre l’Iran. Al Líban, el nombre de desplaçats arriba ja a unes 700.000 persones.

La recrudescència del conflicte empitjora la situació humanitària en una regió que ja acollia 25 milions de persones desplaçades per la força. Els primers desplaçats solen buscar refugi als països veïns, però, segons la durada i la virulència del conflicte, pot augmentar el nombre de persones que necessitin refugi i aquests països podrien no ser suficient, explica a aquest diari Xavier Aragall, responsable del programa de migracions de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). "Si arribés una guerra civil a l’Iran, aleshores molta gent es veuria expulsada", o "si els EUA mobilitzen els kurds i hi ha atacs contra una part de la població", argumenta Aragall.

Menys marge polític

Aragall alerta també sobre la intencionalitat que hi ha darrere d’aquesta pregunta preventiva quan la formulen partits antiimmigració i es converteix "en un preavís a la població europea perquè es prepari per a una crisi com la del 2015". A la pregunta de si la UE està preparada, va coincidir a assenyalar que "sí que ho està en matèria tècnica, però falta la voluntat política".

L’exemple és Alemanya i el tomb respecte a la carta oberturista que va jugar llavors Angela Merkel, davant el canceller Friedrich Merz. "Alemanya com el gran receptor del 2015 ja no existeix", insisteix. En aquest sentit, la pressió electoral és clau. "AfD, malgrat no estar en el Govern, marca una agenda preventiva del Govern, que tem que els ultres s’emportin vots", destaca.

Aragall ho connecta directament amb el pacte migratori. Segons el seu parer, el nou marc es basa en "el principi que la UE decideix qui entra a la UE". En aquesta fórmula, veu una certa "influència del discurs dur de l’extrema dreta, que fa que l’esquerra s’estigui justificant".

El desplaçament del consens cap a la dreta ha provocat també "la normalització", segons indica Aragall, de conceptes abans disputats, com l’externalització: pagar a països no europeus perquè reforcin la seva seguretat i evitin l’arribada de migrants a la UE, així com situar centres de detenció fora de la UE

És el cas de Turquia. Si la pressió augmenta, Aragall augura que la primera reacció europea serà tornar a mirar a Turquia, com el 2015. La possibilitat existeix, diu, però "implicaria molta negociació" i amb un Erdogan molt més fort que fa una dècada.

Resposta d’Europa

L’objectiu és tenir procediments més ràpids per reduir les entrades i accelerar els retorns. "Abans es mirava cas per cas, no quedaven fora les sol·licituds automàticament pel país d’origen", afirma Aragall, que admet que hi ha un gran volum de peticions per revisar, però es mostra escèptic amb la solució oferta, en comptes de dotar de més recursos el sistema o obrir vies legals alternatives. Se suposa que fins i tot en el nou marc legal hi ha opció d’apel·lar la decisió, però resulta més difícil per al demandant d’asil.

Notícies relacionades

La UE respon a Trump que l'estret d'Ormuz queda fora de l'àmbit de l'OTAN

França vira cap als extrems en les municipals i aïlla el macronisme

Contra els drets humans

La qüestió ja no és únicament si Europa estarà més preparada davant una nova crisi migratòria, sinó per a quin tipus de resposta s’ha preparat. Així doncs, Pasetti adverteix que el nou marc no apunta tant a reforçar l’acollida com a blindar el control, amb el risc que s’acabi per "legalitzar una acció contra els drets humans". Allà es condensarà el gran conflicte del futur: la tensió entre una UE endurida en matèria migratòria i el sistema de drets de la mateixa Unió.